Avui una cançó de l'Albert Pla, persona que no mai no deixa indiferent. Cantant que pot portar als més fervents entusiasmes com als més profunds odis.
Però el seu univers és tant divers com ell mateix. Aquí us deixo amb l'adaptació que va fer Lídia Pujol (amb la participació del mateix Albert Pla). Amb la força de la interpretació en directe i tota l'emoció que això comporta.
(Advertència : els darrers 2 minuts de video son d'aplaudiments i agraiments...)
Sovint penso que tant de bo jo també hagués pogut anar a aquesta escola....
2 comentaris:
ser original i no deixar indiferents mereixen dos punts d'entrada.
Jo sóc dels que li agrada Albert Pla i la seva tendresa.
Tots els somiatruites ens solidaritzam amb el teu desig...sort, però, que hi ha somniatruites que després de somniar-la ens la menjam amb patates...només per tornar a començar, però...que el somni no ha d'acabar mai, mentre estem vius.
Publica un comentari a l'entrada