dissabte, 6 de desembre de 2014

El CD

No fa gaires dies em vaig comprar un CD de música. Per alguns dels qui em coneixeu pensareu que és una cosa extraordinària i us dono tota la raó. Mai no he estat massa de comprar cd's (abans en dèiem "discus"), sempre m'ha agradat més que me'ls regalessin.
Tot i que jo sempre he estat més de Llach que de Serrat i degut a que en Llach es va jubilar, m'he comprat el darrer cd d'en Serrat. "Antologia desordenada" és diu. I me l'he comprat per què és com un recull de "grandes éxitos" i la majoria de les cançons les fa acompanyades d'altres artistes. I això m'agrada.
A voltes penso que els cantants, quan ja tenen la carrera feta, haurien de fer concerts només amb els "grandes éxitos", per què ens entenguem una mena de concerts amb només els bisos, que és el que a la gent els acostuma a agradar i on gaudeix de debò.
I vet aquí que en Serrat, prejubilat a la meva manera de veure, en els darrers anys s'ha dedicat a això. Només cal veure els darrers anys amb en Sabina i ara amb aquesta "Antologia desordenada". Pel meu gust, bones adaptacions i la majoria de duets molt interessants. Això si, si no us agrada en Serrat no cal que hi perdeu el temps.
I per acabar aquest "post" (abans en dèiem article o comentari) us deixo un vídeo amb l'adaptació d'una de les primeres cançons que vaig escoltar una i mil vegades quan era petit. La meva mare es va comprar el "discu petit" ( després en van dir "singles" i ara ja no sé pas com en diuen) d'en Serrat on hi havia aquesta cançó i a l'altra cara, crec recordar que "Cançó de matinada".
I ja està.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Con respecto a Serrat, es mi opinión que su último disco en catalán titulado "Mo" es una obra excepcional, uno de los más hermosos y creativos de toda su carrera, lo cual es mucho decir. Pero, claro, acaso ¿Ud. lo ha escuchado? Su difusión ha sido mínima, incluso en el ambiente catalán... Por otra parte, su último disco en castellano denominado "Hijo de la luz y de la sombra", basado en poemas del poeta Miguel Hernández, es dignísimo, sobre todo teniendo en cuenta compa rativamente con el que hiciera en 1972 sobre el mismo poeta, que es uno de los discos más importantes del cancionero hispanoamericano de todos los tiempos. Además, Serrat ha postergado para fines del año 2015, la salida de su último disco con creaciones nuevas, a fin de no superponerla con el acontecimiento de sus 50 años de carrera. Todo lo cual demuestra, a mi ver, que sigue en activo y con ganas de no jubilarse. Sería muy triste, para los que lo seguimos fielmente, no poder verlo más. Les envio un cálido abrazo desde Argentina.

b.a. ha dit...

Noi, comprar-se un CD "con la que està cayendo" és realment un acte heroic!
Comprar-se'l d'en Serrat, en el meu cas en seria el complement perfecte... sí que he de reconèixer que els 'duos' no em desagraden i que fa molts i molts anys també havia tingut uns quants singles (abans discos petits), fins i tot havia tocat amb una 'certa gràcia' la Canço de matinada i Els vells amants a la guitarra però tothom té un passat.
Et vull felicitar per haver-te comprat un CD, així, en genèric, perquè això em sembla un signe que les coses comencen a rutllar!
Si mai me'n torno a comprar un farem una festa.

pons007 ha dit...

CD? Això es molt antic, no? Això del format físic es com del segle passat, no?

Pep Homar ha dit...

Efectivament, del segle passat, com jo.
:-)