tag:blogger.com,1999:blog-49383874565131138102024-03-13T01:05:28.096+01:00Amb desconeixement de causaEn aquest món, el pitjor de tot és que hi ha molta falta d'ignorància. (Bartomeu Homar i Duran )
Prepara't per a el pitjor i no et rendeixis mai. (Dalai Lama)Unknownnoreply@blogger.comBlogger171125tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-45451077413466657922022-05-26T10:31:00.001+02:002022-05-26T10:31:26.616+02:00LLIBRE GENT DE TOTA MENA<p> <span style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;">Entrem a la recta final del procés de participació.</span></p><div dir="auto" style="animation-name: none !important; background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; transition-property: none !important; white-space: pre-wrap;">Tota la informació a:</div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; transition-property: none !important; white-space: pre-wrap;"><span style="animation-name: none !important; font-family: inherit; transition-property: none !important;"><a class="oajrlxb2 g5ia77u1 qu0x051f esr5mh6w e9989ue4 r7d6kgcz rq0escxv nhd2j8a9 nc684nl6 p7hjln8o kvgmc6g5 cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x jb3vyjys rz4wbd8a qt6c0cv9 a8nywdso i1ao9s8h esuyzwwr f1sip0of lzcic4wl gpro0wi8 py34i1dx" href="https://edita.cat/projects/gent-de-tota-mena/?fbclid=IwAR0TKx-2qowOjH_WvsHpPkaWO8_BPkY4rLV2HukHhjUpgIG22lxeKOPWU38" rel="nofollow noopener" role="link" style="-webkit-tap-highlight-color: transparent; animation-name: none !important; background-color: transparent; border-color: initial; border-style: initial; border-width: 0px; box-sizing: border-box; cursor: pointer; display: inline; font-family: inherit; list-style: none; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: inherit; text-decoration-line: none; touch-action: manipulation; transition-property: none !important;" tabindex="0" target="_blank">https://edita.cat/projects/gent-de-tota-mena/</a></span></div><div dir="auto" style="animation-name: none !important; background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; transition-property: none !important; white-space: pre-wrap;">Moltes gràcies per la vostra aportació.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEVUZBbATL-7hQ0b2R8NPIKjI_6Rzsd1D8V838MryziS-r_AyCFNnG6sWl2sTk66hF7C6xcC9ZO3_iZ0x720dgp2TZVO99XAzc-UalOBOw9w--J_exq3HPr1VzaC57zB8Ud6zjLmpNCz5TQRPR-1wDQNzRCFxhdARxuKDi6J291XxlYVjR4etOSv_MkQ/s591/FB4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="591" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEVUZBbATL-7hQ0b2R8NPIKjI_6Rzsd1D8V838MryziS-r_AyCFNnG6sWl2sTk66hF7C6xcC9ZO3_iZ0x720dgp2TZVO99XAzc-UalOBOw9w--J_exq3HPr1VzaC57zB8Ud6zjLmpNCz5TQRPR-1wDQNzRCFxhdARxuKDi6J291XxlYVjR4etOSv_MkQ/s320/FB4.jpg" width="320" /></a></div><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-38979810710207646342022-05-12T18:38:00.001+02:002022-05-12T18:38:51.757+02:00IMAGINACIÓ NO ÉS FANTASIA<p><br /></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana;">S’ha engegat un procés de micromecenatge
per a la publicació del recull de contes, que porta per títol : GENT DE TOTA
MENA.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana;">M’agradaria que hi col·laboreu i en feu difusió
entre els vostres amics i coneguts.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><span style="background-color: white; text-align: justify;">Doncs això, gent de tota mena. Aquí no hi trobareu ni grassos, ni prims, ni
alts, ni baixos, ni rossos, ni bruns… Només hi trobareu </span><strong style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; text-align: justify;"><span style="border: 1pt none windowtext; font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">gent que no podreu
veure amb els ulls</span></strong><span style="background-color: white; text-align: justify;">.</span></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background: white; box-sizing: border-box; font-stretch: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; orphans: 2; overflow-wrap: break-word; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; vertical-align: baseline; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-family: verdana;"><span style="box-sizing: border-box; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit;"><span lang="CA" style="border: 1pt none windowtext; mso-ansi-language: CA; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">He cercat en diferents materials dels que
cada dia tenim al nostre abast, <strong style="box-sizing: border-box; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit;"><span style="font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold;">diferents
formes de la condició humana</span></strong>. Però sempre intentant trobar la
part del sentiment, a voltes amb la intenció de riure i a voltes de plorar, a
voltes amb evidencies incontestables i a voltes regirant i cercant la sorpresa
del lector en el desenllaç. Sempre des de la tendresa que podem arribar a
sentir quan, qualsevol dia anant pel carrer, ens creuem amb gent de tota mena i
els mirem amb els ulls tancats i el cor obert.</span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background: white; box-sizing: border-box; font-stretch: inherit; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; orphans: 2; overflow-wrap: break-word; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; vertical-align: baseline; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-family: verdana;"><strong style="box-sizing: border-box; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit;"><span lang="CA" style="border: 1pt none windowtext; font-weight: normal; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">“Gent
de tota mena”</span></strong><span style="box-sizing: border-box; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit;"><span lang="CA" style="border: 1pt none windowtext; mso-ansi-language: CA; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"> és
més que un llibre de </span><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">proses</span><span style="box-sizing: border-box; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit;"> que parla de
tota mena de gent. </span><i style="box-sizing: border-box; transition: border-color 150ms linear 0s, background-color 150ms linear 0s, color 150ms linear 0s, opacity 150ms linear 0s;"><span style="box-sizing: border-box; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit;">Gent de tota mena</span></i><span style="box-sizing: border-box; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit;"> és més que
un llibre </span><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">poètic</span><span style="box-sizing: border-box; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit;"> que descriu
la realitat de tota mena de gent. “</span><strong style="box-sizing: border-box; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit;"><span style="font-weight: normal; mso-bidi-font-weight: bold;">Gent
de tota mena”</span></strong><span style="box-sizing: border-box; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit;"> és més que un llibre d’</span><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">imaginació</span><span style="box-sizing: border-box; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit;"> que inventa tota mena de gent. <em style="box-sizing: border-box; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit;"><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">“</span>Gent de tota mena”</em></span><span style="box-sizing: border-box; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit;"> és més que
un llibre </span><span style="mso-bidi-font-weight: bold;">il·lustrat</span><span style="box-sizing: border-box; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit;"> que retrata
tota mena de gent, inventada, somiada, desitjada, impossible i indescriptible.</span><o:p></o:p></span></span></p>
<p style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="border: 1pt none windowtext; mso-ansi-language: CA; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"><o:p><span style="font-family: verdana;"> </span></o:p></span></p>
<p style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: verdana;">El bon amic Antoni Munné-Jordà, entre altres coses, diu al seu pròleg :<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana;">Tendres
i profunds, bonhomiosos i divertits, suggeridors i estimulants, així són els
breus textos imaginatius de Pep Homar, que amb les seves històries ens fa
estimar i respectar els elements del nostre món.<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p><span style="font-family: verdana;"> </span></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: verdana;">Si els voleu conèixer i tenir-los a casa,
només heu de col·laborar fent la vostra aportació a l’enllaç que adjunto.</span><span style="font-family: arial;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p><span style="font-family: arial;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: arial;">Gràcies a totes i tots per la vostra
participació.</span></span></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><a href="https://edita.cat/projects/gent-de-tota-mena/">https://edita.cat/projects/gent-de-tota-mena/</a> </p><p class="MsoNormal"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkJNJHx19DY-snj2p0FFhY6I-c96FneFKG8ZkCJ_tnhtXADOXJ2yP6nAurAGBOnOwFWNgyckydfcrR3s6YjSBMv5OpDRqDMloNIe23lY0i_7cO7E_mqzTYW_2mKFD2axsdUjxUinl7wJv8TN_0K8G4lZlQ5Ul1-yjX2DuRGIUvLrGYXkiN8G3dgZoliQ/s2822/portada.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2822" data-original-width="2550" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkJNJHx19DY-snj2p0FFhY6I-c96FneFKG8ZkCJ_tnhtXADOXJ2yP6nAurAGBOnOwFWNgyckydfcrR3s6YjSBMv5OpDRqDMloNIe23lY0i_7cO7E_mqzTYW_2mKFD2axsdUjxUinl7wJv8TN_0K8G4lZlQ5Ul1-yjX2DuRGIUvLrGYXkiN8G3dgZoliQ/s320/portada.jpg" width="289" /></a></div><br /><p class="MsoNormal"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-34226069365007532822018-10-29T20:22:00.000+01:002018-10-29T20:26:33.493+01:00Carrinclonades XLIII<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">De cop i volta un mateix s'adona que fa tres anys que no posa res a un bloc tant ronyòs com el meu. </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">I potser estarà bé recomençar amb una nova carrinclonada. Una cançó d'amor i desamor, tal i com ha de ser, amb un final lleugerament tragicòmic.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">És curiós com a vegades ens sentim una mica identificats ( o molt) amb segons quines cançons.... En qualsevol cas una cançó sensacional.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Us deixo amb Perdona'm del darrer disc d'Obeses Fills de les estrelles.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/L-ccFEuVfls/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/L-ccFEuVfls?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Potser una de les paraules que costa més de , no de dir sino de complir...perdó...</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-79174157778158017262015-06-05T19:27:00.002+02:002015-06-05T19:27:53.019+02:00Fons d'armari<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sovint he pensat que els que pretenem escriure
alguna cosa interessant el que acabem fent és manllevar pinzellades de la
nostra realitat i, moltes vegades, intentar fer creure al lector que son
producte de la nostra fantasia ( o en el millor dels casos de la nostra
capacitat d’inventar). El mestre Pere Calders en una de les moltes entrevistes
que li van fer, a la pregunta d’on treia els arguments o les idees per a
escriure els seus contes, va respondre amb senzillesa i humilitat, a parts
iguals crec, el següent:</span></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">La veritat és que ni hi ha cap
secret en especial, tot el que escric son coses que m’han passat a mi. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Amb aquesta senzilla afirmació en Calders
confirmava la sospita de molta gent : els qui escrivim o ho pretenem, bevem d’una
manera o d’una altra dels nostres records i per dir-ho d’una manera menys
enfarfegosa, però segurament més entenedora, anem escrivint la nostra
autobiografia encoberta. I per això, simplement per això, ens cal contínuament
estar atents a tot el que ens envolta, doncs si li nostra vida no dona per gran
cosa, hem de reciclar les realitats que ens envolten.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Resumint, els qui pretenem escriure, ens cal
un bon fons d’armari per a continuar produint reals ficcions o fantasies
vertaderes (com vosaltres ho vulgueu dir).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un dels calaixos del meu fons d’armari el tinc
reservat per a les persones que entren a la meva botiga. Mai de la vida m’hagués
imaginat que una persona que entra a una botiga a comprar un producte (sigui el
que sigui), a la que et descuides, t’explica una història sensacional. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I poso un exemple d’avui mateix.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Entra un senyor a la botiga, dels que ara, per
ser políticament correctes, en diem la gent més gran. Després de saludar
educadament, obre la cartera i en treu un carnet (ara no ve al cas el carnet de
què és), i em diu :</span></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Me’l pot plastificar, si us plau ?
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Li dic que si, però que s’haurà d’esperar uns
minuts a que s’escalfi la màquina de plastificar. No li importa i afegeix que a
la seva edat ha decidit no tenir presa. Mentre espera, bada sigil·losament per
la botiga ( no pot badar gaire doncs la botiga és molt petita) i s’atura al
davant d’un quadre que hi tinc penjat.</span></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">On és aquest campanar ? – em demana.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Li responc que és el campanar d’Horta i que
els nascuts allí, sovint l’identifiquem com a símbol del barri (tot i que no és
el campanar de l’església). A partir d’aquí comença l’espectacle.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Primer em diu que gairebé érem veïns, ell va néixer
al barri de Gràcia. Després de relativitzar fins a quin punt érem veïns arriba
la segona afirmació i coincidència alhora. Em comenta que va marxar de
Barcelona per què la ciutat l’ofegava (enmig del seu discurs li comento que jo
també), no em fa massa cas i m’explica que ha viscut a Nova York, Londres i
París. De Nova York m’explica que és una gran ciutat amb totes les seves virtuts
i els seus defectes, amb totes les comoditats i tots els perills, però com que
era massa gran i l’aclaparava, se’n va anar a viure a 750 Km. de Nova York, a
una ciutat més petita i que cada dia agafava l’avió per anar a treballar (tipus
pont aeri). També reconeix que un dels motius que el van fer marxar va ser quan
va saber que les rates s’havien menjat un nadó que els pares havien deixat sol
a casa. Entre moltes altres anècdotes m’ha explicat que a l’estat de Virgínia
encara existeix la llei seca de divendres al vespre fins a dilluns al matí i
que per això la gent de Virgínia, quan vol veure el cap de setmana se’n va a
qualsevol poble d’un estat veí (coses dels americans...)</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sense temps per respirar, jo no pas ell,
continua dient-me, fent un salt en l’espai i en el temps que Londres també és
una ciutat molt gran, però que treballava al barri administratiu i que allà no
hi viu ningú, que per entrar-hi en cotxe has de pagar peatge i que els
transports públics només s’hi aturen de dilluns a divendres, els caps de setmana
i passen però no s’hi aturen. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">De París no me’n ha dit res, potser no li va
passar res interessant o potser se li ha fet tard...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Quan ha marxat amb un : </span></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Molt bé, fins a una altra estona i
perdoni les molèsties.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">He pensat tres coses.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La primera, sort que només venia a plastificar
un carnet.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La segona, ara que s’ha posat de moda advertir
als clients que les botigues estan vídeo vigilades, jo potser posaré un cartell
advertint que les fantàstiques històries que m’expliquen seran gravades per què
a vegades no ho recordo tot...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La tercera, jo que mai m’he vist capaç d’escriure
una novel·la, potser m’ho hauria de plantejar, amb el fons d’armari que vaig
acumulant n’hi ha per això i segurament per molt més. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-ftdKuHlodDU/VXHb-pf_LmI/AAAAAAAAA8w/BcACKolJvbE/s1600/manos-dibujando.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="272" src="http://2.bp.blogspot.com/-ftdKuHlodDU/VXHb-pf_LmI/AAAAAAAAA8w/BcACKolJvbE/s320/manos-dibujando.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-29884097194336932902015-05-21T19:23:00.000+02:002015-05-21T19:23:47.927+02:00Habitació 3216 (...doncs s'ha acabat !!!)<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">20 de març – 12.30 p.m.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Mentre em canvio la bata d’ensenyar el cul per
una d’esterilitzada, arriba el “camillero” i comença a recollir les meves
coses, bàsicament la roba. Em demana el rellotge, les ulleres i el mòbil i ho entafora
tot dins d’una bossa d’escombraries de color blau cel.</span></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">A qui li dono tot això ? – em demana.</span></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;"> </span></span><span lang="CA">Doncs a ningú de moment, fins a la
tarda, espero, no hi haurà ningú. – li responc.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Em diu que no pateixi, que ja mirarà a quina
habitació em toca i que ell mateix ho posarà a l’armari. No pateixo gens i m’estiro.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Camí del quiròfan, només veig el sostre dels
passadissos, com a les pel·lícules, i els fluorescents passen ràpidament per
damunt del meu cap. Ja hi som. Truca a una porteta d’acer inoxidable de la mida
d’un nínxol i li responen de seguida. Em diuen que acoti el cap doncs la porta
es petita i tinc la sensació de que estan a punt d’entrar una pizza al forn.
Mentre entro al quiròfan per a aquesta diminuta porta el “camillero”, sorneguer
em diu :</span></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;"> </span></span><span lang="CA">Quan es desperti, sobretot toquis,
toquis que no li falti res, a vegades s’emocionen i fan operacions de canvi de
sexe...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La infermera el renya i s’acomiaden. De
seguida se m’acosta una doctora i em diu quan arribi el seu company m’operaran.</span></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Miri, ja ve. – em diu somrient.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aixeco el cap i veig una silueta borrosa, els
miops ja ho tenim això de no veure-hi tres dalt d’un burro, que s’acosta i aquí
s’acaben els records....</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Obro els ulls i em trobo cara a cara amb una
infermera rosa, em somriu i em pregunta que com em trobo. Crec que ja em deuen
haver operat, però no noto res d’especial. Tota una vida esperant que em fessin
una anestèsia general i resulta que és una merda, ni t’adones ni recordes
res...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Resulta que tenia una colelitiasi, pedres a la
fel vaja, tres pedres, una d’elles de 16 mm de diàmetre. I fet i fotut em van
fer el que en diuen una colicistectomia laparoscòpica, resumint que et perforen
amb una sèrie de tubs i canonades i t’extirpen la vesícula, vist i no vist.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Del primer dia només recordo que no em van
donar res de menjar ni beure i que quan tossia em cagava en gairebé tot.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El segon dia, al migdia em van donar caldo
vegetal (aquella mena d’aigua bruta que donen als hospitals).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El tercer dia una galeta i un got de cafè amb
llet per esmorzar, un puré inclassificable per dinar amb un tall de peix a la
planxa i el sopar no el recordo.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El quart dia, dilluns 23 de març, la doctora
em va dir que estava molt bé i que quan la infermera em tragués el drenatge, ja
podia marxar cap a casa.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Cap al migdia ve la infermera i em diu ara et
traure el drenatge, m’aixeca la bata i se’l mira. Em comenta que és un drenatge
de Jackson i que potser em farà una mica de mal.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Una vegada el mestre Pere Calders va escriure
: Hi ha sentides que fan més mal que la mateixa mort.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Doncs vet ho aquí d’on ho va treure...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I no en va tenir prou amb dues estrebades, van
ser tres. La sensació de que m’acabaven d’arrencar l’ànima va ser absolutament
verídica. Quan em vaig recuperar del mareig, cames enlaire, finestra oberta i
la infermera ventant-me amb el meu informe d’alta, em van dir que ja podia anar
cap a casa.</span></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Molt bé – vaig dir i vaig afegir –
puc conduir ?</span></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Home... – va dir la infermera – no
el venen a buscar.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Jo intentant fer broma, li vaig contestar :</span></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Els que venim sols, podem marxar
sols.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I ella em va mirar amb cara de : Però quin “tio”
més “raro....”</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Al cap de ben poca estona sortia de l’habitació
3216, segurament per a no tornar-hi mai més (ja seria casualitat, no ?)</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El cotxe era on el vaig deixar, però em va
semblar que era molt lluny. I a vint per hora i en segona vaig arribar a casa.
Eren ¾ de quatre i vaig estar de sort, encara no havien començat “La Riera”.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">24 de març - 9.00 - torno a la botiga, i és que els autònoms som uns viciosos....</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><img src="http://static.plenummedia.com/34588/files/20120113173336-sistema-drenaje.jpg" /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">"Lo puto drenatge de Jackson i la mare que el va parir"</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-69R86sSeqJI/VV4T141COUI/AAAAAAAAA8U/PvqnRICTXpM/s1600/P1010465.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-69R86sSeqJI/VV4T141COUI/AAAAAAAAA8U/PvqnRICTXpM/s320/P1010465.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No és un "piercing", és un dels 4 forats de l'apocalipsi, els altres fan més angúnia i no volia ferir sensibilitats.....</span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-87831322833296794992015-05-08T10:46:00.002+02:002015-05-08T10:47:03.623+02:00Habitació 3216 ( 2ª part no son gasos, pinten bastos...)<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">20 de març – 6.15 AM</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Entro al box, no sé per què en diuen box
podent-ne dir habitació, amb una gran G a la porta i em diuen que m’esperi que
de seguida m’atendran. I efectivament de seguida m’atenen i no m’he hagut d’esperar gaire..</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La doctora porta el meu historial a la mà i
poca cosa li he d’explicar del que em passa. Diu que em faran proves i que
després ja decidiran...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Encara no he pogut posar el cul a la llitera i
entra una infermera. Em porta una bateta d’aquelles d’ensenyar el cul i em
comunica que em faran unes analítiques i que ja que hi som em posaran una via.
Em despullo tot jo, menys els calçotets i els mitjons doncs tinc fred als peus,
i em poso la bateta d’ensenyar el cul. M’estiro a la llitera i li dic al dolor:</span></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Jo les passo putes, però tu no
tindràs mandra...- la venjança no es fa esperar i sento com si em clavessin un
punyal al bell mig de l’esternum, al
costat de l’ànima, suposo.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Entra un infermer, que per la cara que fa deu
estar en pràctiques, doncs sembla estar més espantat ell que no pas jo. </span></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Li posaré una via – em diu mentre
es posa els guants reglamentaris i em comença a fregar el braç amb un cotó. –
com que porta el cap rapat, penso que s’assembla a míster propper, però no li
dic.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Després de la punxada inicial, jo no miro,
comença a posar tires d’esparadrap al voltant de l’agulla amb aixeta i
triomfalment em diu: Ja està. Crec que
ha suat més ell que no pas jo. Marxa i mentre encara sento el soroll de les
rodetes del carro que duia, entra una infermera que em diu hola i afegeix el meu
nom.</span></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Com està Josep ? – diu somrient.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Em porta una polsera de color rosa i me la
posa, com a les discoteques de moda, però amb menys glamour. El mite de les
polseres vermelles s’ensorra per moments. Comença a treure’m sang amb uns bonics tubs i quan en
te prou m’endolla una bossa de sèrum i calmant. El meu dolor es comença a
acollonir. Quan marxa em diu que ara vindrà la doctora.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Quedo sol al box, estirat, i només em veig les
cuixes i els mitjons, em sento ridícul. No sé quanta estona estic sol i entra
la doctora.</span></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Com va el dolor ? Ara li farem una
radiografia, de fet avui a l’hospital és pont, però estem de sort i hi ha un
radiòleg. – I marxa.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Mentre penso que com pot ser que a un hospital
facin el pont de Sant Josep, coses d’en Boi Ruiz suposo, entra un nano amb una
cadira de rodes i em diu que m’han de fer una radiografia, cosa que jo ja
sabia. M’assec a la cadira de rodes i ell em
posa una mena de tovallola als genolls per què no se’m vegin els
calçotets. Em comenta que per damunt de tot cal preservar la dignitat del
pacient. Arribo a radiologia i el radiòleg fa cara de son. I pim pam,
radiografia frontal i lateral de l’abdomen. Cadira e rodes i cap al box.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El dolor s’ha endormiscat, coses del Nolotil
intravenós suposo, i ja hi tornem a ser. Torna la infermera amb un potet i una
esponja.</span></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Quan en tingui ganes, vagi al
lavabo, rentis el “pito” i m’omple el potet, li hem de fer un anàlisi d’orina.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Obedient i submís com jo sóc, penso que ara
que el dolor està distret amb el Nolotil, és el moment. Surto del box i
pregunto on és el lavabo i encara que sembli mentida em diuen : Al fons a la
dreta. Igual que als bars – penso.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Entro al lavabo i em rento el “pitu” ben net.
Net, polit i lluent, tot i que no gens estarrufat, li comento que potser seria
un bon moment per miccionar, em fa que si amb el caparró i sense massa
entrebancs omplim fins a dalt el pot.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Torno al box brandin el meu potet ple d’orina,
calenteta, que una amable infermera recull, no amb devoció, però si que amb
respecte, i no sé per què em somriu.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">M’estiro a la llitera i m’endormisco, no passa
gaire estona i torna la doctora.</span></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Com està Josep ? – em diu amb
dolçor – Ara li farem una ecografia i amb tots els resultats decidirem.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Faig que si amb el cap i espero. No gaire. En
un vist i no vist m’han traslladat, m’han empastifat amb aquell gel que sempre
avisen que es fred mig segons abans d’aplicar-lo a la panxa i el radiòleg fa
que no amb el cap. M’eixuga la panxa amb una mena de paper de cuina i em tornen
al box.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Mentre espero els resultats i la decisió
final, m’arriba un missatge del botiguer del costat de la meva botiga. Està
preocupat per què no he obert. Li explico el què i em diu que no em preocupi i
en pocs segons munta un operatiu d’informació per a els meus clients, no fos
cas que passessin ànsia...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Quan arriba la doctora amb un munt de papers a
les mans, ja m’ho veig a venir.</span></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Està clar Josep, t’hem d’operar.
Com que avui l’hospital fa el pont, estem de sort i els quiròfans estan buits.
Ara et passarà a veure l’anestesista i mentre les infermeres et rasuren ho
preparem tot. Només hi ha una operació al davant teu. Fins ara.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Pel que es veu, està clar que el dolor no el
provocaven els gasos.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tinc el temps just d’enviar un missatge a la
família més propera que tinc, però massa lluny (geogràficament) per què puguin
venir a patir a la sala d’espera i l’anestesista, com qui diu em ve a saludar.
Entra una infermera i a una mà porta una Gillette Match3 i a l’altra un cubell
amb aigua i sabó. Em destapa i s’esgarrifa.</span></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Mare de Déu, quant pel !!! ,
teníem una màquineta de rasurar però ens sembla que ens l’han robat, no la
trobem per enlloc.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Surt un moment del box i torna amb una altra
infermera armada amb una altra Gillette Match3. Entre totes dues, una per cada
banda, em deixen tot l’abdomen pelat com el cul d’un nen petit. Des de sota els
pits, fins més avall del melic. Precisament quan fan aquesta zona els comento
que si ja que hi som, em poden fer engonals brasileres, però em diuen que no,
que potser un altre dia....</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">...continuarà</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-wp4UfpPP1Uw/VUx3unjTU7I/AAAAAAAAA78/olk4olt4ZjE/s1600/IMG_20150320_111034.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-wp4UfpPP1Uw/VUx3unjTU7I/AAAAAAAAA78/olk4olt4ZjE/s320/IMG_20150320_111034.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-54481184692236394392015-04-25T19:44:00.000+02:002015-04-25T19:44:34.307+02:00Habitació 3216 (antecedents)<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">19 de març de 2015 – Tot el dia Sant Josep i
primer aniversari de la mort de la Betty (la millor gata del món, almenys per
mi).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">20 de març de 2015 – Em desperto aproximadament
cap allà les dues, ara no sé si dir de la nit o de la matinada, potser millor
de la nit doncs tenia la sensació de que el sol encara dormia. Un dolor, ja
conegut, a l’abdomen em trasbalsa el son i començo a donar voltes al llit ( amb
el cos en sentit horitzontal, no us penseu que vaig començar a córrer per l’habitació
rodejant el cap i els peus del llit). Tot i que el dolor en lloc de disminuir,
creix, em concentro en que disminueixi i procuro no fer-li massa cas, però no m’adormo.
Escolto la ràdio, millor dit, sento la ràdio i veig com els minuts van caient
implacablement del rellotge i no sé on van a parar. Sense treva i amb
regularitat van passant els quarts, les mitges hores, els tres quarts i les
hores. Sembla mentida com n’és de lent el temps quan no tens res a fer...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A no sé quina hora, m’aixeco i vaig a beure
aigua. Però el dolor m’acompanya fins a la cuina com si estigués entestat en no
deixar-me. Bec aigua i el dolor, pel que sembla també. Tornem tots dos cap al
llit i jo començo a estar emprenyat. Al cap i a la fi ja sé d’on ve el dolor,
però començo a sospitar que aquest cop ha vingut per quedar-se, tossut i marrà
com ell sol, decidit a fastiguejar-me el que queda de nit.</span></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Doncs per aquí si que no hi passo –
penso en la meva intimitat – ara trucaré al metge i no te les mamaràs tant
dolces.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Em torno a aixecar i el dolor insisteix a
venir amb mi. Agafo el telèfon i marco decidit el 112.</span></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Emergències dígui’m – em respon
una dolça veu.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Fins al moment no havia parlat en veu alta, en
fer-ho vaig veure que el dolor es va sentir traït i va augmentar la seva
intensitat, suposo que mig per venjança, mig per tocar els collons.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Després d’una breu conversa la dolça veu em
diu – Li passo.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I efectivament em va passar.</span></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Hospital General de Vic, dígui’m –
una altra dolça veu que em fa pensar que potser son parentes.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Li explico el que hi ha i em diu que no pateixi
que m’envia el metge d’atenció domiciliària i que ell avaluarà la situació.
Confirmem el carrer, número i pis i ens acomiadem cordialment.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El dolor es veu amenaçat per la imminent
intervenció d’un professional i accentua el seu malestar, i de passada el meu.
De ben segur que deu recordar altres episodis en que ha estat derrotat per
fàrmacs orals i/o intravenosos (mai anals afortunadament doncs a mi els
supositoris sempre m’han fet un no sé què que què sé jo) i per recordar-m’ho es
rebel·la, es recargola i el mal parit s’estén. Rebufo i renego, no sé si en aquest
ordre i mentre estic ocupat en aquests afers em sona el telèfon.</span></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Mira – penso, deu ser el metge que
ja deu venir.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Però no. És altra vegada la dolça veu que em
comunica que el metge és a una altra urgència en un poble de la comarca i que en
té per aproximadament per tres hores. Afegeix que si el dolor és massa fort que
em plantegi de desplaçar-me jo mateix a l’hospital. Em diu que ja tenen el meu
historial a la vista i que m’esperen.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Renego i rebufo, ara si que en aquest ordre.
Trio uns calçotets decents i uns mitjons sense forats i m’acabo de vestir amb
tota la dignitat de que sóc possible. Surto de casa amb cara de pomes agres i
baixo fins al pàrquing. En asseure’m al cotxe el dolor diu ara és la meva i
segueix burxant sense interrupció i amb constància. Arrenco i surto al carrer. La ràdio del cotxe
m’indica que son les sis del matí i de passada em recorda els temes que he de
saber abans de sortir de casa.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A una velocitat regular de 20 Km/hora (més que
res per no canviar de marxa) arribo a l’hospital i com que sóc català, penso
que com que la cosa pinta que va per llarg millor que no entri al pàrquing de l’hospital
(òbviament de pagament) i estaciono al carrer (la pela és la pela, encara que
tinguis dolor abdominal). Baixo del cotxe i em dirigeixo, caminant com un iaio
atrotinat, cap a la porta d’urgències. Pel camí penso que per què cony, les
entrades d’urgències sempre son a la part posterior dels hospitals i l’entrada
dels visitants a ran de carrer, crec que hauria de ser a l’inrevés... I amb
aquestes cabòries arribo al meu destí. En acostar-me a la porta, aquesta fa
shhhhhh i s’obre ella sola. Caram – penso – potser tenen un detector de
malalts.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Només entrar se m’acosta un noi uniformat impol·lutament
de color blanc i em diu :</span></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA">Vostè deu ser el del dolor
abdominal, oi ?</span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No sé si va ser ull clínic que en diuen o la
fila que feia jo caminant com una eruga moribunda, el cas és que li vaig dir
que si. Mentre m’acompanyava directament cap a dins, sense passar pel triatge
ni cap altre tràmit, vaig estar a punt de demanar-li que per què no em
presentava aquella noia de veu tant dolça que parlava per telèfon.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Continuarà.....</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-Y6FscMvkWIQ/VTvSLEiwM6I/AAAAAAAAA7k/31VTAaVHJ5A/s1600/Hospital_Vic.jpg.crop_display.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-Y6FscMvkWIQ/VTvSLEiwM6I/AAAAAAAAA7k/31VTAaVHJ5A/s1600/Hospital_Vic.jpg.crop_display.jpg" height="218" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-52355609390843884842015-01-26T12:33:00.000+01:002015-01-26T12:33:01.500+01:00Carrinclonades LXII<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A voltes la música em porta més enllà d'on sóc. A voltes enderrera i recordo, i a voltes endavant i potser somnio. Coses de carrinclonaires experts com jo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I ahir, recuperant una cançó de dos dels grans, Freddie Mercury i Montserrat Caballé. Vaig recordar i somniar amb aquella tristor que segons com ens ho mirem ens plau. Aquesta cançó sempre m'ha agradat tot i que mai m'havia entretingut en saber que explicava, els qui no sabem anglès tenim aquest avantatge, les cançons ens agraden per que si.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La cançó és How can I go on ? que d'alguna manera ve a voler dir : Com puc continuar ?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Al final de la cançó, la lletra diu ( i perdoneu la traducció, bastant miserable):</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Com puc continuar ?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El dia a dia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Qui em pot fer fort ?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En tots els sentits.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">On estar segur ?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En aquest món de tristesa,</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">com podem oblidar</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">aquells bells somnis que hem compartit</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">i que enlloc es troben.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Com puc continuar....</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/akdAvg8SO1A" width="420"></iframe></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tot plegat sensacional.</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-28168367406148074432015-01-09T12:40:00.001+01:002015-01-09T12:40:36.926+01:00Rellegint Miquel Martí i Pol.....<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sens dubte un dels millors poetes de sempre. Com m'agradaria saber dir les coses com ell...</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I COM QUE ARA TU I JO</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I com que ara tant tu com jo, estimada,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">sabem de cert que només amb paraules</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">no podem moure muntanyes,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">valdrà més que assagem de repintar </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">el menjador i la cuina</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">i de jugar altre cop a enamorats</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">com vint anys endarrera.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Te'n recordes ?</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Llavors cada capvespre</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">maduraven els fruits</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">i ens ompliem les mans de sorra nova</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">i a cada gest mudàvem pell i ungles.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Vam ser feliços, vet-ho aquí, feliços</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">un xic d'esma, potser,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">com bestioles.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I ara, ja ho veus !, no sabem que dir-nos</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">i qualsevol pedreta ens entrebanca.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ni tu ni jo som com aleshores,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">però et proposo que intentem de fer-nos</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">un ritme nou, com si encara tinguèssim</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">la pell tibada</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">i aquell desig de tot que ens encenia el rostre.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Qui sap si el temps aquietat i tebi,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">que ens ha mudat la sang en aigua dolça,</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">no serva encara un gust de sal novella</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">per tu i per mi si tornem a estimar-nos.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-9Ipco_xKF0k/VK--GSuq8oI/AAAAAAAAA5s/i0fPo0U0hbQ/s1600/20080531173559-i-com-que-ara-tu-i-jo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-9Ipco_xKF0k/VK--GSuq8oI/AAAAAAAAA5s/i0fPo0U0hbQ/s1600/20080531173559-i-com-que-ara-tu-i-jo.jpg" height="320" width="240" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br style="background-color: black; color: #cccc99; font-size: 12px; line-height: 18px; text-align: justify;" /></span>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-66433589855029779412014-12-21T11:04:00.001+01:002014-12-21T11:07:49.478+01:00Descobrint Josep Palau i Fabre<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Perdoneu la meva ignorància gairebé infinita, però ahir vaig "descobrir" una mica en <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Palau_i_Fabre">Josep Palau i Fabre</a>.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tot va ser recordant una cançó que interpretava en Ramon Muntaner (el cantant, no l'escriptor del segle XIII ) que vaig investigar de qui era la lletra. I em vaig trobar amb en Josep Palau i Fabre, conegut per mi de nom, però desconegut d'obra. Recomano, si voleu, un aprofundiment, en la seva poesia.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>SOL</b><br /></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A voltes, en llevar-se, l’home sol<br />sent fred al cor, una dent que el mossega<br />a causa de no haver sota el llençol,<br />durant la nit, un cos per a la brega.<br />I es mou feixuc, amb la recança oberta<br />d’abandonar un lligam que desconeix,<br />i mira el llit de nou i empal·lideix,<br />veient la companyia tan deserta.<br />Viu amb el pensament alatrencat,<br />com si tot l’univers mudés de ruta<br />i no trobés una esfera segura.<br />I va tot sol i sent nosa al costat:<br />algú que en el flanc dret se li detura<br />fent-li present la seva vida eixuta. </span>
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/VB98wi48zHo?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I de passada aquesta també la trobo sensacional :</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<br />
<dd><strong><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS</span></strong><br />
<strong><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></strong></dd><dd><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Jo em donaria a qui em volgués</span></dd><dd><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">com si ni jo me n'adonés</span></dd><dd><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">d'aquest donar-me: com si ho fes</span></dd><dd><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">un jo de mi que m'ignorés.</span></dd><dd><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Jo em donaria a qui es donés</span></dd><dd><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">a canvi meu per sempre més:</span></dd><dd><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">que res de meu no me'n quedés</span></dd><dd><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">en el no meu que jo en rebés.</span></dd><dd><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Jo em donaria per un bes,</span></dd><dd><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">per un de sol, prô que besés</span></dd><dd><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">i del besat em desbesés.</span></dd><dd><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Jo em donaria a qui em volgués</span></dd><dd><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">com si ni jo me n'adonés:</span></dd><dd><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">com una almoina que se'm fes.</span></dd>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-18071860847122873662014-12-06T12:53:00.002+01:002014-12-06T13:57:50.352+01:00El CD<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No fa gaires dies em vaig comprar un CD de música. Per alguns dels qui em coneixeu pensareu que és una cosa extraordinària i us dono tota la raó. Mai no he estat massa de comprar cd's (abans en dèiem "discus"), sempre m'ha agradat més que me'ls regalessin.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tot i que jo sempre he estat més de Llach que de Serrat i degut a que en Llach es va jubilar, m'he comprat el darrer cd d'en Serrat. "Antologia desordenada" és diu. I me l'he comprat per què és com un recull de "grandes éxitos" i la majoria de les cançons les fa acompanyades d'altres artistes. I això m'agrada.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A voltes penso que els cantants, quan ja tenen la carrera feta, haurien de fer concerts només amb els "grandes éxitos", per què ens entenguem una mena de concerts amb només els bisos, que és el que a la gent els acostuma a agradar i on gaudeix de debò.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I vet aquí que en Serrat, prejubilat a la meva manera de veure, en els darrers anys s'ha dedicat a això. Només cal veure els darrers anys amb en Sabina i ara amb aquesta "Antologia desordenada". Pel meu gust, bones adaptacions i la majoria de duets molt interessants. Això si, si no us agrada en Serrat no cal que hi perdeu el temps.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I per acabar aquest "post" (abans en dèiem article o comentari) us deixo un vídeo amb l'adaptació d'una de les primeres cançons que vaig escoltar una i mil vegades quan era petit. La meva mare es va comprar el "discu petit" ( després en van dir "singles" i ara ja no sé pas com en diuen) d'en Serrat on hi havia aquesta cançó i a l'altra cara, crec recordar que "Cançó de matinada".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I ja està.</span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/2YTys0-Uqrw?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-20951886038102722392014-12-01T13:13:00.000+01:002014-12-01T13:13:08.679+01:00Carrinclonades XLI<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tornen les carrinclonades, i tornen amb una pregunta que em faig sovint. És clar que també em faig altres preguntes que ara no venen al cas.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Com és que les cançons d'amor, sovint son més aviat de desamor ?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Mentre us ho penseu, escolteu aquest bonic bolero....</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/lntDtQzoF40?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-69270456870033996242014-08-23T11:00:00.001+02:002014-08-23T11:08:43.963+02:00Kinito<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Amb la mateixa despreocupació que quan sóc al vàter llegeixo les etiquetes del sabó i/o del "pato wc", avui mentre esperava per pagar l'esmorzar llegia les etiquetes de les ampolles alineades a la lleixa del bar. I entre conyacs, anissos, güisquis i ginebres he trobat una ampolla de "Quina San Clemente". De sobte m'ha vingut el que els moderns en diuen un "flash back", que al cap i a la fi és un record, i he vist a la meva mare fent-me veure un gotet de "Quina San Clemente" abans de dinar. Si la memòria no em falla, cosa bastant probable, això devia ser cap als anys 70/80, quan jo no era gaire menjador de mena i sempre feia el ronso a l'hora de menjar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Com han canviat les coses ! Ara no faig el ronso a l'hora de menjar, més aviat al contrari, cosa que es pot comprovar simplement mirant la circumferència de la meva cintura, molt allunyada de la cintura d'avispa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El cas és que en aquella època era habitual als nens desganats i rondinetes donar-los un "xupito" del famós Kinito abans dels àpats. Fins i tot feien anuncis per la "tele", amb aquella bonica cançó que feia (si no recordo malament) :</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">"Sal al balcón, tira un jamón, mira que viene Kinito, quiero comer, quiero beber y me muero de apetito..." y que acabava amb aquell magnífic eslògan : "Kinito San Clemente, da unas ganas de comerrrrrrrrr !"</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Avui en dia, per la mateixa pràctica, els meus pares serien a la presó...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I també recordo que si guardaves els taps de les ampolles, quan en tenies sis, et donaven un ninot de goma del Kinito. A casa en teníem un munt... </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Com canvien les coses amb el pas del temps... Ara quan un nen no te gana que li donen ?</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/YxCRj9VZYtk" width="420"></iframe>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I vet aquí el ninot :</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-e8Ofgi8d9mM/U_hYIh4fOeI/AAAAAAAAA48/HSG7w5ceID4/s1600/14092740.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-e8Ofgi8d9mM/U_hYIh4fOeI/AAAAAAAAA48/HSG7w5ceID4/s1600/14092740.jpg" height="320" width="229" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></div>
Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-18904353649194753872014-07-16T12:46:00.000+02:002014-07-16T12:46:06.385+02:00Carrinclonades XL<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Arribar a escriure 40 carrinclonades, depen de com es miri, no té cap mèrit. El que té mèrit és llegir-les...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Començo aquesta amb un dubte, i vaig un moment al wiquièdia i torno de seguida.......</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">......menys mal...en Joe Cocker encara és viu i ja té 70 anys (qui ho havia de dir que aguantaria tant de temps, això és senyal inequívoca que l'alcohol és un bon antioxidant i el tabac també).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un home que sua de la manera que sua, un home que va estar a Woodstock, un home que va cantar aquella cançó de la pel·lícula "Nou setmanes i mitja" i que ningú se'n va adonar mentre mirava la pel·lícula, doncs aquest home, amb la seva veu castigada per tot el que pugui castigar una veu, va fer famosa la cançó You Are So Beautiful, que no va escriure ni composar ell, que és el tema que m'ocupa avui.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I que dir d'aquesta cançó que no s'hagi dit, res.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per això us deixo que l'escolteu. Anava a posar una versió subtitulada en castellà, però no em dona la gana. Els qui no sabeu anglès, com jo mateix, ja us podeu fer una idea del que diu una cançó que el títol, traduit, vol dir :</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">ETS TANT BONICA ! </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Doncs ja està :</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/wlDmslyGmGI?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-18756344746311409592014-06-12T20:07:00.001+02:002014-06-12T20:43:07.670+02:00Aniversari<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">De cop i volta obro els ulls i veig que han passat tres anys. De què ?, us preguntareu. Què li agafa a aquest ximple ara de cop i volta ?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Doncs que el 10 de juny, va fer tres anys que vaig obrir una botiga amb la pretensió de crear(me) un lloc de treball.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I tant que l'he creat !!!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Només tres dades, estúpides i estadístiques :</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">* 37829 fotocopies</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">* 12826 cartutxos i/o tòner venuts</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">* 1276 cobraments amb targeta </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Prou dades, doncs a veure si al final vosaltres sabreu més que jo...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Les fotocopies les vaig començar a fer per atraure persones a la botiga. I tant que n'he atret. Majoritàriament son estrangers que tramiten els permisos de residència, nacionalitat i aquestes coses (tinc la sort de tenir la comissaria de policia a 100 metres escassos). També imprimeixo resolucions judicials de divorcis, querelles diverses i denúncies sense sentit ( al costa de la policia hi ha el jutjat). I també imprimeixo treballs de recerca i altres trapelleries estudiantils, sobretot a darrere hora i a corre-cuita ( des de fa tres mesos també enquaderno, ja veus).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els cartutxos i els tòners venuts son el motiu principal del'obertura de la botiga. Per tant comentar això no fa cap gracia...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els cobraments amb targeta...abans de tenir la botiga, això de la targeta només ho havia fet per pagar. I la veritat és que per cobrar fa molta més gracia. De tota manera és curiós que quan pagues el pobres senyors dels bancs, rescatats o no amb els nostres diners, et descompten immediatament l'import i en canvi quan cobres, en el millor dels casos t'abonen l'import en 24 o 48 hores ( més la comissió que es queden e cada operació). M'esgarrifo de pensar en quants milers de milions d'euros tenen "flotant" diàriament en el més obscur fons de la seva cobdícia. Amen.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Però malgrat tot, jo content de continuar sent aquí per dir ximpleries...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I l'anècdota final. El millor ( o més divertit que m'ha passat en tres anys) va estar el dia que va entrar un home amb cara de preocupat a la botiga i em diu:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">"Perdoni, em podria donar alguna cosa pel meu canari. Es que fa dies que te cagarrines i em fa por que es mori."</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Òbviament no li vaig preguntar quin canari era el que tenia cagarrines, vaig imaginar que era l'au (un altre dia parlarem de les aus, i el meu germà ja sap per què ho dic) cantora per excel·lència.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aguantant-me el riure, però amb respecte, el vaig adreçar mitja dotzena de botigues més avall de la meva on hi ha una mena de farmàcia veterinària on segurament li van resoldre el tema del canari. El de cantar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Gracies a tothom que algun dia, ni que hagi estat per error, ha entrat a "Cartutxos Osona".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-jkHujCKb7jY/U5nsPFP8bPI/AAAAAAAAA38/7-Z2mEfjSXQ/s1600/3+a%C3%B1os+velas+azules+SK.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-jkHujCKb7jY/U5nsPFP8bPI/AAAAAAAAA38/7-Z2mEfjSXQ/s1600/3+a%C3%B1os+velas+azules+SK.png" height="320" width="212" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-20044169518583193962013-11-28T13:23:00.001+01:002013-11-28T13:23:27.489+01:00El caganer(a)<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Que als catalans ens plau l'escatologia, no és res de nou. I que encara massa sovint tenim la pell molt fina, tampoc.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Pel que he sentit s'ha generat una mena de debat sobre la correcció d'uns emprenedors, que fan caganers de tota mena, per haver fet la caganera de la Mare de Déu de Montserrat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Doncs ja hi tornem a ser...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El caganer és una figura més o menys típica dels pessebres i no només a Catalunya. Pel que he sabut, també és bastant habitual a Múrcia, a les Illes Canaries i fins i tot a Portugal. Va començar a tenir certa popularitat a partir del segle XVII i el seu simbolisme, tot i que no és massa clar, podria molt ben ser un símbol de prosperitat. El caganer amb les seves femtes abona la terra i la fa més productiva.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A finals del segle XX van començar a sortir caganers amb personalitats diverses a més del típic pastoret. L'imaginari popular de seguida va generar nous i divertits caganers. Polítics, esportistes, oficis, personatges de ficció i una llarga tirallonga d'icones identificables en tots i cadascun dels àmbits de la vida social del moment. Reis, monges i capellans, presidents del govern i esportistes de renom, personatges de moda, tant reals com de ficció, i que jo recordi, mai cap havia generat massa polèmica. Fins que un dia a algú se li acut fer la Moreneta !!!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Això em recorda el daltabaix que va suscitar l'Albert Boadella amb una parodia de la Moreneta i crec recordar amb l'aleshores porter de l'Espanyol Tommy N'kono. Hi ha haver esquinçaments de vestidures, editorials periodístics i riuades de comentaris per tot arreu. I què ? Doncs res.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Avui en dia ens hem d'ofendre (millor dit, s'han d'ofendre, doncs a mi no m'ofen gens ni mica) per una caganera en forma de Moreneta ? A mi em sembla que no. Crec que no s'ofenen pas els seguidors d'en Messi, ni d'en Rajoy, ni del rei, ni del papa, ni d'en Barak Obama, ni d'en Jordi Pujol. Segurament al contrari. De la mateixa manera que els polítics catalans s'ofenen si no tenen un paper rellevant al programa de televisió "Polònia", tothom hauria d'estar content de tenir un caganer amb la seva imatge. A mi mateix m'agradaria tenir un caganer Pep, però sospito que si no me'l faig jo mateix, difícilment veuré acomplert aquest somni.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">He mirat amb deteniment el web on es comercialitza la caganera de la discòrdia i he vist que, i crec que amb bon criteri, aquests nois toquen tots els pals. Des de el pastoret de tota la vida fins a la Mare de Déu, passant per tot arreu sense excepció.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ja es ben certa la dita popular, que els antecessors de Wert (aquest si que es mereix un bon caganer) em van ensenyar en castellà :</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Caga el ric i caga el pobre, caga el rei i caga el papa. I de cagar, ningú s'escapa !!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Totalment cert. I a més tenim la sort de tenir en Guardiola, que a més de cagar, pixa colònia.....</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-oGsAyLSHPrc/Upc1quUTd3I/AAAAAAAAA1g/w98s2Wh9beM/s1600/261113caganermorenetaR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="http://2.bp.blogspot.com/-oGsAyLSHPrc/Upc1quUTd3I/AAAAAAAAA1g/w98s2Wh9beM/s320/261113caganermorenetaR.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-63282839931752972222013-08-23T11:52:00.000+02:002013-08-23T11:55:04.837+02:00Carrinclonades XXXIX (País petit)<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tornem una mica a les carrinclonades i bastants dies abans de l'11 de setembre, no fos cas que se'm tractés d'oportunista.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquesta cançó d'en Lluís Llach sempre m'ha fet molta gracia, quan l'he sentida sempre he imaginat gent saludant-se des de un campanar a un campanar veí (cosa que en cap moment diu la cançó).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Potser caldria ajuntar aquests dos conceptes, el de la cançó i el de la meva imaginació i fer una mena de Via Catalana des de els campanars de Catalunya.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Com podeu veure a l'estiu a mi també se m'acudeixen ximpleries....</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/Te4QWD9_kAg?rel=0" width="420"></iframe></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-57468782395872312322013-08-10T11:30:00.000+02:002013-08-10T11:30:12.008+02:00El mitjó<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest matí he obert el calaix dels mitjons
i n’he agafat un parell. Quan me’ls he posat he vist amb sorpresa que el mitjó
esquerra tenia un forat a l’alçada del dit gros i que deixava a la vista
gairebé tota l’ungla.</span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Estúpidament he mogut els dits del peu
mentre mirava amb ràbia el forat. El primer que he pensat ha estat en perquè
quan es foraden els mitjons, només ho fan els de un peu. El més lògic seria que
es foradessin els dos alhora...</span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El següent pensament ha estat per la meva iaia.
Quan la meva iaia trobava uns mitjons o uns calçotets foradats no me’ls deixava posar mai i mentre amb un dit
ens mostrava la magnitud del forat deia amb un posat seriós :</span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Això no t’ho pots posar. Déu nos en guard
!!! ( de fet deia Déu mos en guard )</span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Però si només és un forat... – deia jo.</span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Si, però Déu mos en guard que et passi
alguna cosa....</span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Alguna cosa ? Però què m’ha de passar per
portar un mitjó foradat ?</span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Pel mitjó foradat segurament res, però ara
imagina’t que tens un accident i et porten a l’hospital ? Què dirien si quan et
treuen les sabates veuen que portes un mitjó foradat ? Déu mos en guard !!!</span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Resumint, que m’havia de treure els mitjons
i posar me’n uns altres que no estiguessin foradats, per què Déu mos en
guard...Jo no acabava d’entendre que si per exemple m’atropellava un autobús,
el més important era que en arribar a l’hospital no portés els mitjons
foradats. Vés a saber que pensarien els metges...</span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La meva iaia va morir i a mi sempre em va
quedar gravat aquell “Déu mos en guard...” cada vegada que veig uns mitjons o
uns calçotets foradats.</span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Molts anys més tard, un català universal va
fer una escultura amb un mitjó foradat i el va exposar a la seva fundació.
Polèmiques dels entesos a part, discutint on començava i on acabava la fina
línia entre l’art i astracanada a mi em va quedar ben clara una cosa :</span></span></div>
<br />
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Antoni Tàpies no tenia iaia.</span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-z3nNhuQtsVU/UgYH8aEH-SI/AAAAAAAAAz0/6MR5r7NUztg/s1600/mitjo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-z3nNhuQtsVU/UgYH8aEH-SI/AAAAAAAAAz0/6MR5r7NUztg/s320/mitjo.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-66759313814689108602013-06-10T11:25:00.002+02:002013-06-10T11:25:57.398+02:00Dos anys...<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com passa el temps.Avui mateix fa dos anys que vaig obrir la botiga Cartutxos Osona al centre de Vic. Ja sé que dos anys no son gran cosa, ni tant sols és un número d'aquells que en diem rodons, com poden ser el cinc, el deu, el vint-i-cinc.....</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En aquests dos anys, potser no puc dir que les he vistes de tots colors, però si que vist moltes coses. He aprés un nou ofici i ara em considero botiguer, potser no com el de l'Auca del senyor Esteve, però gairebé, tampoc com el de 13 Rue del percebe, però si que una mica, i potser també una mica com el de la cançó de Jaume Sisa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Potser la gracia dels botiguers és que no tenim una feina massa previsible (gens), un dia no venem res i l'endemà venem molt, podem estar tres hores darrera el taulell rumiant com és que no entra ningú i de cop i volta tenir la botiga plena de gent. Tenim un horari, sovint penjat a la porta de la botiga, i no en tenim, obrim quan obrim i tanquem quan marxa l'últim. Estem pendents del temps que farà per aquella dita de carrers mullats, calaixos eixuts. Vigilem la competència, estem atents a les maniobres agressives i "canibalístiques" de les grans superfícies comercials i procurem allunyar-nos de la voracitat de les multinacionals.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">De les coses més interessants que fem, segurament és la d'escoltar al client. Quedaríeu parats de les històries que expliquen les persones quan venen a comprar, històries que no tenen res a veure amb el producte que vens, i que molt sovint son apassionants. Amb la experiència anem acumulant anècdotes, sovint molt divertides, que anem desant en un calaix per si un dia ens decidim a escriure un llibre.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I ara només esperar que aquest dos anys siguin els primers dos d'un llarg recorregut que hauré d'anar fent pas a pas.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-2Ri_27RoA_o/UbWbi3_nLqI/AAAAAAAAAwA/Tg8f1QJi01Q/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="275" src="http://1.bp.blogspot.com/-2Ri_27RoA_o/UbWbi3_nLqI/AAAAAAAAAwA/Tg8f1QJi01Q/s320/images.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-76829488713980667012013-05-30T11:14:00.001+02:002013-05-30T11:14:59.960+02:00Shiatsu ( o com s'escrigui....)<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Doncs bé, com anàvem dient ahir (que em sembla que va dir algun mestre després d'estar uns quants anys tancat a la presó, i que no recordo qui era ni quan ho va dir...), ha arribat l'hora de tornar a ressuscitar per enèsima vegada aquest blog o bloc o com es digui.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Una de les coses que em quedaven per provar en aquesta vida, de la llarga llista que encara tinc, era la del shiatsu. Sempre m'havia fet gracia experimentar que passava amb un massatge d'aquests.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Shiatsu, una paraula que m'evoca l'esperit oriental, una llunyana cultura desconeguda pels occidentals i una experiència que m'imaginava amb un xinès (o japonès, mai ho he tingut massa clar) fent-me tota mena de torsions, contorsions, trepitjades i maniobres articulars i musculars damunt del meu cos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Finalment, fa uns dies, va arribar el moment de provar-ho. M'adreço a un senyor menut, amb unes faccions que tenien una retirada als orientals però que no acabaven de ser-ho, i ell em pregunta en un perfecte català :</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- A on li fa mal ?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Jo li responc que sobretot aquí (sóc propens a patir dolors cervicals) i darrerament aquí (una tendinitis de colze d'alló més empipador).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Cap problema - em diu - segui...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Immediatament va començar a pitjar amb el seu colze al damunt de les meves castigades cervicals, fent-me acotar el cap fins que la barbeta em va tocar el pit. Va continuar amb un recargolament de braços,espatlles i mans i va acabar recomanant-me que jo mateix em pitgés entre el dit polze i l'índex, per alleujar la tendinitis.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Masegat i adolorit, però content per l'experiència li vaig donar les gracies i no vaig poder estar-me de preguntar-li d'on era, comentant-li que parlava un català excel·lent.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- Sóc esquimal - va respondre amb humilitat i somrient.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El vaig felicitar i ens vam acomiadar cordialment.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Després tot rumiant amb l'experiència viscuda, vaig pensar :</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- I de quin país son els esquimals ? </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-P-WqUocqPc8/UacYcV7Vv2I/AAAAAAAAAvs/B7Uh2X5Oyyg/s1600/P1000594.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-P-WqUocqPc8/UacYcV7Vv2I/AAAAAAAAAvs/B7Uh2X5Oyyg/s320/P1000594.JPG" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></div>
Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-67981546164171393142012-12-14T12:08:00.000+01:002012-12-14T12:08:10.237+01:00El barrupep rondinaire<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ja fa uns dies vaig tenir la sort de fer anys. Em refereixo a anys des de que vaig néixer, doncs al cap i a la fi d'anys en fem cada dia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un dels regals que vaig rebre va ser una bonica figura del barrupep rondinaire, ja veus quina gracia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Però sovint els regals ens fan pensar o com a mínim haurien de fer-ho. És interessant fer una reflexió del per què del regal. Que hauran volgut dir-me obsequiant-me amb aquest artefacte ? Hi ha un missatge amagat al darrera o simplement és el que es veu a primera vista ? Per què es fan regals ? Per amor, per gratitud, per compromís, per què toca ?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I gracies a aquest pensaments, per uns moments he deixat de pensar en que els polítics son una colla de mentiders, que la corrupció és una vergonya, que la justícia no és igual per a tothom, que això no és una crisi, és una estafa, que l'IPC que ens diuen és mentida, que la gent condueix amb el cul, que la llum i l'aigua son molt cares, que el preu de la benzina és un abús, que no pot ser que hi hagi tants milions d'aturats i que només s'ocupin de rescatar bancs, que les multinacionals son una colla de lladres i estafadors, que la globalització és una merda, que els rics paguen menys impostos que els pobres, que el menjar ja no té el gust d'abans (i això ja ho deien els meus avis), que per la tele només fan porqueries, que quan surten els estudis de la la EGM (estudi general de mitjans) totes les ràdios han guanyat (en aquest cas els periodistes es comporten exactament igual que els polítics), que ja està bé de que els gossos es caguin al carrer i encara hi ha "amos" que no ho recullin, que els polítics (tots) només parlen de retallar i encara no n'he sentit cap que parli de millorar la gestió i de deixar de malbaratar els diners dels contribuents, que els canvis d'horari d'estiu i d'hivern son una collonada,...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I enmig de tot això a mi em regalen un barrupep rondinaire i encara no sé per què !!!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-u9YmrtGjnVk/UMsIPuqQpzI/AAAAAAAAAuo/0eUbp_FHvuY/s1600/barrupep.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="298" src="http://3.bp.blogspot.com/-u9YmrtGjnVk/UMsIPuqQpzI/AAAAAAAAAuo/0eUbp_FHvuY/s320/barrupep.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-91972723235889116542012-06-28T18:43:00.001+02:002012-06-28T18:43:23.354+02:00Carrinclonades XXXVIII<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I doncs que us pensàveu ? Que m'havia oblidat de les carrinclonades ? Doncs no.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Cada carrinclonada té un un què, un com i un per què, la màgia està en que aixó sigui un secret entre poques persones, potser dues i prou.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/Yl8oRRLkz1Y" width="420"></iframe></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-61912593968130707012012-06-23T12:41:00.003+02:002012-06-23T12:41:36.626+02:00El riu<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Al davant de casa hi ha un riu, amb tots els seus avantatges i tots els seus inconvenients. A l'hivern hi ha més humitat i més boira i a l'estiu més xafogor i més mosquits i altres insectes, que els entesos diuen que son necessaris però que els afectats sofrim en silenci i resignació. Però al riu hi ha més coses, aigua per descomptat, plantes i herbes i aus pròpies de l'entorn, com els ànecs i les polles d'aigua, menys pròpies de l'entorn com els coloms i les tórtores i absolutament impròpies de l'entorn com les gavines (no oblidem que visc a la comarca d'Osona i que el mar aproximadament és a uns 70 quilometres ).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Doncs fa uns dies, badant al costat del riu vaig veure entre les canyes un curiós niu amb un petits ous i uns ocells que els custodiaven i covaven amb cura. Em vaig informar de quina mena d'aus eren i em van dir que eren polles d'aigua.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-1LHX9JjrC5E/T-WaW_gpz-I/AAAAAAAAAmA/h2l1jdr780U/s1600/niu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-1LHX9JjrC5E/T-WaW_gpz-I/AAAAAAAAAmA/h2l1jdr780U/s320/niu.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Des de aquell dia, cada dia he anat a veure com anava l'assumpte i la veritat és que ha estat bastant avorrit. Tres setmanes seguides veient com covaven els ous amb constància i paciència. Potser tanta com jo he tingut d'anar-hi cada dia a donar un cop d'ull.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Finalment fa un parell o tres de dies que em va semblar que a sota del ocell que covava en sortia alguna cosa, però no ho veia massa clar per la distància del punt d'observació i per què les fulles i les canyes me'n tapaven l'escenari. I ahir al vespre va ser el dia en que per primer cop vaig veure els pollets en acció. Son com unes boletes de cotó fluix de color negre, amb el bec vermell que piulen i es mouen amb una activitat frenètica. I em va fer gràcia i emoció veure aquelles bestioles rondant pel riu.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-BwtVrcGGXKY/T-WcEm53kfI/AAAAAAAAAmI/lI_fUN7YBPY/s1600/pollets+daigua.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="http://2.bp.blogspot.com/-BwtVrcGGXKY/T-WcEm53kfI/AAAAAAAAAmI/lI_fUN7YBPY/s320/pollets+daigua.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-i2nEKsGhyvU/T-WcKHK4oUI/AAAAAAAAAmQ/r7dMEwP2qL0/s1600/pollets+daigua_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="221" src="http://3.bp.blogspot.com/-i2nEKsGhyvU/T-WcKHK4oUI/AAAAAAAAAmQ/r7dMEwP2qL0/s320/pollets+daigua_2.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Dispenseu la qualitat de les imatges doncs la meva càmera és una mica trasto i això del zoom digital una mica d'estafa. Però la intenció és el que compta.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ara només queda esperar que ni les gavines ni les garses en passin via d'aquest set pollets i arribin a fer-se grans i que siguin uns bons ocells.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I ara em pregunto...per què us clavo tot aquest "rotllo" del riu i els ocellets ?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Segurament tant és... </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-41851327825314563072012-06-16T19:25:00.000+02:002012-06-16T19:25:47.258+02:00Modes miraculoses<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No voldria ofendre a ningú, però tota aquesta enderga de les modes miraculoses sovint em cansa una mica. Em refereixo a aquests productes que suposadament venen de països molt llunyans i que tenen llargues tradicions mil·lenaries absolutament curatives al llogarret de torn. Suposo que si fóssin tant efectives, en aquests llocs on diuen que les consumeixen habitualment i de forma general hi hauria uns excedents de bona salut que portarien als metges i a les farmacèutiques (que no oblideu que son les culpables de tot) a la més absoluta misèria. En canvi si escatem una mica, veiem que els que estan a la més absoluta misèria son els que suposadament es prenen aquests productes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I pensareu que cony li agafa a aquest ara ?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Doncs que curiosament no fa massa dies em van oferir la possibilitat de redimir molts dels mals de la societat occidental prenent un producte d'aquests que ho curen tot. I el producte era nou (almenys per mi) i els seus efectes espectaculars. Entre d'altres beneficis diuen que és efectiu per a la migranya, les al·lèrgies, els dolors menstruals, les hemorroides (a casa sempre n'hem dit "morenes"), l'estrés i l'ansietat, el sucre i el colesterol i una llarga tirallonga que ara no recordo. Em sembla que l'únic que no cura son els peus plans.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per si voleu gaudir de tots aquests beneficis i molts més que jo no he estat capaç d'enumerar us diré el nom del producte, a veure si ho faig bé :</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ganoderma Lucidum</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I amb això està tot dit.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Jo només de sentir-ne el nom ja em vaig trobar millor, i al marxar cap a casa vaig pensar que ara que finalment havia llençat les baies de goji (que em semblava menjar de conill) i m'havia acostumat a l'estevia ara em tocava anar cap a la Ganoderma Lucidum, si és que volia continuar estant al dia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-GJNVPUvIJVM/T9zBIhUfuvI/AAAAAAAAAl4/8o6-SvBlGAc/s1600/goji.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-GJNVPUvIJVM/T9zBIhUfuvI/AAAAAAAAAl4/8o6-SvBlGAc/s1600/goji.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4938387456513113810.post-37868193992070332392012-06-09T19:30:00.000+02:002012-06-09T19:30:13.567+02:00Privilegis<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Hi ha persones que se senten privilegiades per una bona (sobretot si és excessiva) situació econòmica. Hi ha persones que se senten privilegiades si tenen poder (sobretot si és abusiu). També hi ha persones que se senten privilegiades si gaudeixen de la fama (encara que sigui efímera o immerescuda). En un segon nivell trobem persones que se senten privilegiades per tenir el darrer model de telèfon mòbil (encara que no sàpiguen usar la meitat de les funcions que té), que es compren un cotxe (que sovint no poden pagar i/o mantenir) només per què els altres es girin quan passen, persones que creuen que portar una samarreta, una bossa o unes ulleres amb una determinada etiqueta els fa exclusius (encara que n'hagin de pagar molts més diners del que en realitat pot valer l'objecte per si mateix, sense l'etiqueta és clar).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">I així successivament, si mirem al nostre voltant podem trobar un munt de privilegis que mirats amb una altra perspectiva potser no ho son massa o potser gens.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Fa uns dies, jo vaig tenir el privilegi de veure un burro acabat de néixer, encara no tenia dues hores de vida i estava moll, però ja caminava i buscava la mamella de sa mare per xumar amb voracitat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Mentre vaig estar amb ell i la mare em vaig sentir profundament privilegiat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-UAyPUGCcHHM/T9OH6Bwc7vI/AAAAAAAAAlo/1kj8m3NzGhQ/s1600/P5270170.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-UAyPUGCcHHM/T9OH6Bwc7vI/AAAAAAAAAlo/1kj8m3NzGhQ/s320/P5270170.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-FB56kbuXTk8/T9OIBPJHJfI/AAAAAAAAAlw/gl73h3c0r5U/s1600/P5270172.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-FB56kbuXTk8/T9OIBPJHJfI/AAAAAAAAAlw/gl73h3c0r5U/s320/P5270172.JPG" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></div>Unknownnoreply@blogger.com1