dijous, 25 de febrer del 2010

Carrinclonades XVIII (majoria d'edat)

Finalment les carrinclonades han arribat a la majoria d'edat. 18 carrinclonades, no sé si son moltes o poques o les justes.
El cas és que avui anava conduint i em venia de gust sentir òpera. Però opera sense pretensions, sense divisme, sense convertir-me en una rateta de conservatori, sense voler ser el Roger Alier del Vallès.
Simplement volia sentir òpera a tot drap, com els jovenets que porten aquell txumba-txumba, però en versió carrinclona. Per això he decidit posar el cd de Los Tres Tenores amb el volum molt i molt fort i he gaudit.

Ara no vull discutir amb ningú si el que feien aquests senyors era òpera o no ho era. Tant me fa. El cas és que m'agradava sentir-los i avui m'ha agradat molt més. Conduia el meu cotxe, era de nit, a la carretera no hi havia gairebé ningú i la seva música m'ha acompanyat fins que he arribat a casa, amb els ulls una mica negats de llàgrimes.



I dit i vist això, només comentar i anunciar que aquest post a més de ser la majoria d'edat de les carrinclonades, és el post nº 99 (com dirien els xinesos catxi txent), és a dir : A veure que cony se'm acut per celebrar el post nº 100.

Alguna ximpleria sense solta ni volta. Segur.

dijous, 18 de febrer del 2010

Com més serem, més riurem......

Permeteu-me anticipar que aquesta entrada potser no serà del gust de tothom. Potser fins i tot no serà del gust de ningú. O potser serà denunciada per masclista, escatològica o fora de to.

Per posar-vos en situació us diré que fa uns dies vaig estar a una fira d'aquestes tant entretingudes on a més a més dels expositors "normals", sempre hi apareixen uns quants il.luminats oferint les darreres genialitats de la inventiva humana. Una de les que més em va cridar l'atenció va ser aquesta andrómina que depén de com es miri, podria ser el primer graó per arribar a la igualtat entre homes i dones (ja us he advertit que puc ser denunciat per masclista).


Una de les batalles més cruentes i duradores de la història de la lluita de sexes ha estat la següent :

- Per què els homes acostumen a esquitxar la tapa del WC i el seu entorn cada vegada que van a mixturar ? És qüestió de punteria ? És poca traça ? És mala fe ? (i ara recordo aquell magnífic passatge de la novel.la Wilt on explica que el protagonista s'entreté en foragitar el Harpic Pato WC, que la seva dona posa cada dia, a base de ruixar el producte, amb traça i paciència, cada vegada que va a fer pipí).

D'aquest tema se'n ha parlat llargament i mai s'ha arribat a una resolució massa satisfactòria per cap de les dues bandes en litigi. Els que pixen drets i les que pixen assegudes (reconec que començo a navegar al caire mateix de l'escatologia).

Però finalment un bon senyor (o senyora, desconec el sexe de l'inventor) ha trobat solució a aquest conflicte permanent. Ha inventat un artilugi que segons les seves pròpies paraules és (copio i enganxo directament del seu web) :

"
PISENPIE es el instrumento ideal para la mujer en todas aquellas situaciones incómodas o desagradables que nos encontremos en ocasiones en lavabos públicos, mientras viajamos o cuando, por ejemplo por problemas de espalda, sentarse o agacharse puede resultar un problema. PISENPIE es el cono más práctico, cómodo, higiénico y económico del mercado europeo. Su diseño se ha probado con éxito en mujeres de distintas edades, tallas y pesos, adaptándose perfectamente a todas ellas. Su anchura y su ángulo de vertido evitan riesgos de fugas de orina. Sus características lo convierten en un útil ideal para llevar siempre en el bolso."

I vet ho aquí que a partir d'ara, elles també podran esquitxar la tapa del WC i el seu entorn. Ja no hi haurà excuses que valguin. Finalment la igualtat ha arribat per la banda de la pixera. Potser és cert que tot té un principi, i segurament a partir d'ara serem testimonis privilegiats d'una revolució sense precedents :
- S'han acabat els labavos separats d'homes i dones, tothom podrà anar al mateix lloc.
- S'ha acabat que les senyores s'hagin d'amagar quan fan un pipí a la muntanya, mentre els homes vigilen. Per fi les dones sabran la satisfacció que dona fer pipí de cara un arbre i entretenir-se a fer bonics dibuixets i cenefes amb el rajolí.

- Gràcies a aquest invent les senyores ja podran fer concursos per veure qui pixa més lluny.
- També podran gaudir de la intensa sensació que és apagar el foc d'una barbacoa fent un riu al voltant del foc, amb les amigues en grup i fent gresca i xerinola.
- Ja no caldrà que les amigues les acompanyin al lavabo (diuen que per aguantar el bolso). Ara podran orinar comodament amb el bolso penjat de l'espatlla.
- Quan facin pipí a l'aire lliure ja no se'ls refredarà ni el cul ni parts més incògnites ( o íntimes, digueu-ne com vulgueu)

- I finalment i com a colofó, finalment totes les dones del món podran esquitxar les tapes de tots els wàters que els vingui de gust, als bars, als cinemes, als centres comercials i el que és més important....a casa.

Us adjunto una bonica imatge del funcionament de l'estri en qüestió i un enllaç al web del fabricant per si teniu interés en adquirir-ne i comprobar-ho personalment.


Ah!!! I se'm oblidava el més important : ho comercialitza (desconec si ho fabrica) una empresa catalana de Sabadell. Pel que és veu el textil està de "capacaida" i els vallesans han obert nous horitzons.


Per a més informació, podeu adreçarvos al web : pisenpie (fins i tot el nom és encertadíssim!!!)

Només per acabar, dir-vos que, pixeu com pixeu....que vagi de gust !!!!!

dilluns, 15 de febrer del 2010

Carrinclonades XVII

Feia temps que volia posar aquesta carrinclonada, però els senyors de you tube no em deixaven. Finalment he trobat el video en una altra pàgina i avui li ha tocat al torn a Susan Boyle.

Si voleu que us digui la veritat tant me fa que tot sigui un muntatge o que pel que sembla sigui de veritat. Si és un muntatge està molt aconsseguit i si és veritat doncs molt bé.
El cas és que les primeres dues mil vegades que he vist el video m'he emocionat, ja sé que soc de llàgrima fàcil, però no hi puc fer res.



Després de veure-ho tantes vegades, sempre em queda el dubte del muntatge. Si realment ho va ser quines interpretacions per part del jurat i del públic. !!! Gairebé millors que la de la Susan.

P.D.- Per si algú, i no assenyalo a ningú, sospitava que aquest bloc moriria, que no s'ho pensi pas !!!!

diumenge, 14 de febrer del 2010

Inauguració i "autobombo"

Mal m'està dir-ho i fer-ho, però avui s'ha inaugurat un nou bloc. Segurament quedarà immers dins d'aquest batibull i guirigall que és aquest món de la Catosfera. Segurament serà un més.
Per si un cas teniu la curiositat i gosadia de veure'l us adjunto l'enllaç:

Contes a la vora del bloc

Pel que m'han dit, té la vocació de ser un bloc setmanal, sense massa pretensions, però amb la ferma voluntat de que tots plegats ens divertim una mica més, que crec que ens convé a tots plegats.

Vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s'ha fos, vet aquí un gos i vet aquí un gat i aquest conte......ha començat !!!!!!!!!!!!!


"Avi amb pipa" de Lluís Bargalló

dimarts, 9 de febrer del 2010

Carrinclonades XVI (Hair)

Cap allà l'any 1979 el senyor Milos Forman va decidir fer la pel.lícula Hair, basada crec en una obra de teatre.
Aquell any vaig decidir fer 17 anys i aleshores la meva estètica era més aviat tirant a hippie. El cas és que encara recordo que el meu cosí em va convidar a anar al cine amb la seva nóvia (m'explico malament, el meu cosí i la seva nóvia van decidir anar al cine i em van convidar a mi) i la pel.lícula va ser HAIR.
Jo tenia una cinta de cassette (gravada d'un disc i per la que mai vaig pagar ni un cèntim de drets d'autor ni cànons de l'SGAE) i l'havia sentida moltes vegades. M'agradava força malgrat que no sé ni un borrall d'anglès i no sabia que explicaven les cançons.
Com que una imatge val més que mil paraules (afirmació errònia de totes totes gràcies al photoshop i altres endergues) al veure la pel.lícula ho vaig entendre tot.

I per que la carrinclonada sigui completa he de confessar que vaig plorar al cine, després he plorat alguna vegada a casa veient-la per TV i ara quan cercava a YouTube encara m'he emocionat. I aquí la teniu.



I encara us explicaré més, un any més tard vaig fer servir aquesta cançó com a final d'un programa de ràdio en que explicava les darreres hores de Salvador Allende (i també vaig plorar una mica).

De fet sóc una mica (molt) toia, però m'agrada...

dilluns, 1 de febrer del 2010

Ecologia doméstica i independentisme : el porró

Avui a l'hora de dinar m'ha vingut al cap una frase del capità enciam :
Els petits canvis son poderosos.
I crec que és cert. Per això i dins de les nostres possibilitats em sembla que hem de començar a actuar per què aquest món no se'n vagi a "canpistraus" (no em demaneu d'on ve aquesta paraula, però m'agrada) abans d'hora.

I vet aquí el meu petit canvi d'avui i alhora la meva reivindicació d'un estri tant bonic com català.
He recuperat el porró.



Per una banda recupero una tradició que he vist gairebé perduda dins de l'àmbit domèstic. Actualment gairebé només es troben porrons als restaurants típics catalans on un exercit de cambrers nascuts en altres terres serveixen el vi amb porró i la majoria de comensals acaben abocant el vi en un got o copa. Hi ha pocs agosarats que tinguin l'audacia i el tremp necesaris per enlairar el porró i fer un bon traginyol.
D'altra banda, m'he adonat que si bec amb porró durant els àpats en trec dos beneficis complementaris :
1er - no embruto tants gots (que he de rentar jo mateix doncs en aquests moments no disposo d'un rentaplats ni de minyona).
2on - I complementant el primer, si no embruto tants gots (que com he dit no he de rentar), estalvio aigua, que tanta falta ens fa.

Mentre dinava i anava fent traginyols, satisfet de la meva nova ecologia domèstica he pensat en quants mil.lions de litres d'aigua gastem els catalans, netejant els gots que fem servir durant el dia. Aquest comentari ha distret la meva atenció i una rebel gota (de ben segur dirigida pels pensaments malignes de l'anticatalanisme latent arreu), m'ha relliscat per la barbeta i m'he tacat la camisa.
Una mica confòs i trist, també he pensat en quants mil.lions de litres d'aigua gastarem els catalans rentant la roba que haurem de netejar, si no tenim cura dels nostres traginyols.

Hem d'organitzar el més aviat possible cursets de beure en porró, els infants a l'escola ho podrien fer, de moment, amb aigua i els més ganàpies en intensives sesions de cap de setmana.

Que us quedi ben clar a tots. El futur hídric de Catalunya passa de ben segur per la recuperació del porró.

Salut !!!!