dilluns, 26 de gener del 2015

Carrinclonades LXII

A voltes la música em porta més enllà d'on sóc. A voltes enderrera i recordo, i a voltes endavant i potser somnio. Coses de carrinclonaires experts com jo.
I ahir, recuperant una cançó de dos dels grans, Freddie Mercury i Montserrat Caballé. Vaig recordar i somniar amb aquella tristor que segons com ens ho mirem ens plau. Aquesta cançó sempre m'ha agradat tot i que mai m'havia entretingut en saber que explicava, els qui no sabem anglès tenim aquest avantatge, les cançons ens agraden per que si.
La cançó és How can I go on ? que d'alguna manera ve a voler dir : Com puc continuar ?

Al final de la cançó, la lletra  diu ( i perdoneu la traducció, bastant miserable):
Com puc continuar ?
El dia a dia.
Qui em pot fer fort ?
En tots els sentits.
On estar segur ?
En aquest món de tristesa,
com podem oblidar
aquells bells somnis que hem compartit
i que enlloc es troben.
Com puc continuar....




Tot plegat sensacional.

divendres, 9 de gener del 2015

Rellegint Miquel Martí i Pol.....

Sens dubte un dels millors poetes de sempre. Com m'agradaria saber dir les coses com ell...


I COM QUE ARA TU I JO

I com que ara tant tu com jo, estimada,
sabem de cert que només amb paraules
no podem moure muntanyes,
valdrà més que assagem de repintar 
el menjador i la cuina
i de jugar altre cop a enamorats
com vint anys endarrera.
Te'n recordes ?
Llavors cada capvespre
maduraven els fruits
i ens ompliem les mans de sorra nova
i a cada gest mudàvem pell i ungles.
Vam ser feliços, vet-ho aquí, feliços
un xic d'esma, potser,
com bestioles.
I ara, ja ho veus !, no sabem que dir-nos
i qualsevol pedreta ens entrebanca.
Ni tu ni jo som com aleshores,
però et proposo que intentem de fer-nos
un ritme nou, com si encara tinguèssim
la pell tibada
i aquell desig de tot que ens encenia el rostre.
Qui sap si el temps aquietat i tebi,
que ens ha mudat la sang en aigua dolça,
no serva encara un gust de sal novella
per tu i per mi si tornem a estimar-nos.