Ara que s'acosta Tots Sants...

Abans de començar he d'advertir al lector o lectora que l'entorn de la mort, els funerals, les caixes i tot el que ho envolta sempre m'ha captivat d'alguna manera. Segurament és que he rebut una educació al voltant d'aquests temes bastant políticament incorrecte. Dit aixó, anem pel tema.Una de les iniciatives que més em plauen de les administracions, i potser és de les poques que ho fan, son els tallers i cursos que fan per a la gent gran. És molt important que aquestes persones continuin una certa activitat i el que crec més important, que no abandonin el seu interés per aprendre. A banda dels cursos de internet i noves tecnologies, les clases de català, sobretot pels qui en el seu moment no van poder estudiar o qualsevol activitat física o gimnàstica, també ens trobem amb els clàssics. I aquí és on vull explicar una bonica història en aquesta ocasió.Els tallers de ceràmica. Periódicament se'n organitzen i potser son dels que més bona acollida tenen. I alguna cosa deu tenir el fang que ens atrau. Poser el contacte amb la terra(diuen que és d'on venim i on anem), potser la seva facilitat per treballar-ho amb les mans o potser pel simple gust de fer pastetes.Habitualment en les primeres classes el profesor dona unes bàsiques nocions tècniques i molt ràpidament tothom pot començar a potinejar el fang. És bonic veure quan pregunten als alumnes, recordeu que estem parlant de classes per a la gent més gran (el que abans en deiem avis els que erem prudents o vells els més desarrapats :- I què t'agradaria fer a tu ? - ara està de moda parlar de tu a aquestes persones.Les respostes malgrat que son diverses sempre acaben anant a parar a uns certs tòpics bastant comuns :Un cendrer, un plat i una tassa, una palmatòria, una safata, uns estalvis i a voltes els més agosarats sorprenen amb propostes més intrèpides com per exemple una tetera, un gerro o un cantir.Fins aquí tot transcorre dins d'uns paràmetres de normalitat i el professor continua donant les seves encertades indicacions per iniciar les encara embrionàries obres d'art.Tothom treballa amb interés i il.lusió, el profesor es paseja entre els alumnes i va donant petites indicacions i consells. En un moment donat s'atura davant d'una senyora que feineja molt atrafegada i li diu:- I tu, que estàs fent ? - veient que la dona comença a modelar una figura amb un cert volum - Què vols fer un gerro ?- No, no, de cap manera - respon l'alumne - m'estic fent una urna per què posin les meves cendres quan em mori.El professor no pot amagar la seva sorpresa, però fa el cor fort i continua donant les seves indicacions. Mentre transcorre la classe no pot evitar però, pensar com li deu anar al seu company, l'encarregat del taller de fusteria. No fós cas que algun alumne estigui intentant fer-se la caixa.Aquesta història us ben asseguro que en gran part és tant certa com la vida mateixa. Us aseguro que és cert que hi ha una senyora que s'està fent la seva pròpia urna de ceràmica.I ho trobo sensacional. Tant de bo tots fòssim capaços de preparar la nostra mort amb aquesta prevenció.Avís a les funeràries i altres especuladors al voltant del negoci de la mort : teniu els dies comptats, el "bricolatge mortuori" ja és aquí!!!