El meu pare i el bocck crossing

El meu pare te 75 anys, sengons ell tres rals.....El meu pare no sap que cony és això d'internet, ni els e-mails, ni els blogs i encara molt menys que és el book crossing....El meu pare és un savi.....L'altre dia em va dir que, com que te molts llibres a casa (i molts vol dir molts) i no sap pas que fer-ne, havia decidit anar-se'ls treient de sobre mica en mica. Jo li vaig proposar que els vengués i em va dir que pel que li donarien no li interessava. Aleshores li vaig proposar que els donés a alguna biblioteca, ONG o similar. Em va comentar que tampoc ho veia massa clar.I aleshores que faràs ? - li vaig demanar.El que estic fent - va contestar amb seguretat.Ja us podeu imaginar que la meva següent pregunta va ser : I què és el que estàs fent ?Els abandono - va respondre satisfet. I a continuació es va esplaiar en la seva tècnica. Em va explicar que gairebé cada dia, abans de sortir de casa triava un llibre, el prenia entre les seves mans i el fullejava per recordar quan l'havia llegit i a després se l'encaixava sota l'aixella i sortia al carrer.Caminava dues cantonades i quan arribava a una "gavina" telefònica (l'argot familiar és així) el deixava a dins, abandonat.Anava a donar un vol plàcidament i de tornada a casa passava per la "gavina" per veure si el llibre ja havia volat. Amb gran satisfacció comprobava una vegada i una altra que el llibre ja no hi era.És fabulós - em va dir content.Jo vaig intentar parlar-li de que estava fent "book crossing" però a ell ni li va interesar gens ni mica. Em va continuar parlant de que si volia algun dels seus llibres que m'afanyés que això el divertia molt. Va afegir que sovint tenia ganes de quedar-se allí per veure qui s'emportava el llibre, però no hi havia cap banc per seure a esperar i a més els jubilats no tenen temps per perdre.Quan acabavem la conversa em va demostrar la seva preocupació per les enciclopèdies.- Pesen massa i a més son antigues i segurament el que diuen ja deu ser mentida. Els plànols dels països ja no son reals, ni tant sols la majoria de monedes existeixen....Mentre anava fent les seves cabories va prendre "Esta noche la libertad" de Dominique Lapierre i Larry Collins (em sembla) i va dir:Avui, per tu si que ha arribat la llibertat!!!Va marxar amb el llibre sota el braç comentant que en Ghandi si que era un tipus ben parit.......I és que, em sembla que ja us ho he dit, el meu pare és un savi.....

Les sabates sospitoses

Fa uns dies em vaig comprar unes sabates, aprofitant les rebaixes i coincidint amb el fet de que en necessitava unes de noves. Fins aquí res d'estrany.A la botiga que vaig anar em van atendre, com us ho diria, ni bé, ni malament.Quan en vaig trobar un parell que m'agradaven, me les vaig emprovar i veient i sentint que m'anaven d'allò més bé, les vaig pagar i cap a casa falta gent.Estava gairebé tant content com un nen amb sabates noves.Els problemes han vingut més tard.....Després d'utilitzar una estona de la meva vida comprant en un centre comercial de la població on visc, em vaig dirigir a la caixa per saber que havia de pagar de tot allò que havia posat al carretó. La caixera va fer passar tots els productes pel lector i somrient em va dir : seixanta-tres euros amb vint-i-cinc. Ho vaig pagar tot, ho prometo. Va ser aleshores, quan vaig travessar el detector de males persones que la bestiola es va posar a xisclar amb fúria. Espantat, vaig fer un pas enrera i vaig alçar les mans mentre tothom em mirava com si fós un lladregot qualsevol. La caixera va somriure. Jo no massa. En un segon intent, l'alarma va reiterar el seu inetrés en assenyalar-me com a sospitós. I és clar, va venir el guàrdia de seguredat a veure que passava. Després d'una comprovació visual, l'home va decidir que no era massa perillós i sense amenaçar-me amb la seva arma reglamentària em va convidar a tornar-ho a intentar. Per tercer cop vaig ser inculpat per la maquineta.La gent i altres persones que hi havia a les altres caixes em van començar a mirar malament. Sospitosament.Alguns potser comentaven coses en veu baixa.Aleshores la caixera em va dir:- Que s'ha comprat unes sabates ?- Si - vaig respondre - però fa dies i en un altre establiment.- Es igual, donim les sabates.I em vaig haver de descalçar, per sort duia els mitjons sense forats, i li vaig donar les sabates. Vaig travessar el control descalç i aquesta vegada no va xisclar res ni ningú.Les va passar pel lector i me les va tornar. Un cop calçat vaig empenyer el carretò i vaig marxar.Ahir vaig tornar al mateix centre comercial, convençut de que les meves sabates ja eren reglamentaries. Doncs no. Altra vegada es van disparar les alarmes, va venir el guardia,......Em van aconsellar que tornés a la botiga on havia comprat les sospitoses sabates i que els demanes que anuléssin la alarma. Es veu que ara la posen dins del taló, en un lloc inaccesible.Però com que he perdut el tiquet de compra, a la botiga no em volen treure l'alarma per què no puc justificar que no he robat les sabates.Resumint que de moment tinc unes sabates noves que cada vegada que entren a un centre comercial acaben sent sospitoses de robatori.A més, les molt podrides, per marcar no sé quina mena de diferències, van pel seu compte. La dreta pot anar on vulgui que no desperta cap recança, en canvi l'esquerra dispara tota mena d'alarmes. No sé si això és políticament correcte.I ara tinc un problema, quan vagi a comprar :- He d'anar amb el peu esquerra descalç ?- M'he de comprar uns xancletes ?- He d'aprofitar que al centre comercial ja em coneixen pel senyor de la sabata esquerra i aprofitar por robar tot el que pugui, excusant-me en la sabata ?- I si un dia em compro uns calçotets i no els treuen l'alarma, que hauré de fer?De moment, ja no deixo les sabates a sota el llit, no fos cas que un dia al matí em despertés i trobés a faltar alguna cosa. Tenint unes sabates sospitoses, mai se sap!!!!

El blog abandonat....

Feia dies que no venia per aquí...ho sento.Si ja heu llegit el llibre, doncs me'n alegro i espero que us hagi agradat. No estaria malament que el recomanèssiu a les vostres amistats....i si també ho heu fet, doncs també me'n alegro. És clar que si no us ha agradat, també podeu recomanar-lo als vostres enemics.Aviat treuré un altre llibre, també serà un recull de contes, de moment és veu que no ser fer altra cosa.Intentaré d'alguna manera ésser més productiu i com a mínim un cop a la setmana afegir algun comentari, encara que sigui només per què no sigui dit.A veure si entre tots plegats ens divertim una mica més que prou falta ens fa !!!!Fins aviat (?)

Presentació de Els fills del Capità Verne

Demà 14 de novembre a Mollet del Vallès es presentarà el llibre Els fills del capità Verne.Ha estat escrit per 14 membres de la SCCFF (Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia) i el presentarà en Matthew Tree.Jo hi he participat i n'estic molt content d'haverho fet.M'agradaria que el llegissiu!!!

La pau preventiva

No soc capaç de recordar quan va començar la guerra de l'Iraq, però és igual, tampoc no soc capaç de recordar quan van començar moltes altres guerres.El resultat sempre ha estat el mateix. Mentre el "vencedor" anuncia que ha construit un mon millor i més segur, cada dia veiem atemptats, morts, violència, represàlies....Caram !!! Quin mon millor que ens ha donat el vencedor.L'altre dia pensava que potser ha arribat el moment de provar una altra estratagema. Caldria simplement aplicar sobre els paisos potencialment perillosos (és a dir, tots) el que en podriem dir la pau preventiva. Només es tractaria d'eliminar armaments i exèrcits i començar a envair els estats i les persones amb educació, coneixements i diàleg.Crec que és ben clar que si desprès d'aplicar la guerra preventiva només hem obtingut més mort, més violència, més atemptats, més inseguretat, més revenges.....després d'aplicar una severa pau preventiva obtindriem els efectes contraris. I això estaria bé.És clar que per descomptat caldria aplicar-ho en primer lloc als partidaris de la guerra i no sé si es deixaran....:-(

Narcosales

Fa dies que sento parlar de les narcosales. A favor i en contra, és clar.Els que les necessiten en volen una a cada cantonada i els que viuen a qualsevol cantonada les volen ben lluny. Fins aquí tot correcte i normal.Es indiscutible que els qui precisen aquest servei és lògic i humà que el puguin tenir al seu abast, doncs son persones amb una problemàtica important i no se'ls ha deixar abandonats com gosos.Però, i permeteu-me una gran demostració d'ignorància per part meva, no necessitarien els alcohòlics uns bars on poguèssin anar a emborratxar-se fins que el fetge els rebentés ? Amb personal sanitari, és clar, que vigilessin de que ningú begués alcohol de dubtosa procedència ni de baixa qualitat. Això també seria just.I els lladres ? Potser els caldrien uns quants bancs i farmàcies dispossats a ser atracats en qualsevol moment del dia oi ? Amb el seu corresponent personal que vigilès per la seva integritat, no fòs cas que algún desaprensiu els donès moneda falsa.I així amb una llarga tirallonga de persones amb problemes i malalties diverses que necessitarien uns establiments on poder desfogar les seves patologies. No vull ni pensar en quina mena d'equipament hauríem de crear per a els violadors o els maltractadors compulsius....Es per aixó que potser seria millor dedicar els nostres esforços (i els nostres recursos econòmics) en l'educació.Segurament invertint en educació ens estalviariem tota aquesta mena de debats.Ja us he dit i advertit que parlava des de la meva ignorància, que és molta, potser per això intento parlar des de el sentit comú.

Soldats a l'Iraq

Avui llegint la premsa del dia, sempre és recomanable llegir la del dia doncs la de l'endemà no ha sortit i la d'ahir normalment ja no interessa massa, he vist un quadre amb els soldats europeus que hi ha a l'Iraq.Sense entrar en la inutilitat d'aquest fet o de qualsevol actuació militar, malgrat que les desfilades son boniques i emotives, després de veure el rànquing d'efectius per països m'ha sorprés enormement saber que Lituania (i que tot Lituania em perdoni però he de reconèixer que soc incapaç de clavar una agulla a un planell i endevinar on és Lituania) hi té cinc soldats (5).M'apassiona pensar que deuen fer cinc soldats d'un país com Lituania a un lloc com l'Iraq.Vigilen algun encreuament estratègic (dels Airgam Boys iraquís) ?Juguen (4) a la botifarra i el cinquè vigila ?De quina graduació son ? Quans generals hi ha ?

Sens dubte si l'eix del mal ataca proporcionalment als països en funció del contingent, a Lituania poden estar ben tranquils, doncs probablement només els tocarà una mascletà en algun racò deshabitat del país.

De Noruega, n'hi ha deu (10), que deuen estar castigats a patir calor, però si s'organitzen bé poden fer un partit de futbito i encara els queden tres suplents.

I ja sé que no és per fer-hi broma però....em sembla que estem vivin una mena d'onada d'estupidesa global. De moment això és el que ens ha portat aquesta guerra....

Coratge a tots els qui creiem que un altre món és possible !!!Amb el que ens toca viure sembla que no hi ha res a fer!!!

Bona nit.