Noves activitats...

No fa gaire parlava amb el propietari d'un bar i em deia que amb això de la crisi sort en tenia de les m'aquines escurabutxaques, doncs amb el calaix que feia amb el bar ja hauria hagut de tancar. Vaig sortir pensant que era curiós. Mentre caminava vaig veure una botiga del que ara en diuen "xuxes" (que és això que li preocupa tant al senyor Rajoy que s'apuji) i tenien un cartell a l'aparador que anunciava que disposaven de servei de lliurament i recepció de fax. Amb les "xuxes" no en deuen tenir prou per viure.

Després vaig anar a comprar el diari al quiosc i vaig veure que teníen llibres, cd's, dvd's, "xuxes"!, tabac, un expositor amb bosses de patates fregides i cacauets i un cartell que anunciava que feien feines d'encuadernació. Amb la premsa no en deuen tenir prou.

Després vaig veure que en una floristeria venien rellotges de paret (de disseny), espelmes i tota mena d'andròmines per a decorar la casa. Segurament amb les flors no en deuen tenir prou.

A la botiga de la fruita i verdura de la cantonada, han instal.lat un parell de liquadores i fan sucs de fruita al moment. Segur que les bledes, els espinacs i les taronges ja no donen com abans.

A l'estanc teníen l'aparador ple de clauers, bolígrafs, llibretes, navajes, llanternes....Entenc que després de la desaparició gairebé total de les lletres de canvi, els segells i la persecució del tabac, una cosa o altra havien de fer.

També vaig passar pel davant del senyor que arregla les sabates (que mai he sabut per què endiuen ràpid) i vaig veure que arreglava comandaments a distància de portes de pàrquing, feia plaques per a les bústies, grabava collarets pels gosos i en un miserable cartell, fet a mà, anunciava que canviava piles de rellotge.

A les ferreteries cada vegada tenen menys eines i cargols i més articles de decoració. Difícilment trobareu una botiga de roba o calçat infantil sense una o dues màquines d'aquelles en forma d'ànec o camió de bombers per a gronxar els nens (a canvi d'un euro que acostuma a posar la iaia). A les botigues de roba comencen a vendre sabates i a les sabateries bosses i maletes. Els herbolaris s'han reconvertit en centres de dietètica (que ja ho feien però sense enredar a la gent) però a més ofereixen, reiki, tarot, tallers d'autoajuda...

Els locals on serveixen aquest invent dels kebabs ara també fan pizzes i les pizzeries (amb servei a domicili) ofereixen menús amb amanida i postres.

D'alguna manera començo a tenir la sensació de que si tothom tornés a fer el que li correspon ( i ben fet) i es deixés d'activitats paraleles i complementaries (sovint mal fetes), no passaria res i tot tornaria al seu lloc. Això si continuariem malvivint i queixant-nos de que ningú no sap on anirem a parar, però segurament, tots plegats estariem més relaxats...