divendres, 26 de novembre del 2010

Carrinclonades XXIX

Gairebé acabo el mes de novembre i començo l'hivern anticipat amb una cançó del, potser, nou "enfant terrible" del jazz.
És un noiet despentinat, desgarbat i gairebé políticament incorrecte que te una certa gracia (almenys jo li trobo) a l'hora d'interpretar les cançons. Toca el piano d'una manera força personal i particular, canta d'una forma molt curiosa i passeja per aquests escenaris del món la seva imatge d'adolescent trapella i malcriat que sovint ens atrau a les persones.

What A Difference A Day Mad

Així és diu la cançó i a sota trobareu un simulacre de traducció per a qui li interessi. 

 

Si el dia comença amb tu, és alegria i llum,
Vint-i-quatre hores fetes de vida plena,
Un càlid sol i una lluna serena,
Que sadollen el cel que no es consum.

I torno a l'abraçada i al bes deixats al matí
Just en descloure els ulls, i sóc bressol
Per al teu somni, que encara segueix l'estol
D'ocells que allibero per a tu, oferts al destí.

Si el dia comença amb tu, és llum i alegria,
Vint-i-quatre hores guardades dins del pit
Perquè acompanyin el meu batec estremit

Per haver-te retrobat en començar el dia
Com si el somni sabés esdevenir real,
Com si la rutina no existís en el teu esguard paternal.

 

Avui actua a Barcelona, però potser és una mica just per si hi voleu anar....

Ho sento.

dijous, 11 de novembre del 2010

Recomanació (ep!!! si voleu...)

Sovint em costa recomanar res a ningú doncs penso que també massa sovint el meu entusiasme o decepció pot influir en l'opinió dels altres (això deu formar part de la meva vanitat malentesa probablement).
Però no fa gaires dies em van regalar un llibre i després de llegir-lo el voldria recomanar.
El llibre l'ha escrit un tal Mathias Malzieu (que he de reconèixer no saber ni de la seva existència en aquest món) i porta per títol "La mecànica del cor".
És una història fantàstica en tots els sentits, tant per l'argument com per la qualificació literària. Parteix d'un començament força tenebrós i es desenvolupa d'una forma molt desenfadada colpejant pàgina rera pàgina tota mena de sentiments.
M'he promés a mi mateix tornar-lo a llegir (cosa que no faig gairebé mai) per a poder tornar a gaudir-lo.
Us deixo una frase a mode de tast per què us feu una idea (vaga i lleugera) del que us hi podeu trobar a dins :

"Per continuar amb vida, cada matí hauré de donar corda al meu cor. Si no , podria adormir-me per sempre."

Espero que us agradi...



diumenge, 7 de novembre del 2010

Carrinclonades XXVIII

Fa molts anys, un bon amic em va fer descobrir aquest cantant lleig i despentinat que es diu Rod Stewart. Vam escoltar un disc grabat en directe (mireu si fa anys que el disc era de vinil...) i aquesta cançó, malgrat que no sabia que deia, em va emocionar.
Ara vindria tot alló dels mocs i les llàgrimes que tots ja sabem i que no cal repetir. El títol de la cançò, I don't wanna talk about it, ve a dir alguna cosa semblant a : No vull parlar d'això.

Però curiosament en parla.....





He fet una traducció una mica barroera i maldestre, però això és més o menys el que ens ve a dir :

Puc dir pels teus ulls
Que probablement
has estat plorant per sempre,
I les estrelles al cel
no signifiquen res per a tu,
Són un mirall
No vull parlar d'això,
de com vas trencar el meu cor
Si em quedo aquí només una mica més de temps
Si em quedo aquí
Escoltaràs al meu  cor?

Si em quedo tot sol,
S'amagaran les ombres
el color del meu cor?
Blau per les llàgrimes,
negre pels temors de la nit.
Les estrelles al cel
no signifiquen res per a tu,
Són un mirall
No vull parlar d'això,
de com vas trencar el meu cor
Si em quedo aquí només una mica més de temps
Si em quedo aquí
Escoltaràs al meu cor?
No vull parlar d'això,
de com vas trencar el meu vell cor

Si em quedo aquí només una mica més de temps
Si em quedo aquí
Escoltaràs al meu cor?
El meu cor


Crec que està bé escoltar-nos el cor de tant en tant.