dissabte, 11 de febrer del 2006

Les sabates sospitoses

Fa uns dies em vaig comprar unes sabates, aprofitant les rebaixes i coincidint amb el fet de que en necessitava unes de noves. Fins aquí res d'estrany.A la botiga que vaig anar em van atendre, com us ho diria, ni bé, ni malament.Quan en vaig trobar un parell que m'agradaven, me les vaig emprovar i veient i sentint que m'anaven d'allò més bé, les vaig pagar i cap a casa falta gent.Estava gairebé tant content com un nen amb sabates noves.Els problemes han vingut més tard.....Després d'utilitzar una estona de la meva vida comprant en un centre comercial de la població on visc, em vaig dirigir a la caixa per saber que havia de pagar de tot allò que havia posat al carretó. La caixera va fer passar tots els productes pel lector i somrient em va dir : seixanta-tres euros amb vint-i-cinc. Ho vaig pagar tot, ho prometo. Va ser aleshores, quan vaig travessar el detector de males persones que la bestiola es va posar a xisclar amb fúria. Espantat, vaig fer un pas enrera i vaig alçar les mans mentre tothom em mirava com si fós un lladregot qualsevol. La caixera va somriure. Jo no massa. En un segon intent, l'alarma va reiterar el seu inetrés en assenyalar-me com a sospitós. I és clar, va venir el guàrdia de seguredat a veure que passava. Després d'una comprovació visual, l'home va decidir que no era massa perillós i sense amenaçar-me amb la seva arma reglamentària em va convidar a tornar-ho a intentar. Per tercer cop vaig ser inculpat per la maquineta.La gent i altres persones que hi havia a les altres caixes em van començar a mirar malament. Sospitosament.Alguns potser comentaven coses en veu baixa.Aleshores la caixera em va dir:- Que s'ha comprat unes sabates ?- Si - vaig respondre - però fa dies i en un altre establiment.- Es igual, donim les sabates.I em vaig haver de descalçar, per sort duia els mitjons sense forats, i li vaig donar les sabates. Vaig travessar el control descalç i aquesta vegada no va xisclar res ni ningú.Les va passar pel lector i me les va tornar. Un cop calçat vaig empenyer el carretò i vaig marxar.Ahir vaig tornar al mateix centre comercial, convençut de que les meves sabates ja eren reglamentaries. Doncs no. Altra vegada es van disparar les alarmes, va venir el guardia,......Em van aconsellar que tornés a la botiga on havia comprat les sospitoses sabates i que els demanes que anuléssin la alarma. Es veu que ara la posen dins del taló, en un lloc inaccesible.Però com que he perdut el tiquet de compra, a la botiga no em volen treure l'alarma per què no puc justificar que no he robat les sabates.Resumint que de moment tinc unes sabates noves que cada vegada que entren a un centre comercial acaben sent sospitoses de robatori.A més, les molt podrides, per marcar no sé quina mena de diferències, van pel seu compte. La dreta pot anar on vulgui que no desperta cap recança, en canvi l'esquerra dispara tota mena d'alarmes. No sé si això és políticament correcte.I ara tinc un problema, quan vagi a comprar :- He d'anar amb el peu esquerra descalç ?- M'he de comprar uns xancletes ?- He d'aprofitar que al centre comercial ja em coneixen pel senyor de la sabata esquerra i aprofitar por robar tot el que pugui, excusant-me en la sabata ?- I si un dia em compro uns calçotets i no els treuen l'alarma, que hauré de fer?De moment, ja no deixo les sabates a sota el llit, no fos cas que un dia al matí em despertés i trobés a faltar alguna cosa. Tenint unes sabates sospitoses, mai se sap!!!!