dilluns, 27 de juny del 2011

Poesia visual

Ara de ben segur que no és el moment de descobrir ni de discutir qui va ser en Joan Brossa.
A hores d'ara ja deu estar tot escrit, a favor o en contra, el referent a la seva obra i la seva personalitat. Quan un artista mort, sovint el valor de la seva obra augmenta geomètricament al temps que fa que és mort. Potser ens aferrem al sentiment, totalment fals, de que el seu llegat son obres úniques. Crec que és tant senzill com entendre que totes les obres son úniques, tant si l'autor és viu o és mort, tant si és conegut com anònim, tant si gaudeix d'una merescuda o no fama i prestigi com si forma part de l'infinit de la mediocritat.
I en Joan Brossa no n'és una excepció, ni tant sols l'excepció que podria confirmar la regla. En Joan Brossa era tant únic com ho podem ser qualsevol de tots nosaltres. I no amb això li vull treure cap mèrit, més aviat al contrari.

Les seves poesies, sovint tant belles com incompreses formen part d'un univers que es va anar creant al seu voltant i que ell mateix es va cuidar de desmitificar "inventant" la poesia visual i altres instal.lacions pròpiament dites.

Deu fer més o menys un any, passejant per Girona (ciutat immortal, cosa que no poden dir els seus habitants) em vaig trobar cara a cara amb una bonica i desmillorada alhora, bústia d'aquestes que fan ara per llençar les deixalles. Per si un cas li vaig fer una foto i vaig pensar:
- Si no ho ha fet en Brossa, de ben segur que li hauria agradat fer-ho ell mateix.
I vet aquí la foto :


dissabte, 11 de juny del 2011

4.999.999 aturats

És el que en podriem dir OT la gala final.
I és cert que ja fa gairebé un any que vaig començar el procés d'eliminatòries d'OT. La veritat és que no sé a quantes gales he hagut d'assitir, calculo que aproximadament un centenar de currículums enviats. Potser només 10 o 12 de contestats i cap de superat.
En aquest llarg recorregut per la recerca d'una plaça a la gran final, he vist de tot.
He vist ofertes de fundacions depenents de la Generalitat de Catalunya que ofereixen feines en semi esclavitud i que et demanen explícitament que treballis 5 mesos en negre i cobrant igualment de l'atur (no diré el nom de la fundació, per què en cas de mal rotllo seria la seva paraula contra la meva).
He fet un curs de selecció/formació d'una setmana, pagant jo els despalçaments i els àpats corresponents i encara espero que em diguin si he estat seleccionat o no ( el curs va ser al febrer...). L'empresa és una de les més poderoses companyies elèctriques del país, però que tracta tant malament a la gent que vol treballar amb ells com als clients. La metodologia que ens van ensenyar era pseudomafiosa de cara al client/consumidor.
Han desestimat la meva candidatura (ara en diuen així) per ser massa gran, per no saber anglés ( per atendre clients als Vallès, que com tothom sap l'anglès és la llengua més utilitzada), per no tenir llicenciatures ni màsters ni altres "mariconades" ( i no per dir això em considereu homòfob).
De res han servit 31 anys d'experiència al món laboral, pel que sembla hauria de fer uns cursos de capacitació i obtenir uns certificats, em sembla que en diuen TIC, però no n'estic segur, per a demostrar que sé fer el que sé fer i que he estat 31 anys aprenent i fent'ho.
Una companyia d'assegurances ( de les grans, d'aquestes que ho assegurent tot i tot) també ofereix treballar en "negre" i pel que he sabut es veu que a més és legal, però després d'un exàmen al davant d'un ordinador durant 20 minuts, l'ordinador va decidir que el meu perfil no era adecuat....Segur que no li debia mostrar el meu millor perfil.
Finalment decideixo posar tota la carn a la graella i em plantejo que ja que es veu que ningú no té feina per mi, jo mateix em donaré feina a mi.
Arrisco tots els meus estalvis, decideixo plomar l'atur que em queda d'una tacada i llegeixo als vidres d'un banc que tenen els famosísims prèstecs ICO per a emprenedors i creació de llocs de treball. I és cert. Només has de dur un avalador que d'alguna manera molt fefaent posi al damunt de la taula la mateixa quantitat de diners que els demanes a ells. És a dir que només ajuden a qui ja té els diners o troba algun bon samarità que se la jugui per ell. No deixa de ser una curiosa manera de fomentar la creació de llocs de treball......
I enmig de tota aquesta muntanya (anava a posar de merda, però no ho poso, només ho penso) apareix un oasi en el desert. Les oficines de la Generalitat del Pla Inicia.
És realment l'únic lloc que he trobat on realment t'escolten, t'asssessoren et dirigeixen i t'ajuden. T'acompanyen i et supervisen per què siguis capaç d'emprendre el vol. Jo he tingut la sort de trobar una persona en una d'aquestes oficines que sempre ha estat en tot moment al meu costat. I ja sé que al cap i a la fi només està fent la seva feina, però continua sorprenent trobar algú que faci i a més bé, la seva feina a l'administració.
I després de tot això, avui he pogut com es diu popularment, pujar la persiana del meu propi negoci i ara només em queda que comfiar en mi mateix i en que l'hagi encertada en aquesta aposta personal.
Quan sentiu que diguin que l'atur en el més de juny ha baixat en una persona, penseu en mi. Ara ja només en deuen quedar 4.999.999..........

 I que la força ens acompanyi a tots plegats.