Carrinclonades XV

I segueixo amb aquesta selecció de carrinclonades que gairebé totes son iguals com la mateixa paraula indica ( carrincló i clonades) i que no serveixen per res més que sovint mostrar un esat d'ànim o no. Aquí està la gràcia, en saber-ho diferenciar.
Per això avui he triat un tema prehistòric que fins ahir m'emocionava especialment i que com la majoria no sabia pas que deia la lletra (però ho intuia una mica).
He trobat una traducció al català, feina sovint complexa i dificultosa, que no sé si s'ajusta massa a l'original, però jo no en sé més (i el que la va traduir no ho sé si en sabia gaire....)






Si és que estàs cansat
de lluitar,
si sls et veig plorar
jo t'ajudaré.
Al teu costat saps
que sempré em tindràs.

Quan, sense amics, tot sol,
trobis aigues molt turbulentes,
jo et faré de pont.
Sobre l'agua més turbulenta
jo et faré de pont.

Si és que no pots més,
jo vindré,
Ho veus tot fosc. Ja ho sé.
Però ja es farà clar.
T'entenc molt bé, sé
els teus sentiments.

Quan, sense amics, tot sol,
trobis aigues molt turbulentes.

Treu-te la tristor
que hi ha al cor.
No tot és nit. No tot.
El sol tornarà.
Tens un camí, si.
I em tens també a mi.

Quan, sense amics, tot sol,
trobis aigues molt turbulentes


Suposo que l'altra gracia de la cançó deu ser poder cantar-la a algú i a voltes trobar algú que te la canti.

Per això és una de les més grans carrinclonades.