diumenge, 15 de febrer del 2009

Paraulota

Quan era petit creia que una paraulota era una d'aquelles paraules que quan la deies els pares o mares et renyaven, en el millor dels casos, o et pegàven a la boca. Quan jo era petit no era delicte pegar als nens.
Segurament les paraulotes més dolentes les associàvem als insults (burro, idiota, tonto, imbècil....), després vam entendre que amb això no anàvem enlloc i vam començar a aprendre paraulotes més efectives. Sorgíen a la nostra vida quotidiana sense necessitat de freqüentar ambients sòrdids ni persones amb risc d'exclussió social (que en diuen ara dels desgraciats). Apreníem paraulotes relacionades amb el sexe, gairebé sense saber-ho que hi estaven relacionades ( cony i collons, sense anar més lluny), relacionades amb la família i condició personal ( fill de puta en primer lloc i destacat, i després cabró i "maricón" i tots els seus derivats). Finalment amb la madures arribava l'aprenentatge del renecs i les paraules majors que per algun estrany motiu sempre veníen precedides d'un "me cago en..." (Déu, l´hòstia, la sang divina, satanàs.......).

A mida que la nostra cultura s'anava engrandint, també augmentava el nostre coneixement i el nostre "stock" de paraules i les seves derivacions. Un bon dia, algú em va reptar a jugar a l'scrable per a poder mesurar la coneixença en nombre de paraules. I vet ho aquí que finalment vaig descobrir i aprendre que una paraulota, també és una paraula llarga i que en aquest joc, com més llargues son les paraules més puntuació tenen.


I l'ambició a voltes no té límit, o el límit és molt lluny. El cas es que un dia, volent impressionar al meu contrincant, li feia creure que no podia construir cap paraula amb les lletres que tenia i anava "pillant" fitxes i fitxes. Ell anava posant lletretes i fent paraules de tres, quatre o cinc lletres en el millor dels casos. Finalment, vaig dir :
- "Altu" que ara tiro jo.
- I quina paraula vols posar? - em va preguntar el contrincant amb curiositat.
- Doncs...preparat, que et cauran els calçotes quan te la llegeixi :
PSICONEUROENDOCRINOIMMUNOLOGIA
El meu adversari es va fer un tip de riure i jo li vaig preguntar que de què reia doncs amb aquella paraulota segur que ganyaria la partida. Ell, entre sanglots, flatos i mal de costelles de tant riure em va dir :
- Però que no veus que aquesta paraula té 30 lletres i el tauler de l'scrable només fa 15 quadres tant de llargada com d'amplada - i va afegir - gamarús !!!

Enfonsat i humil.liat vaig decidir deixar els jocs de lletres i paraulotes i dedicar-me en cos i ànima al sudokus....

P.D. - La paraula esmentada existeix i és una terapia que la tanatòloga Stella Maris aplica als seus pacients i diu que cura. Us en podeu documentar a l'entrevista d'en Gaspar Hernàndez a aquesta senyora a la pàgina 80 (darrera pàgina) de El Periòdico del dia 11 de febrer de 2009.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Molt divertit pep,sort que dónes per acabada la ganduleria, per fi quelcom digne.
Estudi54