diumenge, 31 de gener del 2010

Avui no faig broma (Moisès Broggi)

I avui no faig broma.
Mentre estava esmorzant he trobat una entrevista que ha sortit al diari amb Moisès Broggi. Sens dubte un dels més grans homes dels nostres dies i que crec que cal que coneguem abans no deixi d'estar entre nosaltres físicament, doncs m'agradaria que el seu pensament sempre hi fós.
Després de llegir i pensar en tot el que diu aquest home, m'he quedat pensant en la darrera resposta de l'entrevista :
- Per què voldria ser recordat ?
- Per ser una bona persona.

I amb això gairebé està tot dit.

L'entrevista sencera la podeu llegir, si voleu, aquí.

I per saber una mica més d'aquest home podeu mirar el video de l'entrevista que li va fer Mònica Terribas quan va fer 100 anys :



Actualment ja en té 102 i continua sent una de les ments més lúcides, crec que del món.

Gracies Moisès per ser-hi.

divendres, 29 de gener del 2010

No és el mateix....... (sobre gustos, fins ara no hi havia res escrit. Ara si)

Fa bastant de temps feien un anunci d'una coneguda marca d'automòbils que utilitzava l'slogan : "No és el mateix....".
Ho vaig trobar encertat doncs hi ha moltes coses que per molt iguals que vulguin ser, no son el mateix.

M'explicaré.

Diuen que tallar qualsevol embotit amb un ganivet o amb una màquina talla embotits, fa que el gust sigui diferent. Per què ? Misteris de la vida.....
Diuen que menjar una fruita tallada o a mossegades, fa que el gust sigui diferent. Per què ? Misteris de la vida....

Diuen que veure cava en copa o en got, fa que el gust sigui diferent. Per què ? Misteris de la vida i de la física (un dia em van explicar no sé què de les bombolles i els seu recorregut dins d'una copa o d'un got.....)
Diuen que les crispetes fetes en una tradicional paella o al microones, tenen el gust diferent. Per què ? Potser més val no saber-ho....això dels microones semblen eines de satanàs.

Diuen que les botifarres i les salsitxes tenen diferent gust malgrat el tocinaire s'esforci en dir-nos que hi ha el mateix a dins de la tripa. Per què ? Misteris de la vida.

I diuen moltes i moltes més coses.


Jo anava a certificar que cuinar amb un fogó de gas o una placa de vitroceràmica fa que el menjar tingui diferent gust. I ho puc afirmar, certificar i ratificar davant de qui vulgui. Jo he estat tota una vida (la meva) cuinant amb fogons de gas i ara per circumstàncies de la vida ho faig amb una "vitro" (així ho diuen els moderns i xaves de Bcn) i no és el mateix. Més aviat puc dir que a més de no ser el mateix, és molt diferent.


El que em queda per certificar és si hi ha alguna diferència entre cuinar amb gas butà o gas natural.
També caldria estudiar si el fet de que el butà te'l puji a casa un pakistaní o l'hagis de carregar al teu propi llom, doni alguna diferència a l'hora de cuinar.

Per no parlar de si l'energia elèctrica que alimenta les vitroceràmiques es d'origen nuclear, solar, hidríc, de biomasa o ves a saber què.

Resumint, sigui el que sigui, està clar que mai no res és el mateix. O potser si...

divendres, 15 de gener del 2010

I jo que no volia parlar de política......................

Us ho ben prometo que quan vaig començar aquest bloc no volia parlar de política. I de fet era ben senzill no fer-ho.

Els polítics a voltes parlen de la independència del poder judicial, però resulta que els jutges del tribunal constitucional els trien els polítics. Els mitjans de comunicació no tenen cap mania de comentar quins jutges son d'esquerres o de dretes (o millor dit del psoe o del pp, que segons com es miri no son gaire diferents). Pel que sembla els polítics també poden recusar un jutge d'aquest tribunal, si no és del seu gust.

Tampoc no entendré mai a sant de què els polítics han de tenir immunitat parlamentaria. Entenc que això vol dir que pel sol fet de ser parlamentaris poden ser uns malfactors i fer-ne de tots colors sense que els puguin jutjar sense més ni més. Diuen que els diputats i senadors, si son cridats a declarar poden fer-ho per escrit (com si tinguéssin tanta feina per no poder anar a un judici).

I amb tot això i moltes altres coses més que jo no sé, continuen parlant de la independència del poder judicial i no sé quantes bajanades més.
Tornant una mica al tribunal constitucional i tenint en compte que en tres anys no han tingut temps de llegir i entendre l'estatut de Catalunya, sembla que les coses no han canviat tant com diuen.
Per això vull il.lustrar aquest post amb una bonica i antiga cançó de La Trinca que de ben segur avui encara és de rabiosa actualitat :



I ja està.
Espero poder continuar el meu bloc amb articles sense solta ni volta, com sempre. I per descomptat sense abandonar el meu lema de capçalera :
AMB DESCONEIXEMENT DE CAUSA.....