No era la Juanita......punt i final.

Tornem'hi !!!

I crec que això haurem de donar el tema per dat i beneit.

Corresponent a un amable comentari, és just i necessari que clarifiquem les coses.

Resulta que quan vaig anar a Banyoles, si que hi havia una carpa, el que pasa és que no es deia Juanita, es deia Ramona. Si poseu "carpa ramona" al google us sortiran uns 15000 enllaços amb aquest text, si ajusteu la recerca a "banyoles" ens quedarem amb 402 enllaços.

I que vull dir amb això ?

Doncs que la carpa Ramona va existir i que jo la vaig veure. Cosa que no treu de que a Vilanova tinguin la Juanita, que em mereix tots els respectes i admiració.

Com a enllaços curiosos us puc dir que n'hi ha un (el primer) on un senyor certifica textualment en castellà el següent :

"No os podéis ir de Banyoles sin visitar a la Carpa Ramona, es una carpa (un pez) enorme que bebe de un porrón (un botijo típico catalán). Divertidísimo tanto para crios como para mayores. Esta situado en uno de los restaurantes que bordean el lago." Inmillorable el tema del "botijo típico catalán".

Si fos una mica més jove del que soc ara us diria també en castellà : "Chúpate esa!!!", però no ho dic per no ofendre.

Més endavant hi trobarem una entrada a viquipèdia i una mica més endavant també hi ha un article aparegut a El País, signat per Gerard Bagué i publicat el 12 d'agost de 1998 que duia per títol "El lago de los prodigios" i que textualment informa que:

"Buena prueba de ello es la carpa Ramona, obeso ejemplar bautizado, según parece, en honor de una casposa canción de Fernando Esteso. Este apático e insaciable consumidor de aceitosas patatas chips lanzadas por los turistas desmiente el aura de peligrosidad de estas aguas."

Realment espectacular, bebia amb porrò i menjava patates fregides.

Després s'han organitzat tota mena de concursos i actes en record i homenatge de la bestiola golafre i segurament alcoholitzada. Hi ha un restaurant amb el seu nom, un grup de rock i moltes més coses, sens dubte totes interessants.

I si tot això ha vingut per què vaig anar a veure l'exposició Bodies, no em vull imaginar de que parlarem quan comenti que un dia vaig anar a buscar bolets i en una estació de servei (abans en deiem gasolineres) que es deia o diu El Lleó (i que no recordo on era, però ja ho esbrinaré) hi havia un ximpancé engabiat que fumava els cigarrets que li tirava la gent......