Amb l'arribada de l'estiu i de les calors pròpies de la canícula, augmenta geomètricament el consum de begudes refrescants alcohóliques o no.
Un dels clàssics d'aquesta època de l'any és la "clara". I aquí és començo a dubtar.
Segons la meva memòria, entre geriàtrica i dinosauròntica (em sembla que m'acabo d'inventar una paraula), en la meva més tendre infància una clara era la barreja (ara no ens entretindrem en tants per cents inútils) de cervesa i gasosa. El ritual era el següent:
* Calia que fos diumenge
* Era imprescindible que fos l'hora de fer el vermut
* El meu pare anava ala bodega (en aquella època no s'anava ni al súper ni a les botigues dels pakistanís, doncs encara no existien cap de les dues opcions) i comprava una Xibeca. Probablement no hi havia cap altra marca de cervesa amb ampolla de un litre. Aprofito aquest punt per recordar que tornava l'envàs de la setmana anterior i així ens estalviaven d'anar a llençar-lo als contenidors verds, que d'altra banda encara no existíen (i segurament no calia,doncs no llençàvem cap envàs de vidre. Ni tant sols els iogurts !!!)
* Una bossa de patates del "xurrero" de la plaça (res de Matutanos, Lays, ni "ganxitus")
* Una llauna d'olives farcides (segurament "La Española" mal ens pesi...)
Ja tenim tota la intendència.
Us heu fixat que us parlo de fa molts anys i per tant els meus germans i jo erem nens.
Us heu fixat que no hi havia ni begudes de cola, ni "mirindas" ni res semblant.
Per què ?
Doncs per què ens donàven cervesa. Tots menors d'edat i bebent cervesa el diumenge. És clar que una Xibeca entre sis persones no ens podia fer gaire mal.
El cas era que com que la cervesa no ens agradava, als nens, el nostre pare ens hi posava una part de gasosa, així no la trobàvem tant amarga i ens hi anàvem acostumant.
D'aquesta beguda a casa meva se'n deia una clara.
Molts més anys després veig amb sorpresa que ara la gent, d'una clara en diuen a la barreja de cervesa amb suc de llimona o succedanis industrials plens de colorants, conservants i altres marranades autoritzades.
I és que el món canvia d'una manera extraordinària, només cal veure que el que feia el meu pare amb els seus propis fills (donar-nos cervesa), ara és delicte i segurament el meu pare acabaria a la presó ( no sé si el sodomitzarien i el farien adicte a tota mena de drogues i perversions), la meva mare perdria la custòdia dels seus fills i nosaltres (els fills, al llindar de l'alcoholisme i la depravació) acabaríem en algun orfanat, que d'altra banda no sé si han canviat gaire des de l'epoca d'Oliver Twist.
I es que s'estan perdent totes les tradicions i venen unes modes que a mi no m'acaben de convèncer.
Aixó de la llimona amb cervesa no ho veig clar(a), què voleu que us digui .......
Un dels clàssics d'aquesta època de l'any és la "clara". I aquí és començo a dubtar.
Segons la meva memòria, entre geriàtrica i dinosauròntica (em sembla que m'acabo d'inventar una paraula), en la meva més tendre infància una clara era la barreja (ara no ens entretindrem en tants per cents inútils) de cervesa i gasosa. El ritual era el següent:
* Calia que fos diumenge
* Era imprescindible que fos l'hora de fer el vermut
* El meu pare anava ala bodega (en aquella època no s'anava ni al súper ni a les botigues dels pakistanís, doncs encara no existien cap de les dues opcions) i comprava una Xibeca. Probablement no hi havia cap altra marca de cervesa amb ampolla de un litre. Aprofito aquest punt per recordar que tornava l'envàs de la setmana anterior i així ens estalviaven d'anar a llençar-lo als contenidors verds, que d'altra banda encara no existíen (i segurament no calia,doncs no llençàvem cap envàs de vidre. Ni tant sols els iogurts !!!)
* Una bossa de patates del "xurrero" de la plaça (res de Matutanos, Lays, ni "ganxitus")
* Una llauna d'olives farcides (segurament "La Española" mal ens pesi...)
Ja tenim tota la intendència.
Us heu fixat que us parlo de fa molts anys i per tant els meus germans i jo erem nens.
Us heu fixat que no hi havia ni begudes de cola, ni "mirindas" ni res semblant.
Per què ?
Doncs per què ens donàven cervesa. Tots menors d'edat i bebent cervesa el diumenge. És clar que una Xibeca entre sis persones no ens podia fer gaire mal.
El cas era que com que la cervesa no ens agradava, als nens, el nostre pare ens hi posava una part de gasosa, així no la trobàvem tant amarga i ens hi anàvem acostumant.
D'aquesta beguda a casa meva se'n deia una clara.
Molts més anys després veig amb sorpresa que ara la gent, d'una clara en diuen a la barreja de cervesa amb suc de llimona o succedanis industrials plens de colorants, conservants i altres marranades autoritzades.
I és que el món canvia d'una manera extraordinària, només cal veure que el que feia el meu pare amb els seus propis fills (donar-nos cervesa), ara és delicte i segurament el meu pare acabaria a la presó ( no sé si el sodomitzarien i el farien adicte a tota mena de drogues i perversions), la meva mare perdria la custòdia dels seus fills i nosaltres (els fills, al llindar de l'alcoholisme i la depravació) acabaríem en algun orfanat, que d'altra banda no sé si han canviat gaire des de l'epoca d'Oliver Twist.
I es que s'estan perdent totes les tradicions i venen unes modes que a mi no m'acaben de convèncer.
Aixó de la llimona amb cervesa no ho veig clar(a), què voleu que us digui .......
6 comentaris:
La clara canvia de composició i de nom segons el lloc. A Menorca és amb gasosa, com les tradicionals. Al meu poble de la clara amb llimona li diuen Sandy. Les variacions de la clara és un dels misteris més grans de la humanitat...
Subscribo el que diu SM. Però sí que és cert que moltes de les nostres tradicions s'estan començant a convertir en delicte, ara com fer matances cassolanes quan la sobrassada, de tota la vida s'ha fet a casa. En canvi no hi ha cap problema en que la comercialitzin en tarrina com si fos un formatge per untar...ai, Pep, si és que les coses canvien, a vegades, per a mal.
A Castelló era (i és) amb gasosa (ací diem llimonada o més concretament "llimonà")
La gent mira mal als empleats dels bars quan pregunten allò de "con gaseosa o con fanta?"
Albert Garcia
A ca meua, de la cervesa amb gasosa en deien 'xampany de pobre' (i si volien impressionar les visites, ho servien en porró) la clara era allò penganxos de l'ou i para de comptar...
b.a.
Veig que haurem de continuar incestigant en aquest tema i fer un mapa de la clara als països catalans.
Noms, varietas denominacions....
Amics cerec que se'ns ha girat feina.
gracies a tots
I els irlandesos? A mi m'agrada la Guiness però... seràn capaços de fer una "clara mestissa"?
Publica un comentari a l'entrada