dijous, 28 de juny del 2012

Carrinclonades XXXVIII

I doncs que us pensàveu ? Que m'havia oblidat de les carrinclonades ? Doncs no.
Cada carrinclonada té un un què, un com i un per què, la màgia està en que aixó sigui un secret entre poques persones, potser dues i prou.



dissabte, 23 de juny del 2012

El riu

Al davant de casa hi ha un riu, amb tots els seus avantatges i tots els seus inconvenients. A l'hivern hi ha més humitat i més boira i a l'estiu més xafogor i més mosquits i altres insectes, que els entesos diuen que son necessaris però que els afectats sofrim en silenci i resignació. Però al riu hi ha més coses, aigua per descomptat, plantes i herbes i aus pròpies de l'entorn, com els ànecs i les polles d'aigua, menys pròpies de l'entorn com els coloms i les tórtores i absolutament impròpies de l'entorn com les gavines (no oblidem que visc a la comarca d'Osona i que el mar aproximadament és a uns 70 quilometres ).
Doncs fa uns dies, badant al costat del riu vaig veure entre les canyes un curiós niu amb un petits ous i uns ocells que els custodiaven i covaven amb cura. Em vaig informar de quina mena d'aus eren i em van dir que eren polles d'aigua.

  
Des de aquell dia, cada dia he anat a veure com anava l'assumpte i la veritat és que ha estat bastant avorrit. Tres setmanes seguides veient com covaven els ous amb constància i paciència. Potser tanta com jo he tingut d'anar-hi cada dia a donar un cop d'ull.
Finalment fa un parell o tres de dies que em va semblar que a sota del ocell que covava en sortia alguna cosa, però no ho veia massa clar per la distància del punt d'observació i per què les fulles i les canyes me'n tapaven l'escenari. I ahir al vespre va ser el dia en que per primer cop vaig veure els pollets en acció. Son com unes boletes de cotó fluix de color negre, amb el bec vermell que piulen i es mouen amb una activitat frenètica. I em va fer gràcia i emoció veure aquelles bestioles rondant pel riu.



Dispenseu la qualitat de les imatges doncs la meva càmera és una mica trasto i això del zoom digital una mica d'estafa. Però la intenció és el que compta.
Ara només queda esperar que ni les gavines ni les garses en passin via d'aquest set pollets i arribin a fer-se grans i que siguin uns bons ocells.

I ara em pregunto...per què us clavo tot aquest "rotllo" del riu i els ocellets ?
Segurament tant és... 

dissabte, 16 de juny del 2012

Modes miraculoses

No voldria ofendre a ningú, però tota aquesta enderga de les modes miraculoses sovint em cansa una mica. Em refereixo a aquests productes que suposadament venen de països molt llunyans i que tenen llargues tradicions mil·lenaries absolutament curatives al llogarret de torn. Suposo que si fóssin tant efectives, en aquests llocs on diuen que les consumeixen habitualment i de forma general hi hauria uns excedents de bona salut que portarien als metges i a les farmacèutiques (que no oblideu que son les culpables de tot) a la més absoluta misèria. En canvi si escatem una mica, veiem que els que estan a la més absoluta misèria son els que suposadament es prenen aquests productes.
I pensareu que cony li agafa a aquest ara ?
Doncs que curiosament no fa massa dies em van oferir la possibilitat de redimir molts dels mals de la societat occidental prenent un producte d'aquests que ho curen tot. I el producte era nou (almenys per mi) i els seus efectes espectaculars. Entre d'altres beneficis diuen que és efectiu per a la migranya, les al·lèrgies, els dolors menstruals, les hemorroides (a casa sempre n'hem dit "morenes"), l'estrés i l'ansietat, el sucre i el colesterol i una llarga tirallonga que ara no recordo. Em sembla que l'únic que no cura son els peus plans.
Per si voleu gaudir de tots aquests beneficis i molts més que jo no he estat capaç d'enumerar us diré el nom del producte, a veure si ho faig bé :
Ganoderma Lucidum

I amb això està tot dit.
Jo només de sentir-ne el nom ja em vaig trobar millor, i al marxar cap a casa vaig pensar que ara que finalment havia llençat les baies de goji (que em semblava menjar de conill) i m'havia acostumat a l'estevia ara em tocava anar cap a la Ganoderma Lucidum, si és que volia continuar estant al dia.


dissabte, 9 de juny del 2012

Privilegis

Hi ha persones que se senten privilegiades per una bona (sobretot si és excessiva) situació econòmica. Hi ha persones que se senten privilegiades si tenen poder (sobretot si és abusiu). També hi ha persones que se senten privilegiades si gaudeixen de la fama (encara que sigui efímera o immerescuda). En un segon nivell trobem persones que se senten privilegiades per tenir el darrer model de telèfon mòbil (encara que no sàpiguen usar la meitat de les funcions que té), que es compren un cotxe (que sovint no poden pagar i/o mantenir) només per què els altres es girin quan passen, persones que creuen que portar una samarreta, una bossa o unes ulleres amb una determinada etiqueta els fa exclusius (encara que n'hagin de pagar molts més diners del que en realitat pot valer l'objecte per si mateix, sense l'etiqueta és clar).
I així successivament, si mirem al nostre voltant podem trobar un munt de privilegis que mirats amb una altra perspectiva potser no ho son massa o potser gens.

Fa uns dies, jo vaig tenir el privilegi de veure un burro acabat de néixer, encara no tenia dues hores de vida i estava moll, però ja caminava i buscava la mamella de sa mare per xumar amb voracitat.
Mentre vaig estar amb ell i la mare em vaig sentir profundament privilegiat.