En un article anterior parlava de la meva suposada modernitat (més que dubtosa) doncs reconeixia públicament que tenia un web, un bloc, un fotobloc, no sé quantes adreces de mail, telèfon mòbil (dos) i baixava música per internet (ara no entrarem en legalitats i/o delinqüències diverses).
En SM, que sempre està a la que salta, em va dir que si no tenia un Facebook, no era ningú, que sense facebook era una mena de dinosaure a punt de l'extinció. El meu fill, que obviament és més jove que jo, però més gran que el d'en SM i de moment ja no em pega ni em mossega, em va dir : Ja tens Myspace ?
Com que no sóc persona que em deixi influenciar massa, en un tres i no res vaig tenir el meu Facebook i el meu Myspace.
No he trobat cap foto més carrinclona per il.lustrar l'amistat.
Sobtadament vaig entrar en un món ple d'amics i coneguts, totalment desconegut fins al moment. Els que ja tenim una edat, estavem acostumats a conèixer la gent (físicament em refereixo) i amb el tracte i el temps, decidíem si ens feiem amics o coneguts, o novios o amants o enemics o, si en Josep Pla m'ho permet, saludats.
Ara em trobo que en tota aquesta mena de teranyina que son les xarxes socials i altres andrómines cibernétiques, primer ens coneixem virtualment, ens escribim, ens comentem, ens mirem i curiosament en alguns casos, acabem veient-nos físicament.
Crec que son bastant habituals les trobades reals de grups de blocaires, fotoblocaires, relataires, facebookaires, hi5aires, twisteraires i una llarga tirallonga d'aires.
Feta aquesta reflexió que no porta enlloc, com moltes de les que procuro posar per aquest món, us remeto a una altra xarxa que potser alguns ja coneixeu (és fàcil doncs soc lent de reflexs) i que m'ha sobtat.
Es tracta de fer una mena de pàgina amb els llibres que has llegit (amb totes les seves dades, ISBN, foto de portada i si vols resenya), d'això en diuen la teva llibreria que està a la vista de tothom. A més hi ha un programa de compatibilitats i quan vas a xafardejar a la prestatjeria d'un altre veus el nivell d'afinitats depenent del número de llibres coincidents.
- Quina ximpleria - pensareu. Jo també ho vaig pensar.
Doncs resulta que hi ha ja més de 12.639.934 de llibres (si, ho heu llegit bé més de dotze millions!!!!) i no sé quants milers d'usuaris amb uns gustos més o menys culturals.
Si ho voleu veure (i de passada xafardejar els llibres que hi tinc posats, que us adverteixo que és una feina pesada i feixuga), l'adreça és :
http://www.anobii.com/pephomar
Si voleu veure tots els meus llibres (de moment) heu de clicar on diu pH te llibres en altres idiomes, donc sino només surten els catellans i els catalans queden ocults. Suposo que deu tenir solució, però jo no en sé més.
També s'hi poden fer grups, amics i veïns, en fi tota una altra xarxa per mirar de conèixer gent, encoberta sota la cortina de fum de la cultura, la literatura i les intelectualitats.
Ja em trobo una mica més modern que fa uns dies.....
En SM, que sempre està a la que salta, em va dir que si no tenia un Facebook, no era ningú, que sense facebook era una mena de dinosaure a punt de l'extinció. El meu fill, que obviament és més jove que jo, però més gran que el d'en SM i de moment ja no em pega ni em mossega, em va dir : Ja tens Myspace ?
Com que no sóc persona que em deixi influenciar massa, en un tres i no res vaig tenir el meu Facebook i el meu Myspace.
No he trobat cap foto més carrinclona per il.lustrar l'amistat.
Sobtadament vaig entrar en un món ple d'amics i coneguts, totalment desconegut fins al moment. Els que ja tenim una edat, estavem acostumats a conèixer la gent (físicament em refereixo) i amb el tracte i el temps, decidíem si ens feiem amics o coneguts, o novios o amants o enemics o, si en Josep Pla m'ho permet, saludats.
Ara em trobo que en tota aquesta mena de teranyina que son les xarxes socials i altres andrómines cibernétiques, primer ens coneixem virtualment, ens escribim, ens comentem, ens mirem i curiosament en alguns casos, acabem veient-nos físicament.
Crec que son bastant habituals les trobades reals de grups de blocaires, fotoblocaires, relataires, facebookaires, hi5aires, twisteraires i una llarga tirallonga d'aires.
Feta aquesta reflexió que no porta enlloc, com moltes de les que procuro posar per aquest món, us remeto a una altra xarxa que potser alguns ja coneixeu (és fàcil doncs soc lent de reflexs) i que m'ha sobtat.
Es tracta de fer una mena de pàgina amb els llibres que has llegit (amb totes les seves dades, ISBN, foto de portada i si vols resenya), d'això en diuen la teva llibreria que està a la vista de tothom. A més hi ha un programa de compatibilitats i quan vas a xafardejar a la prestatjeria d'un altre veus el nivell d'afinitats depenent del número de llibres coincidents.
- Quina ximpleria - pensareu. Jo també ho vaig pensar.
Doncs resulta que hi ha ja més de 12.639.934 de llibres (si, ho heu llegit bé més de dotze millions!!!!) i no sé quants milers d'usuaris amb uns gustos més o menys culturals.
Si ho voleu veure (i de passada xafardejar els llibres que hi tinc posats, que us adverteixo que és una feina pesada i feixuga), l'adreça és :
http://www.anobii.com/pephomar
Si voleu veure tots els meus llibres (de moment) heu de clicar on diu pH te llibres en altres idiomes, donc sino només surten els catellans i els catalans queden ocults. Suposo que deu tenir solució, però jo no en sé més.
També s'hi poden fer grups, amics i veïns, en fi tota una altra xarxa per mirar de conèixer gent, encoberta sota la cortina de fum de la cultura, la literatura i les intelectualitats.
Ja em trobo una mica més modern que fa uns dies.....
7 comentaris:
Mira, aquest cop m'has guanyat! Però l'anobii aquest és perillós. Ara que sé que només li has donat tres estrelles a dos llibres meus no sé si retirar-te l'amistat. Sort que al darrer li has donat tots els punts possibles per compensar, que sinó...
Així que no tens cap llibre meu!
L'anobii aquest sí és perillós.
Totalment d'acord amb SM, hauré de requalificar les lectures dels llibres dels amics....
Albert, m'avergonyeixo de només tenir un llibre teu i encara no l'he posat....
Fixeu-vos si n'és de perillòs l'anobii que m'acabo d'adonar que hi falta un llibre meu, ja he fet les reclamacions pertinents a l'autor i segurament tiraré l'assumpte pels tribunals.
Com deia en Pujol : Però que s'han pensat que som nosaltres ? - suposo que es referia als escriptors...........
He donat una ullada a l´anobii i he quedat esgarrifada amb la seva estètica. I això que son italians! (o precisament per aixó?, ara no sé)...
Fa un any vaig fer-me un llistat excel amb els llibres que tinc, prop de dos mil, i només de pensar en tornar a introduir dades i fer ressenyes m´agafa mal de cap... però trobo interessant l´idea de la web, sí.
Bona lectura!
Això de fer públics els llibres que tens em temo que et crearà més enemics que no pas amics. Si fos tu els hi aniria pintant urpes als bonics gatets de la foto 'de la amistat'...
En fi, felicitats per haver aconseguit ser 'algú'... :P
b.a. (aka ningú)
Si algú m'hagués de conéixer pels llibres que tinc no ho faria pas, car n'he llegit molts més dels que tinc...però no deixa de ser una manera interessant de començar a conéixer-se.
A mi el que em va resultar sorprenent de l'Anobii va ser trobar-hi tantes faltes d'ortografia als títols dels llibres. Si això passa en un web on la gent són lectors -i per tant, suposadament, amb uns coneixaments ortogràfics i gramaticals mínims- que no passaria en un web d'afinitats en cotxes, posem par cas. Val més no pensar-hi.
Publica un comentari a l'entrada