Si parlo de la mort (amb permís de Miquel Martí i Pol)

Aprofitant que avui és Tots Sant i demà és el dia dels difunts volia aprofitar per fer unes reflexions sobre la mort i totes aquestes coses. Finalment he decidit deixar-ho per un altre dia i només recordar la veu de Miquel Martí i Pol, que ell si que en sabia de coses....
SI PARLO DE LA MORT
Si parlo de la mort és per què em moro
i si al capdavall més val parlar de coses
que hom coneix intensament. La meva
mort, per exemple, la tinc ben sabuda;
fa molt de temps que convivim i encara
conviurem molt de temps, fins que es resolgui
d’un cop per sempre el plet, que mai no aporta,
malgrat els aldarulls, sengles sorpreses.
Llavors serà el moment de l’elegia
i algú hi haurà per fer-me el panegíric
(en català, si us plau, i en decasíl·labs)
que jo, bo i mort, escoltaré amb respecte.
Mentrestant parlo de la mort, tal volta
perquè és allò que tinc més viu i pròxim,
per no caure en subtils pedanteries
que, de fet i fet, no porten a cap banda.
Parlo, doncs, de la mort, i a més em moro.
No es pot pas demanar més honradesa.

Miquel Martí i Pol.

Així doncs, de moment no cal dir res més.

Amen.