El donant de sang donant sang al banc de sang

Ahir vaig anar a donar sang. És una pràctica que acostumo a fer un o dos cops a l'any des de fa bastant de temps.Els bancs de sang no son com els bancs de diners. El fet diferencial bàsic és el següent: als bancs de sang dones la sang voluntariament i als bancs dels diners te la treuen sense demanar permís.Dit això afegir que els empleats dels bancs dels diners acostumen a tenir una certa prepotència sobre el client (probablement és que tinc pocs diners), en canvi al banc de sang, els empleats (potser vampirs perversos en estat latent) son extraordinàriament amables i simpàtics.Recomano anar-hi encara que només sigui per això. Avui en dia trobar un lloc on et tractin bé sense haver de pagar és com una mena d'oasi.Doncs bé, el que volia explcar-vos és el següent :Després dels tràmits reglamentaris per a ser acceptat ( omplir un formulari on certifico que no soc promiscuu, ni drogadicte, ni homosexual, ni he viatjat a paisos exòtics, ni porto piercings ni tatutages i alguna altra cosa més) em visita un senyor metge que em pregunta el que acabo de contestar a el formulari mentre em pren la pressió, em mira el ferro (de la sang) i em diu que passi. Jo passo.M'espera una camilla (segurament en català llitera) raonablement confortable i mi ajec. Immediatament se m'acosta un infermer i en un tres i no res comença la sangria (així ho anomenen ells). Cap problema. Ja que no puc fer altra cosa em dedico a observar, que sempre és instrucitiu i entretingut. Miro la gent que fa cua, miro la infermera que posa les bosses de sang a les neveres, miro els senyors i senyores golafres que després de donar sang berenen desenfrenadament per què és gratis o per què tenen gana.....Aleshores una conversa em crida l'atenció. Just al meu darrera una senyora s'estira a la llitera. Una infermera se li acosta immediatament i després de mirar els papers li diu :- Hola Montserrat, ja has vingut més vegades oi ?- Una només. I em fa un por....- No pateixis que no és res això i tu ets una valenta...Sento feinejar la infermera, li posa la goma al braç, li demana que respiri fondo, la punxa i li diu:- Ara vagi obrint i tancant sense parar.....Sobtadament és fa el silenci i jo escolto encara amb més atenció, tot passa al meu darrera i no ho veig però intueixo que passa alguna cosa...Finalment la infermera diu :- Montserrat, escolta'm...el que has d'obrir i tancar sense parar és la mà. Amb els ulls fés el que vulguis....He contingut la rialla, mentre imagino la pobra senyora Montserrat, obrint i tancant els ulls sense parar....Quan he sortit al carrer he somrigut encara imaginat la Montserrat obrint i tancant els ulls per agilitzar la donació.Si riure allarga la vida us ben asseguro que donar sang també!!!!