Potser no es massa carrinclonada, tenin en compte les carrinclonades habituals d'aquest espai.
Però si que cal dir que aquests nois de ses illes tenen una mena de màgia que com es diu alguna vegada(potser estúpidament), tenen un no sé què, que què sé jo.
I malgrat que no te res a veure amb la lletra de la cançó, i aquí està la gràcia, cada vegada que escolto aquest tema em fa pensar en l'aprenentatge de tots els mecanismes que anem adoptant els humans al llarg de la nostra vida. Des de saber que si primer ens mengem la xocolata, després ens haurem de menjar el pa sol (algun mecanisme ens ajuda a aprendre a repartir-ho per a arribar al final satisfactòriament) fins a aprendre a mentir per cortesia o per pietat o passant també per aprendre a administrar el nostre temps de manera que tinguemla sensació de que quan morim, haguem tingut temps de fer tot el que havíem de fer.
Però no em feu massa cas, que ahir vaig anar a un càsting de O.T. (ja ho explixaré al proper post) i el cos se m'ha quedat com si diguèssim una mica estrany.
I vet aquí la verssió més simfònica de la cançó :
I per si un cas no heu entés res (com jo mateix), també us hi poso la letra :
He vist un riu a París
a prop de sa torre gris.
He vist un paraigües esqueixat,
tots es mecanismes.
Un home i sa dona aturats
conversen enterra amb un moix.
Sa dona desplega i desfà,
tots es mecanismes.
I plou un dia normal,
sa gespa s'enverda i reviu.
Ell tira es paraigües espenyat,
tots es mecanismes.
I vola es pedaç ondulant
i com un insecte ferit,
dins s'herba per sempre aturats,
tots es mecanismes,
tots es mecanismes,
tots es mecanismes,
tots es mecanismes ...
a prop de sa torre gris.
He vist un paraigües esqueixat,
tots es mecanismes.
Un home i sa dona aturats
conversen enterra amb un moix.
Sa dona desplega i desfà,
tots es mecanismes.
I plou un dia normal,
sa gespa s'enverda i reviu.
Ell tira es paraigües espenyat,
tots es mecanismes.
I vola es pedaç ondulant
i com un insecte ferit,
dins s'herba per sempre aturats,
tots es mecanismes,
tots es mecanismes,
tots es mecanismes,
tots es mecanismes ...
3 comentaris:
Un càsting d'OT??? Espero que com a espectador!
Mira que m'agraden "Antònia Font" i tinc tendència a recercar tots els mecanismes, però em passa com al Salvador Macip, i l'únic que puc dir és: un càsting d'OT????????
Jo no és que dubti de les teves habilitats musicals, i ara! però pel teu bé espero que com diu l'SM el casting fos per a fer d'espectador encara que, no tinc ni idea de si hi ha espectadors en aquest programa perquè, de fet, no l'he vist mai. Ben mirat m'inclino més a pensar que això de l'OT és algun tipus de metàfora i el pressumpte càsting era com a mínim, com a mínim, per a ocupar alguna de les múltiples vacants que quedaran al govern d'un moment a l'altre (és una altra metàfora...)
Publica un comentari a l'entrada