Observació dominical......

No és d'avui, és del diumenge passat. No és meva, és del meu oncle (que no tiet) des de el balcó de casa seva.El meu oncle Barto estava diumenge passat al balcó de casa seva mirant al carrer, que és una manera com una altra de passar els diumenges. A un quart de quatre de la tarda (tal i com ell ho relata) veu una persona caminant distretament per la vorera amb un paquet a les mans. La qualitat de l'embolcall i l'acurat llaçet (a més del nom estampat al paper) li confirma que el paquet ha sortit de la molt anomenada i mai prou ponderada pastisseria de tota la vida Can Mayol. Pels que som fills d'Horta aquesta pastisseria podria molt ben ser la mare de totes les pastisseries (sense faltar a Sant Antoni, per descomptat).Doncs l'individuu en qüestió, just al moment de passar pel costat dels bonics contenidors de deixalles que flairen, sobretot a l'estiu l'habitatge del meu parent i família, aixeca decidit la tapa i aboca el paquet al seu interior. Comprobant que ningú l'hagi vist mirant a banda i banda del carrer, s'espolsa les mans i continua la seva via.El meu oncle, segurament esmaperdut i tràgic, diu : Berta!!! a la seva filla Berta anomenant-la un cop més pel seu nom (com sempre). I decididament, tots dos baixen al carrer a desfer l'enigma.Què deu haver llençat aquest home al contenidor ?Per què a un quart de quatre de la tarda ?L'embolcall de Can Mayol és per despistar ?Totes i cadascuna de les conjectures son analitzades a peu de contenidor amb neguit. Com si fòssin dos agents d'un renovat CSI Horta aixequen la tapa, amb prudència i veuen el misteriós paquet reposant al fons. No duen guants de làtex ni cap altra mena de protecció, però el món és dels valents, pensen. Prenen l'objecte i sense esperar ni un minut ni dos, estiren el llaçet de cordill de color marró (fet amb una gràcia sens dubte provinent del mestratge de Can Mayol) i amb cura i expectació separen el paper.A dins, salvaguardat per dues tires creuades de cartró blanc i polit hi ha un tortell de nata i xocolata, meravellòs.Els nostres dos agents CSI, abandonen l'investigació (i el tortell) i marxen capa a casa amb el convenciment que a voltes no cal pas entendre totes les coses.- Si haguès estat de crema.... - sembla ser que va dir el meu oncle a la seva filla mentre eren a l'ascensor - ...potser un tallet si que l'hagués agafat, però a mi la nata i xocolata...miau!!!- picant-li l'ullet.Després el diumenge va passar sense més trasbals i va arribar el dilluns, imparable, com sempre.