Carrinclonades XXII (El seté cel)

Sempre m'ha fet gràcia que els agnòstics dubtin de l'existència del cel, només cal mirar enlaire i és evident que existeix. I pel que sembla és gran a base de bé.
També sempre m'ha fet gràcia en Jaume Sisa, per la seva estètica, per la seva música i sobretot per les seves lletres. La que us poso avui fa anys i anys que cada vegada que l'escolto se'm posa la pell de gallina...sobretaot quan explica que el seté cel és engendrat dins del nostre cap. Simplement meravellòs.
Busqueu-lo que val la pena, pel que diuen tots l'hi tenim....

Us poso la versió més antiga que he trobat, i digueu-me "cutre" si voleu, però la noia que l'acompanya, a més de ser guapíssima canta com els angels (potser del cel, del seté cel...)



I la lletra per si la voleu llegir a poc a poc....

Història certa dels set cels.
Set paradisos màgics i encantats.
Història certa dels set cels.
Set nius de pau, de glòria i de felicitat.

El primer cel és inventat:
el primer gran invent de la terrestritat.
El segon cel, imaginat
en una nit d'estiu a la vora del mar.

El tercer cel, dins d'un mirall
perfila les imatges d'un món ignorat.
I el quart cel és irreal,
com un oasi verd en un desert estrany.

Del cinquè cel res no se'n sap.
No hi ha notícies d'aquest cel tan amagat.
I el sisè cel està copiat
del cel setè que has engendrat dins del teu cap.