Ahir vaig anar a cal metge.

No us alarmeu. Ahir vaig anar a cal metge. Ja feia dies que a casa em deien que havia de fer-ho. Que el que em passava no era normal.
- Això t'ho has de vigilar.
Finalment ahir a la tarda va ser el moment escollit. Feia molt de temps que no anava al metge. No per què no estigui mai malalt, sino per què els metges em fan posar nerviós.
Ja em va estranyar que només entrar a la consulta una infermera em mirés als ulls i em diguès carinyosament:
- Oh! Però no facis aquesta cara que de seguida vindrà el doctor - i es va quedar amb mi fent-me companyia.
Després va arribar el doctor.
- I què li passa ? - va preguntar fent cara de trapella.
Va agafar l'estetoscopi, els metges sovint ho fan, i em va escoltar atentament els pulmons, tant el dret com l'esquerra. No va fer gaire bona cara. Jo em vaig començar a preocupar. Després de mirar-me la boca, sense que jo entengués ben bé a sant de què, va dir amb veu profunda :
- Hem de fer una placa - i es va posar un d'aquells devantals de plom que es posen per no agafar càncer. -I jo què ? - vaig pensar -i si l'agafo jo el càncer ?. Però es veu que el tema no era negociable.
Aborrit d'esperar el resultat, vaig seure pacientment i aleshores va tornar el doctor. Ja s'havia tret el devantal i tornava a lluir una bata estampada, com els gorros de cirujià que porten a "Anatomia de Grey", que el feia semblar una mica "tral.larí" (maricón, per què ens entenguem i/o homosexual o gai per què ningú no s'enfadi), aleshores va sentenciar:
- O és asma o és bronquitis - va dir
Jo vaig pensar - O una patada de conill al baix ventre...quina manera de diagnosticar....
Aleshores va obrir un calaix qualsevol i va treure una injecció. Me la va clavar al bell mig del clatell i va dir :
- Si demà és troba bé, és que és asma. Si segueix igual és que és bronquitis.
- Als collons te l'haguès clavada jo la injecció - vaig pensar, però és que quan vaig al metge sembla que no pugui dir res.
I per acabar va parlar de la meva obessitat manifesta - No n'hi deu haver per tant - vaig pensar. I va recomanar cambiar i vigilar la meva alimentació. Més activitat i menys menjar.
No vaig voler saber quan pujava la factura ( entre visita, placa i injecció pots comptar...). Només sé que tornant cap a casa, vaig patir una mena d'atac d'ansietat i cop de calor que em va fer tornar a cal metge, per què em digués que no era res i em tornés a enviar cap a casa.



I és que ser gat i anar al veterinari és una collonada !!!!!