Carrinclonades XXIX

Gairebé acabo el mes de novembre i començo l'hivern anticipat amb una cançó del, potser, nou "enfant terrible" del jazz.

És un noiet despentinat, desgarbat i gairebé políticament incorrecte que te una certa gracia (almenys jo li trobo) a l'hora d'interpretar les cançons. Toca el piano d'una manera força personal i particular, canta d'una forma molt curiosa i passeja per aquests escenaris del món la seva imatge d'adolescent trapella i malcriat que sovint ens atrau a les persones.

What A Difference A Day Mad

Així és diu la cançó i a sota trobareu un simulacre de traducció per a qui li interessi. 

 

Si el dia comença amb tu, és alegria i llum,
Vint-i-quatre hores fetes de vida plena,
Un càlid sol i una lluna serena,
Que sadollen el cel que no es consum.

I torno a l'abraçada i al bes deixats al matí
Just en descloure els ulls, i sóc bressol
Per al teu somni, que encara segueix l'estol
D'ocells que allibero per a tu, oferts al destí.

Si el dia comença amb tu, és llum i alegria,
Vint-i-quatre hores guardades dins del pit
Perquè acompanyin el meu batec estremit

Per haver-te retrobat en començar el dia
Com si el somni sabés esdevenir real,
Com si la rutina no existís en el teu esguard paternal.

 

Avui actua a Barcelona, però potser és una mica just per si hi voleu anar....

Ho sento.