dissabte, 26 de desembre del 2009

Mites i llegendes......

Abans en deiem mites i llegendes, ara en diuen llegendes urbanes i els més cibernètics sovint, em sembla que parlen de "hoax" o bé alguna cosa semlant.
Segurament heu sentit parlar dels continguts de les neveres dels solters, solitaris o independents (tot depén de l'estat d'ànim de cadascú).
Malgrat les acurades descripcions i la bona voluntat dels relators el més probable és que el discurs acabi amb la certificació de l'imaginari iogurt caducat. Signe inequívoc de previsió desencertada, de manca d'hàbits saludables o bé deixadesa inherent al propietari de la nevera (o usuari si el pis és de lloguer i ja et trobes la nevera instal.lada, i sovint bruta).
Aquest matí he obert la nevera i he sentit una veueta que em deia :

- Sóc aquí !!!!
Sort que no he sentit : Ja sóc aquí !!! - que si no haguès temut per l'aparició sobtada de l'espectre del president Tarradellas.
He doblegat amb compte la meva carcanada i he procurat esbrinar qui em parlava, les orelles atentes i els sentits concentrats. Finalment al segon prestatge he vist i comprovat que en aquest cas els mites, llegendes i "hoax" prescriptius anaven a rodar i confirmaven una vegada més la seva existència irrefutable :



I ara ve la segona part. Els iogurts caducats no son dolents. Comencem doncs el concurts per saber que certifica haver menjat el iougrt més caducat i no ha sofert cap transtorn digestiu o emocional.
La meva marca està en 34 dies després de la data anunciada a l'etiqueta.
Algú en dona més ?

P.D. - Aquest post no és d'un medicament, no cal que consulteu ni tant sols un farmacèutic. Si mengeu un iogurt caducat (però molt caducat...) responeu immediatament al concurs....no fos cas que unes cagarrines inesperades us en privèssin.

dilluns, 21 de desembre del 2009

Carrinclonades XV

I segueixo amb aquesta selecció de carrinclonades que gairebé totes son iguals com la mateixa paraula indica ( carrincló i clonades) i que no serveixen per res més que sovint mostrar un esat d'ànim o no. Aquí està la gràcia, en saber-ho diferenciar.
Per això avui he triat un tema prehistòric que fins ahir m'emocionava especialment i que com la majoria no sabia pas que deia la lletra (però ho intuia una mica).
He trobat una traducció al català, feina sovint complexa i dificultosa, que no sé si s'ajusta massa a l'original, però jo no en sé més (i el que la va traduir no ho sé si en sabia gaire....)






Si és que estàs cansat
de lluitar,
si sls et veig plorar
jo t'ajudaré.
Al teu costat saps
que sempré em tindràs.

Quan, sense amics, tot sol,
trobis aigues molt turbulentes,
jo et faré de pont.
Sobre l'agua més turbulenta
jo et faré de pont.

Si és que no pots més,
jo vindré,
Ho veus tot fosc. Ja ho sé.
Però ja es farà clar.
T'entenc molt bé, sé
els teus sentiments.

Quan, sense amics, tot sol,
trobis aigues molt turbulentes.

Treu-te la tristor
que hi ha al cor.
No tot és nit. No tot.
El sol tornarà.
Tens un camí, si.
I em tens també a mi.

Quan, sense amics, tot sol,
trobis aigues molt turbulentes


Suposo que l'altra gracia de la cançó deu ser poder cantar-la a algú i a voltes trobar algú que te la canti.

Per això és una de les més grans carrinclonades.


dilluns, 14 de desembre del 2009

Ja hi tornem a ser.....

Doncs això, ja hi tornem a ser.

Anava a fer un post filosòfic i profund sobre el fet de recomençar o continuar la propia vida. Però quan portava una bona estona pensant'hi m'he adonat que ni sóc filósof i molt menys profund. Més aviat sóc tirant a normalet i sense massa pretensions, i guiat per la meva mediocritat i alhora el meu propi coneixement de totes i cadascuna de les limitacions que conreo amb gran esforç he decidit, de moment i per avui, deixar la filosofia i la profunditat i descordar-me una mica la faixa que ja em convé.

I dit això us comunico, per si no ho sabíeu, que he canviat de casa. Per onzena vegada en 47 anys (no sé si hi ha record Guiness d'això però m'ho hauré de fer mirar). Per descomptat que no es explicaré tot allò de les muntanyes d'andròmines inútils que anem carretonejant en el transcurs d'una vida. Ni de les caixes plenes de malsendreços que no sabem on posar. Ni de els viatges i viatges que s'arriben a fer amunt i avall i sembla que no s'acabin mai. Ni de les mirades desconfiades dels vells veins quan marxes i les dels nous, potser encara més inquisidores, quan arribes. Ni del malson de la paperassa, canvi d'empadronament, rebuts bancaris, tarjetes, canvis de domicili i altes i baixes dels serveis (llum, aigua i tot aquest enrenou). Tampoc no us diré quina collonada és tornar a omplir una nevera i engagar una cuina de nou (quan no et falta la sal et falta l'oli, i el mite aquell d'anar-ho a demanar a la veina, estupendíssima i dispossada a ajudar en el que convingui, és un mite. En onze cases i mai l'he trobada). Ni tant sols m'entretindré en explicar-vos el que costa acostumar-se als sorolls habituals de la nova vivenda (sobretot els que fan els veins), ni a les dificultats que hi ha per trobar aquell punt de l'aigua calenta de la dutxa per no escaldar-se l'esquena o parts més delicades, amb els desconegut comandament, dit "monomando". Obviament no cal que us parli de les expedicions pel barri per endevinar on son els contenidors de les deixalles, ni la bústia de correus (no sé per què es busca, si ningú envia cartes...). Em faria pesat explicant-vos el que costa fer-se client habitual de nous comerços on cada vegada que hi entres tens la sensació de que trucaran a la policia. Tampoc no faré cap referència a l'aparcament, els primersdies et sens un estrany aparcant al teu carrer, de ben segur li estàs fotent el lloc a un altre vei i és normal que aparegui el teu vehicle amb alguna ratllada d'advertència i intimidació. I encara menys us explicaré l'anècdota del senyor que us troba a la cantonada i us demana ajut per anar a no sé on i li heu de dir : Perdoni, és que jo no sóc d'aquí.
I ho he hagut de dir tantes vegades que no sóc d'aquí, que a vegades em pregunto si sóc d'algun lloc. Aleshores se'm neguen els ulls i penso que sóc ciutadà del món, de moment.

I per relaxar una mica l'ambient us poso una bonica cançó (adaptada) a l'época que ens ha tocat viure (a alguns només....)



Gracies per la bona acollida que espero que em donareu en aquest meu enèssim retorn al món dels cibernètics !!!!