Carrinclonades XXX

Per desmitificar una mica o del tot aquestes dates us adjunto una bonica nadala en català (i el que digui el Tribunal Constitucional ens ho passarem pels dallonsis) que espero que trobeu tant "friki" com jo.

I que la força ens acompanyi !

Carrer curiós per que si....

Malgrat que sempre he mantingut que sóc fill d'Horta, potser ha arribat l'hora de desmentir-ho. De ben segur que no té cap importància ni li interessa a ningú, però el fet d'emetre desmentiments és una manera com una altre de fer-se l'interessant....

Pel que sembla es veu que físicament sóc fill de la meva mare, cosa que crec a ulls clucs sense cap mena de dubte (una altra cosa seria saber del cert qui és la meva mare, però ara no ho posaré en dubte doncs perillaria la meva integritat física greuement).

I referent al lloc geogràfic del naixement, malgrat dir una i mil vegades (potser no tantes) que sóc d'Horta, que vaig neixer a Horta i/o qualsevol altra forma reivindicativa de la petita (potser mínima) pàtria, he de reconeixer que vaig neixer al carrer Aragó a la ciutat de Barcelona (no recordo a quin número), en una mena de clínica privada d'una mútua i que ara l'edifici pertant a aquesta entitat bancaria que s'entesta dia rera dia en parlar (però que gairebé mai no escolta).

Tot això serveixi de preambul a un comentari que precisament no té res a veure amb tot el que acabo d'explicar.

A la ex-vila d'Horta hi ha un curiós carrer que en els eu moment i per algun potser obscur i lasciu motiu, va ser anomenat de la següent manera :

BAIXADA DE LA COMBINACIÓ.

Ja veus quina gràcia !.

He buscat per tot el barri sense cap mena d'éxit algun carrer referent als calçotets (pujats o baixats, tant li és), però no n´he trobat cap. Per tant, reclamo, reivindico i potser exigeixo (ja m'ho pensaré) un carrer dedicat a la roba interior masculina per tal d'alleujar el greuge comparatiu i absolutament masclista que han de suportar les hortenques dones (netes, polides i endreçades) que dia rera dia sembla ser que s'han d'abaixar les calces quan passen per aquest carrer !

Carrinclonades XXIX

Gairebé acabo el mes de novembre i començo l'hivern anticipat amb una cançó del, potser, nou "enfant terrible" del jazz.

És un noiet despentinat, desgarbat i gairebé políticament incorrecte que te una certa gracia (almenys jo li trobo) a l'hora d'interpretar les cançons. Toca el piano d'una manera força personal i particular, canta d'una forma molt curiosa i passeja per aquests escenaris del món la seva imatge d'adolescent trapella i malcriat que sovint ens atrau a les persones.

What A Difference A Day Mad

Així és diu la cançó i a sota trobareu un simulacre de traducció per a qui li interessi. 

 

Si el dia comença amb tu, és alegria i llum,
Vint-i-quatre hores fetes de vida plena,
Un càlid sol i una lluna serena,
Que sadollen el cel que no es consum.

I torno a l'abraçada i al bes deixats al matí
Just en descloure els ulls, i sóc bressol
Per al teu somni, que encara segueix l'estol
D'ocells que allibero per a tu, oferts al destí.

Si el dia comença amb tu, és llum i alegria,
Vint-i-quatre hores guardades dins del pit
Perquè acompanyin el meu batec estremit

Per haver-te retrobat en començar el dia
Com si el somni sabés esdevenir real,
Com si la rutina no existís en el teu esguard paternal.

 

Avui actua a Barcelona, però potser és una mica just per si hi voleu anar....

Ho sento.

Recomanació (ep!!! si voleu...)

Sovint em costa recomanar res a ningú doncs penso que també massa sovint el meu entusiasme o decepció pot influir en l'opinió dels altres (això deu formar part de la meva vanitat malentesa probablement).

Però no fa gaires dies em van regalar un llibre i després de llegir-lo el voldria recomanar.

El llibre l'ha escrit un tal Mathias Malzieu (que he de reconèixer no saber ni de la seva existència en aquest món) i porta per títol "La mecànica del cor".

És una història fantàstica en tots els sentits, tant per l'argument com per la qualificació literària. Parteix d'un començament força tenebrós i es desenvolupa d'una forma molt desenfadada colpejant pàgina rera pàgina tota mena de sentiments.

M'he promés a mi mateix tornar-lo a llegir (cosa que no faig gairebé mai) per a poder tornar a gaudir-lo.

Us deixo una frase a mode de tast per què us feu una idea (vaga i lleugera) del que us hi podeu trobar a dins :

"Per continuar amb vida, cada matí hauré de donar corda al meu cor. Si no , podria adormir-me per sempre."

Espero que us agradi...

Carrinclonades XXVIII

Fa molts anys, un bon amic em va fer descobrir aquest cantant lleig i despentinat que es diu Rod Stewart. Vam escoltar un disc grabat en directe (mireu si fa anys que el disc era de vinil...) i aquesta cançó, malgrat que no sabia que deia, em va emocionar.

Ara vindria tot alló dels mocs i les llàgrimes que tots ja sabem i que no cal repetir. El títol de la cançò, I don't wanna talk about it, ve a dir alguna cosa semblant a : No vull parlar d'això.

Però curiosament en parla.....

He fet una traducció una mica barroera i maldestre, però això és més o menys el que ens ve a dir :

Puc dir pels teus ulls
Que probablement
has estat plorant per sempre,
I les estrelles al cel
no signifiquen res per a tu,
Són un mirall
No vull parlar d'això,
de com vas trencar el meu cor
Si em quedo aquí només una mica més de temps
Si em quedo aquí
Escoltaràs al meu  cor?

Si em quedo tot sol,
S'amagaran les ombres
el color del meu cor?
Blau per les llàgrimes,
negre pels temors de la nit.
Les estrelles al cel
no signifiquen res per a tu,
Són un mirall
No vull parlar d'això,
de com vas trencar el meu cor
Si em quedo aquí només una mica més de temps
Si em quedo aquí
Escoltaràs al meu cor?
No vull parlar d'això,
de com vas trencar el meu vell cor

Si em quedo aquí només una mica més de temps
Si em quedo aquí
Escoltaràs al meu cor?
El meu cor

Crec que està bé escoltar-nos el cor de tant en tant.

Si tornés a néixer........

L'altre dia en una sobretaula com tantes d'altres va sortir el sofert i concorregut tema de que m'agradaria ser si tornés a néixer...

De fet la conversa va girar gairebé exclusivament en referència a la possibilitat de tornar a néixer home o dona. I com és evident els arguments en favor o en contra d'una o altre opció van girar al voltant dels tòpics inexcusables de quan ens endinssem per aquests averanys. Que si el penis és molt pràctic (sobretot per fer pipí), que si tenir la regla és un rotllo, que si els homes som uns frescos, que si les dones son més inteligents...

I així es va anar desenvolupant la conversa sense aportar cap nou argument digne de menció per a el desenvolupament futur de la humanitat.

Per descomptat la conversa també podria haver derivat cap a altres qüestions que sovint ens, potser, preocupen o no. Aleshores haguéssim entrat en que hauria passat si en lloc de fer una cosa n'haguéssim fet una altra, amb totes les variants existencials que això comporta. És a dir, estudis, novieos/novies dones/homes, treball, lloc de residència... I si per un casual ens haguèssim posat una mica més profunds hauríem anat cap a la següent adreça que no és altre que el voler saber que hauria passat si en lloc de fer X en un moment determinat, haguéssim fet Y. La conversa derivaria sens dubte o com a mínim molt probablement cap a catàstrofes evitades en el darrer segon o tremendistes canvis a la nostra vida.

Si tota aquesta conversa hagués estat amanida i acompanyada de begudes espirituoses d'alta graduació, com poden ser aiguardents i altres digestius, segurament haguéssim anat a para cap a la reencarnació del ser humà. Començant per preguntar-nos de qui cony ens hem reencarnat per tenir la vida que tenim (alguns ho acompanyarien amb l'adjectiu "merda") i després intentant entrellucar en com ens reencarnarem en properes vides. I tant li fa si creiem o no en la reencarnació doncs en aquestes converses aquest fet no es qúestiona gairebé mai.

Hores i dies més tard, hi he continuat pensant en tot això, i he arribat a la incontestable afirmació que :

SI TORNÉS A NÉIXER SERIA............PETIT !!!

P.D. - En compliment de la llei de protecció de dades s'han ocultat els rostres dels meus familiars més directes. Jo només em tapo un ull per què em sembla que així ja no em coneixereu si em trobeu pel carrer. Crec que aquest seria aproximadament el meu aspecte si tornés a néixer...

Catalans a la lluna (?)

Llegeixo amb interès i sorpresa que la UPC ha creat una càtedra (amb el seu corresponent catedràtic amb un bon sou i un suplent per què li faci la feina, això ho penso jo) amb el bonic nom de BARCELONA MOON. Pel que he entés es tracta de la participació en una mena de concurs anomenat Google Lunar X Prize que desafia enginyers i empresaris de tot el món a una cosa tant útil i esperada per tota la humanitat que és la següent :

Enviar un robot a la lluna, que camini 500 metres (no fos cas que es cansi) i que faci unes fotos i les envii a la Terra abans del 31 de desembre de 2015.

Catalunya o la UPC o el que sigui hi participaran amb l'equip Galàctic Suite Moonrace (com es pot veure el nom es catalanista de "pura cepa").

Aquesta nova càtedra promourà una bona part de la investigació d'aquesta missió lunar i entre d'altres meravelles desenvoluparà l'extracció (per primera vegada en la història del món mundial) d'oxigen a partir de regolita lunar. (No sé que és la regolita lunar, però tampoc no em desperta massa interés el saber-ho, segurament a Google us en faran cinc cèntims).

És bonic també saber que els senyors que promouen aquest "concurs" han posat damunt de la taula 15,5 milions d'euros per a el guanyador.

I es que això d'enviar un robot a la lluna a fer quatre fotos i a recollir una mica d'oxigen a partir de la regolita lunar, crec fermament que és el que els catalans estàvem esperant per a sentir-nos importants dins del món.

De tota manera per l'enunciat de l'experiment em dona la sensació que serà un èxit tant gran com ha estat per exemple la gran millora de la TDT, que per una banda fa més quadrets de colors que un DVD llogat i d'altra banda té l'aventatge de poder escoltar la ràdio per la tele, que això si que es una millora sense precedents.

Aprofito també per a demanar disculpes i donar records a tots els científics i doctors en robòtica que segueixen aquest bloc i que potser a partir d'ara em faran vodú.