I amb aquest post tanco el mes d'agost i com un Bolt qualsevol bato (de batre) el meu propi rècord de 5 posts en un mes. Mai no s'havia vist cosa igual !!!!!
I per celebrar-ho, m'he deixat barba. No és que l'hagi perduda o deixada per qualsevol lloc. És que me l'he deixada crèixer. M'ha semblat que durant l'agost els pels també tenien dret a fer vacances i a no ser arranats, escapçats, rasurats i exterminats de la meva cara. De passada jo també he descanst una mica més i no m'he hagut d'afaitar cada matí.
I tot això on m'ha portat ? Doncs enlloc. Que és del que es tracta al cap i a la fi.
He descobert que amb el pas del temps la barba és més blanca que fa un temps (ja n'havia portat i ja la coneixia). He descobert que encara semblo més vell (d'esperit jove, això si, però d'aparença més dinosaúrica). També he descobert que portar una barba blanca te el seu encant. Diuen que les canes (i/o altrament anomenats cabells blancs) fan que els homes siguem més interessants, potser fins i tot el doble. És a dir que si abans no era gens interessant ara ho sóc gens de gens. És a dir zero al quadrat.
En qualsevol cas, llueixo aquesta blancor, símbol sens dubte de puresa i benaurança, amb la més gran i millor dignitat possibles.
L'únic que em sap greu, és aquesta mena de rebelia que té el miserable bigoti de voler semblar negre.
Hauré d'anar a ca l'assessor d'imatge i demanar-li si creu convenient que me tenyeixi......
P.D. - La meitat de dalt de la cara és tal com sóc, la part de la barba, obviament està requetefiltrada per el senyor "potoxop".
I per celebrar-ho, m'he deixat barba. No és que l'hagi perduda o deixada per qualsevol lloc. És que me l'he deixada crèixer. M'ha semblat que durant l'agost els pels també tenien dret a fer vacances i a no ser arranats, escapçats, rasurats i exterminats de la meva cara. De passada jo també he descanst una mica més i no m'he hagut d'afaitar cada matí.
I tot això on m'ha portat ? Doncs enlloc. Que és del que es tracta al cap i a la fi.
He descobert que amb el pas del temps la barba és més blanca que fa un temps (ja n'havia portat i ja la coneixia). He descobert que encara semblo més vell (d'esperit jove, això si, però d'aparença més dinosaúrica). També he descobert que portar una barba blanca te el seu encant. Diuen que les canes (i/o altrament anomenats cabells blancs) fan que els homes siguem més interessants, potser fins i tot el doble. És a dir que si abans no era gens interessant ara ho sóc gens de gens. És a dir zero al quadrat.
En qualsevol cas, llueixo aquesta blancor, símbol sens dubte de puresa i benaurança, amb la més gran i millor dignitat possibles.
L'únic que em sap greu, és aquesta mena de rebelia que té el miserable bigoti de voler semblar negre.
Hauré d'anar a ca l'assessor d'imatge i demanar-li si creu convenient que me tenyeixi......
P.D. - La meitat de dalt de la cara és tal com sóc, la part de la barba, obviament està requetefiltrada per el senyor "potoxop".
2 comentaris:
No hi pateixis, que tens una barba d'aquelles que "queden bé" :D en tot cas ni parlar-ne de pintar-la amb greciandosmil, queda horripilant :(
La meva opinió no és objectiva: adoro les barbes! Fins i tot algú com Rajoy em pot semblar atractiu gràcies a la seva barba...Bromes a part, trob que et cau molt bé, sí, molt...I ni parlar-ne de l'encidadora i clara mirada :)
Publica un comentari a l'entrada