dimarts, 28 de març del 2006

El meu pare i el bocck crossing

El meu pare te 75 anys, sengons ell tres rals.....El meu pare no sap que cony és això d'internet, ni els e-mails, ni els blogs i encara molt menys que és el book crossing....El meu pare és un savi.....L'altre dia em va dir que, com que te molts llibres a casa (i molts vol dir molts) i no sap pas que fer-ne, havia decidit anar-se'ls treient de sobre mica en mica. Jo li vaig proposar que els vengués i em va dir que pel que li donarien no li interessava. Aleshores li vaig proposar que els donés a alguna biblioteca, ONG o similar. Em va comentar que tampoc ho veia massa clar.I aleshores que faràs ? - li vaig demanar.El que estic fent - va contestar amb seguretat.Ja us podeu imaginar que la meva següent pregunta va ser : I què és el que estàs fent ?Els abandono - va respondre satisfet. I a continuació es va esplaiar en la seva tècnica. Em va explicar que gairebé cada dia, abans de sortir de casa triava un llibre, el prenia entre les seves mans i el fullejava per recordar quan l'havia llegit i a després se l'encaixava sota l'aixella i sortia al carrer.Caminava dues cantonades i quan arribava a una "gavina" telefònica (l'argot familiar és així) el deixava a dins, abandonat.Anava a donar un vol plàcidament i de tornada a casa passava per la "gavina" per veure si el llibre ja havia volat. Amb gran satisfacció comprobava una vegada i una altra que el llibre ja no hi era.És fabulós - em va dir content.Jo vaig intentar parlar-li de que estava fent "book crossing" però a ell ni li va interesar gens ni mica. Em va continuar parlant de que si volia algun dels seus llibres que m'afanyés que això el divertia molt. Va afegir que sovint tenia ganes de quedar-se allí per veure qui s'emportava el llibre, però no hi havia cap banc per seure a esperar i a més els jubilats no tenen temps per perdre.Quan acabavem la conversa em va demostrar la seva preocupació per les enciclopèdies.- Pesen massa i a més son antigues i segurament el que diuen ja deu ser mentida. Els plànols dels països ja no son reals, ni tant sols la majoria de monedes existeixen....Mentre anava fent les seves cabories va prendre "Esta noche la libertad" de Dominique Lapierre i Larry Collins (em sembla) i va dir:Avui, per tu si que ha arribat la llibertat!!!Va marxar amb el llibre sota el braç comentant que en Ghandi si que era un tipus ben parit.......I és que, em sembla que ja us ho he dit, el meu pare és un savi.....