Cuina internacional

No sé si és una sort o una desgràcia, però el cas és que entre setmana no dino a casa des de fa...massa anys. És a dir que el meu estòmac està acostumat a tot, a voltes penso que deu ser gairebé invulnerable a qualsevol substància amb unes mínimes possibilitats d'èsser païda.El fet de dinar fòra de casa m'ha portat per una banda a recòrrer tota mena de locals (que no restaurants, encara que ho indiqui a la porta) on per un mòdic preu et serveixen un dinar i d'una altra a tenir el costum d'anar pel carrer llegint tota mena de cartes i menús expossats a l'exterior. No deu fer massa dies, caminant per l'Eixample (ara no em feu dir si la dreta, l'esquerra o el gai) vaig rebre consecutivament dos impactes gastronòmics sense solta ni volta, sens dubte a causa d'aquesta globalizació que ens aclapara. El primer impacte va ser en llegir el menú del dia d'un restarurant anomenat "Taverna catalana". Portalada rústega de fusta, porta amb quarterons i vitralls i silueta d'un pagès d'aquells amb barretina i porró aguantant el full del menú.- Quin establiment més autonòmic - vaig pensar.Però la sorpresa era a la primera línia del menú :- Bacallà a la Biscaina!!!!Sotraguejat per la inexistent defensa d'una cuina tant nostrada com la catalana, potser esmaperdut, potser tràgic o potser ambdues coses, vaig continuar carrer avall.A Barcelona és relativament senzill, sense haver de caminar més de cent metres trobar diversos establiments de restauració (la majoria bars de mala mort) i així va ser, abans d'arribar a la cantonada següent em vaig encarar amb un nou menú. "Restaurante Gallego", avisava simplement el cartell. Als vidres, bastant bruts per cert i havia mig pintats amb un gust més que dubtós el que algún dia debien ser imatges de pops i altres bestioles del mar. I vatornar a sobrevenir la sotragada miocàrdica :- Especialidad en gambas de Palamós.Ja no sabia si anar amunt o avall, totes les direccions ( a part de portar-me molt probablement a Roma) em semblaven perilloses.I si a la cantonada hi havia una Euskal Taberna que feien pizzes ? I si sobtadament em vei dins d'un Burguer o només servien dieta mediterrània de cultiu ecològic i sostenible ?Decididament veient que aquells barris estaven perdent qualsevol lògica va dirigir-me al Poble Nou, en busca de la tradició dels bars de menú, on els obrers mengen per 8 euros i després se'n gasten 10 entre copes, carijillos i fàries.Però el que jo no sabia era que la depressió m'esperava al carrer Llull. Un local espectacular, immens, ocupant gairebé tot un xamfrà i a dalt un cartell de punta a punta del local, lletres vermelles :Restaurant Xinés - Català.Hi vaig entrar i a dins era ple de gom a gom de gent dinant i petites cambreres orientals amb faldilla i mitjes negres i brusa blanca, totes com tretes del mateix patró, servint taules com ratolinets. No em va sorprendre que no parlèssin en català doncs ben just parlaven el castellà i amb un somriure d'orella a orella em van indicar que el seu menú tenia dues possibilitats :+ Primera opció : rotlles de primavera, arrós fregit, porc agredolç....I aleshores, girant el full :+ Segona opció : amanida catalana, macarrons, llom arrebossat..I per posar un fermall d'or i brillants a la situació, només dir-vos que el preu del menú xinés estava indicat en euros, en canvi el preu del menú català era en pessetes!!!Unes hores més tard, arribant a casa encara corprés per la meva experiència gastronòmica del dia, al bell mig d'un barri de la població on visc, em vaig trobar cara a cara un altre restaurant xinés català amb exactament la mateixa estètica que el del Poble Nou a Barcelona. I em sento cansat i vell i només us puc dir :- No se on anirem a parar....