Curiosament o no tant curiosa, una de les aficions o rutines que tenim quan anem per aquests móns de Déu, és quan arribem a un poble o llogarret dirigir-nos cap a la plaça de l'esglèsia i/o ajuntament, que acostumen a estar junts.
L'ajuntament, a part de que molt sovint no té cap mena d'interés ni arquitectònic ni res de res (bé ara sembla que comencen a tenir interessos "judicials"...), no és visitable. No podem entrar i tirar 50 cèntims d'euro i guaitar com s'il.lumina el despatx de l'alcalde, per tant anem cap a l'esglèsia (siguem creients o descreguts, tant és). Primer mirem la portalada i l'arcada, fent-nos els savis pontifiquem sobre un gòtic o un romànic (per què la majoria no coneixem més estils) i entrem decidits a veure quines meravelles ens depara el seu interior.
Entrem mirant enlaire, cerquem vitralls i rossetons espectaculars que retratarem compulsivament i després les fotos seran una merda per què si ens treuen del botó automàtic de la càmera ja estem perduts (sempre trobarem dos o tres cabestros fent anar el flash a tort i a dret i enlluernant, sants, mares de Déu i algún creient encara adormit després de misa). Rarament entrem pel passadís central, fa respecte i vergonya de que ens mirin, optem pels laterals i aprofitem per mirar els altars dedicats als més variats sants i màrtirs de la comarca.
Doncs em trobava jo en un trànsit d'aquests i justament al final d'un passadís lateral, entre l'altar de Sant Antoni i el porquet (que n'hi ha per tot arreu) i el de Sant Pere (que tothom diu com si fós molt llest : Aquest és Sant Pere per què porta la clau...) em trobo cara a cara, amb una imatge tremenda. El cor se'm va quedar en un puny, la respiració se'm va aturar i la melsa que no sé que fa, se'm va quedar aturada uns segons.
Acabava de trobar-me al davant dels meus nasos l'avanpassat d'en Jason (crec que es deia així, el més dolent de la matança de texas). Jo la pel.lícula no l'he vist per què em fa por, però m'han explicat que allí és mata molt i ben matat. Sang i fetge cap aquí, budells i feixures cap allà. Però això no és el pitjor, a la pel.lícula maten i maten, però tots adults. Al meu davant, tinc la viva imatge del terror amb un nen en braços, això serà un infanticidi !!! Pitjor encara un bebeicidi!!!
Jo valent i àgil com un lleopard, faig un salt decidit a prendre-li l'eina del mal. La bèstia vol esquarterar l'infant amb un xerrac i jo que m'hi barallo per arrabassar-li de les urpes.
En aquestes sento que m'estiren el camal dels pantalons i veig a baix, un mossén petit i remenut, amb care de pomes agres que em diu : Vol fer el favor de deixar a Sant Josep tranquil, si no baixa ara mateix avisaré als Mossos !!! - i m'amenaça amb un canelobre de llautó.
L'ajuntament, a part de que molt sovint no té cap mena d'interés ni arquitectònic ni res de res (bé ara sembla que comencen a tenir interessos "judicials"...), no és visitable. No podem entrar i tirar 50 cèntims d'euro i guaitar com s'il.lumina el despatx de l'alcalde, per tant anem cap a l'esglèsia (siguem creients o descreguts, tant és). Primer mirem la portalada i l'arcada, fent-nos els savis pontifiquem sobre un gòtic o un romànic (per què la majoria no coneixem més estils) i entrem decidits a veure quines meravelles ens depara el seu interior.
Entrem mirant enlaire, cerquem vitralls i rossetons espectaculars que retratarem compulsivament i després les fotos seran una merda per què si ens treuen del botó automàtic de la càmera ja estem perduts (sempre trobarem dos o tres cabestros fent anar el flash a tort i a dret i enlluernant, sants, mares de Déu i algún creient encara adormit després de misa). Rarament entrem pel passadís central, fa respecte i vergonya de que ens mirin, optem pels laterals i aprofitem per mirar els altars dedicats als més variats sants i màrtirs de la comarca.
Doncs em trobava jo en un trànsit d'aquests i justament al final d'un passadís lateral, entre l'altar de Sant Antoni i el porquet (que n'hi ha per tot arreu) i el de Sant Pere (que tothom diu com si fós molt llest : Aquest és Sant Pere per què porta la clau...) em trobo cara a cara, amb una imatge tremenda. El cor se'm va quedar en un puny, la respiració se'm va aturar i la melsa que no sé que fa, se'm va quedar aturada uns segons.
Acabava de trobar-me al davant dels meus nasos l'avanpassat d'en Jason (crec que es deia així, el més dolent de la matança de texas). Jo la pel.lícula no l'he vist per què em fa por, però m'han explicat que allí és mata molt i ben matat. Sang i fetge cap aquí, budells i feixures cap allà. Però això no és el pitjor, a la pel.lícula maten i maten, però tots adults. Al meu davant, tinc la viva imatge del terror amb un nen en braços, això serà un infanticidi !!! Pitjor encara un bebeicidi!!!
Jo valent i àgil com un lleopard, faig un salt decidit a prendre-li l'eina del mal. La bèstia vol esquarterar l'infant amb un xerrac i jo que m'hi barallo per arrabassar-li de les urpes.
En aquestes sento que m'estiren el camal dels pantalons i veig a baix, un mossén petit i remenut, amb care de pomes agres que em diu : Vol fer el favor de deixar a Sant Josep tranquil, si no baixa ara mateix avisaré als Mossos !!! - i m'amenaça amb un canelobre de llautó.
5 comentaris:
Suspès en horrorologia! Jason a Texas... ntsch! En tot cas, el Sant Josep aquest deu ser el patró dels serial killers, sens dubte.
Hahahaha m'he divertit, malgrat això del Jason, que tampoc ho hagués sabut, perquè jo, com tu, no miro pel·lis de por, perquè em fan por :P
Burrot! :)
Bones, molt divertit !!!
:)jaka
Caram! El títol és suggeridor, però la història encara ho és més.
Molt bo el blog. Desitjo que t'agradi:)
Un petonet!
L'imperdible de ℓ'Àηimα
Publica un comentari a l'entrada