Ho he de dir, a vegades sento veus. Sovint quan estic sol sento veus que em diuen coses. Gairebé sempre és la veu d'una dona que em dona consells, com si es preocupés per mi. Al principi no hi donava massa importància, fins i tot a vegades feia veure que no la sentia. Però ella amb una insistència admirable, dia rera dia, continua parlant-me aprofitant la meva soledat. També és just reconèixer que la veritat és que mai han estat ordres ni "ultimàtums", sempre s'ha comportat amb una educació fóra del que és habitual pels temps que ens ha tocat viure.El que em va estranyar en un principi va ser que em parlava de "vos", i la veritat em sobtava una mica que em parlessin utilitzant aquest mode que, potser, és una mica arcaic. Ara ja m'hi he acostumat i si algun dia, pel motiu que sigui no em parla ho trobo a faltar. Fins i tot em sento impacient i a voltes penso que m'ha abandonat.Jo no sóc massa amic de les experiències paranormals ni místiques, però sovint he pensat en la possibilitat de que la veu fós la meva consciència, o l'àngel de la guarda o potser alguna de les meves iaies que des de el més enllà encara vetllen per mi. Ho he pensat però no n'estic gens segur, el cas és que ara no em sento tant sol.Això si, li he de retreure una cosa i és la següent : sempre es posa a parlar quan estic mirant el GPS que m'he posat al cotxe i amb els seus comentaris sovint em distreu i sort en tinc del planell que surt a la pantalla, que si no, de ben segur que em perderia!!!
aquells focs
Fa 1 dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada