diumenge, 21 de desembre del 2014

Descobrint Josep Palau i Fabre

Perdoneu la meva ignorància gairebé infinita, però ahir vaig "descobrir" una mica en Josep Palau i Fabre.
Tot va ser recordant una cançó que interpretava en Ramon Muntaner (el cantant, no l'escriptor del segle XIII ) que vaig investigar de qui era la lletra. I em vaig trobar amb en Josep Palau i Fabre, conegut per mi de nom, però desconegut d'obra. Recomano, si voleu, un aprofundiment, en la seva poesia.


SOL

A voltes, en llevar-se, l’home sol
sent fred al cor, una dent que el mossega
a causa de no haver sota el llençol,
durant la nit, un cos per a la brega.
I es mou feixuc, amb la recança oberta
d’abandonar un lligam que desconeix,
i mira el llit de nou i empal·lideix,
veient la companyia tan deserta.
Viu amb el pensament alatrencat,
com si tot l’univers mudés de ruta
i no trobés una esfera segura.
I va tot sol i sent nosa al costat:
algú que en el flanc dret se li detura
fent-li present la seva vida eixuta.



I de passada aquesta també la trobo sensacional :



JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS

Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.
Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no meu que jo en rebés.
Jo em donaria per un bes,
per un de sol, prô que besés
i del besat em desbesés.
Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes.

dissabte, 6 de desembre del 2014

El CD

No fa gaires dies em vaig comprar un CD de música. Per alguns dels qui em coneixeu pensareu que és una cosa extraordinària i us dono tota la raó. Mai no he estat massa de comprar cd's (abans en dèiem "discus"), sempre m'ha agradat més que me'ls regalessin.
Tot i que jo sempre he estat més de Llach que de Serrat i degut a que en Llach es va jubilar, m'he comprat el darrer cd d'en Serrat. "Antologia desordenada" és diu. I me l'he comprat per què és com un recull de "grandes éxitos" i la majoria de les cançons les fa acompanyades d'altres artistes. I això m'agrada.
A voltes penso que els cantants, quan ja tenen la carrera feta, haurien de fer concerts només amb els "grandes éxitos", per què ens entenguem una mena de concerts amb només els bisos, que és el que a la gent els acostuma a agradar i on gaudeix de debò.
I vet aquí que en Serrat, prejubilat a la meva manera de veure, en els darrers anys s'ha dedicat a això. Només cal veure els darrers anys amb en Sabina i ara amb aquesta "Antologia desordenada". Pel meu gust, bones adaptacions i la majoria de duets molt interessants. Això si, si no us agrada en Serrat no cal que hi perdeu el temps.
I per acabar aquest "post" (abans en dèiem article o comentari) us deixo un vídeo amb l'adaptació d'una de les primeres cançons que vaig escoltar una i mil vegades quan era petit. La meva mare es va comprar el "discu petit" ( després en van dir "singles" i ara ja no sé pas com en diuen) d'en Serrat on hi havia aquesta cançó i a l'altra cara, crec recordar que "Cançó de matinada".
I ja està.

dilluns, 1 de desembre del 2014

Carrinclonades XLI

Tornen les carrinclonades, i tornen amb una pregunta que em faig sovint. És clar que també em faig altres preguntes que ara no venen al cas.
Com és que les cançons d'amor, sovint son més aviat de desamor ?
Mentre us ho penseu, escolteu aquest bonic bolero....