Descobrint Josep Palau i Fabre

Perdoneu la meva ignorància gairebé infinita, però ahir vaig "descobrir" una mica en Josep Palau i Fabre.
Tot va ser recordant una cançó que interpretava en Ramon Muntaner (el cantant, no l'escriptor del segle XIII ) que vaig investigar de qui era la lletra. I em vaig trobar amb en Josep Palau i Fabre, conegut per mi de nom, però desconegut d'obra. Recomano, si voleu, un aprofundiment, en la seva poesia.


SOL

A voltes, en llevar-se, l’home sol
sent fred al cor, una dent que el mossega
a causa de no haver sota el llençol,
durant la nit, un cos per a la brega.
I es mou feixuc, amb la recança oberta
d’abandonar un lligam que desconeix,
i mira el llit de nou i empal·lideix,
veient la companyia tan deserta.
Viu amb el pensament alatrencat,
com si tot l’univers mudés de ruta
i no trobés una esfera segura.
I va tot sol i sent nosa al costat:
algú que en el flanc dret se li detura
fent-li present la seva vida eixuta.

I de passada aquesta també la trobo sensacional :

JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS

Jo em donaria a qui em volgués

com si ni jo me n'adonés

d'aquest donar-me: com si ho fes

un jo de mi que m'ignorés.

Jo em donaria a qui es donés

a canvi meu per sempre més:

que res de meu no me'n quedés

en el no meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,

per un de sol, prô que besés

i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués

com si ni jo me n'adonés:

com una almoina que se'm fes.