De vacances arreu del mon....

Aquests dies, com gairebé tothom qui ha pogut, he fet uns dies de vacances. He anat a Navarra, al nord, a la part més euskaldun, segons ells. I és veritat, la majoria de persones parlaven basc. Va coincidir que quan vam arribar al poble en qüestió (Bera de Bidasoa per si us interessa) eren les festes del poble. I com diu la dita que allà on vagis fes el que vegis, vam anar a una mena de "pasacalle" on gairebé tothom anava borratxo i feien "botellón" al mig del carrer i fumáven als bars i no passava res. En mig de tot aquest guirigall, per descomptat, no passàvem pas com si fòssim de la colla i en molt poca estona ens van identificar :- Vamos a estos que son guiris !!! - van xipollejar i se'ns van acostar amb un aire amistós.- Do you speak english ? (o com s'escrigui)- ens van demanar rient. En veure que nosaltres també reiem i no contestaven van continuar :- Parlé vous français ? - fent un esforç de multilingüisme.I nosaltres vinga riure. Finalment fent un esforç i traient-se un altre idioma de la màniga van preguntar :- Parla italiano?Tot això entre bafos de calimotxo i patxaran i altres begudes espirituoses de dubtosa procedència. Finalment en veure que no se'n sortien vam respondre (amb orgull, és clar) :- Catalans, som catalans!!!El "capitoste" de la quadrilla va dir :- Ah! españoles. - mentre els altres es pixaven de riure (algun segurament de veritat)- No, no..catalans - li vaig respondre en un perfecte català del vallés.Aleshores se'ls van passar les ganes de riure i es va fer un silenci terrible. Jo per uns moments vaig dubtar de la mítica complicitat entre catalans i bascs - A veure si son del PP vaig pensar. Però no, finalment amb la boca petita ens van preguntar a poc a poc per què ho entenguèssim :- Però el español lo entienden, no ?I tots plegats ens vam possar a riure. La "cuadrilla" anava cridant : Una miqueta parlo català!!! - per demostrar que ells els idiomes els tenen tots dominats.Després vam passar per una plaça on hi havia un parell de "xiringuitos" on subministraven més alcohol i possaven música a tot drap. Fixeu-vos si las coses son diferents segon a on vas que la primera cançó que vam sentir portava per titol "España huele a culo" i la veritat és que era un rap molt enganxós. Per descomptat no hi havia ni l'ombra de les forces d'ocupació (perdó de l'ordre públic volia dir). Vam acabar la tarda mirant com després d'una festa d'escuma (allà la fan amb el camió de bombers, que per això son mig bascos) es dirigien a un pont on hi tenien estacat un tronc i des de allí es tiraven al riu, intentant fer equilibris per damunt del tronc. Evidentment entre lo "mamats" que anaven, l'escuma que diuen a sobre i que la gràcia era caure al riu, no aguantavern més de dos o tres segons damunt del pal. Això son festes majors i no aquestes "cursilades" de guarnir carrers amb floretes!!!