diumenge, 14 de gener de 2007

Les rebaixes i la mare que ho va parir...................

Dispenseu el meu groller llenguatge, però de ben segur que em quedo curt.Avui he anat "de rebaixes"...............He anat a un centre comercial d'aquest on tot és fantàstic i tot està al teu servei (i el de la teva "VISA", i això que no volia posar-hi marques).He comprobat una vegada més que les rebaixes son una estafa, permesa i regulada pel poder establert i acceptada per la cada vegada més aborregada societat on vivim o potser millor dit "sobrevivim", per què :* Acceptem i assumim que durant l'època "normal" ens estan prenent el pel i els diners. Si en aquestes dates poden fer descomptes tant espectaculars com el 30, 40 i fins i tot 50%, vol dir que fins avui ens han estat afaitant la pasta sense miraments (tingueu per ben segur que no hi perden mai. Jo he treballat més de 10 anys al tèxtil i us ho podria certificar i jurar davant de Déu i de qui convingui).* Comprem i remenem (sobretot remenem), articles de ves a saber on han sortit i com s'han fabricat. He vist i tocat, teixits, colors i models de roba que de ben segur o son rampoines o s'han fabricat especialment per a les rebaixes (malgrat estar prohibit, us torno a confesar que un "ex" del tèxtil com jo us pot certificar que això és una pràctica habitual, continuo jurant per Déu, per Snoopy i per qui convingui).Però tot això, que segur que no aporta res de nou ho podem deixar de banda, el que vull és certificar dos fets puntuals que m'han fet gràcia :* A dins d'una botiga d'una coneguda marca, mentre jo feia cua per pagar, una nena (segur que no tenia més de dotze o tretze anys) ha trucat a la seva mare pel mòvil per avisar-la de que ja li tocava pagar. És a dir, la mare estava estirant-se el "monyo" amb ferotges competidores per un jersei de l'any de la picor i / o fabricat a Xina en ves a saber quines condicions, mentre la nena feia cua. Benaurats siguin els mòvils i la tecnologia punta per a optimitzar els recursos.* L'altre tema que m'ha sorprés ha estat que davant de les botigues de més renom i havia corrúes (i no exagero) d'homes arrepenjats en estratègiques baranes, fumant compulsivament, mirant a l'infinit i esperant que les seves dones, parelles i/o fulanes sortíssin de l'establiment amb el triomf dins d'una bossa de plàstic. No voldria ser masclista, però de dona, us asseguro que no n'hi havia cap.M'hagués agradat retratar-los, però he pensat que potser si se n'haguèssin adonat, la meva persona hagués patit un intent, probablememnt amb èxit, de linxament.Amb tot això, he marxat del centre comercial sense haver comprat res de res i amb la tranquilitat de que les meves sabates "xiuladores" que avui calçava (aneu al començament del "blog" si voleu saber de que va), una vegada més han fet bondat.La propera setmana he d'anar a un altre centre comercial a veure si uns pantalons que vaig veure fa un parell de mesos i que no vaig comprar per la meva innata "garraperia", encara existeixen......