diumenge, 10 de juny de 2007

Hem de fer la primera comunió al balcó i disfressades de cavalls...(1ª part)

Fa un dies vaig tenir l'honor i l'horror d'assitir a una primera comunió, de fet van ser deu o dotze doncs aquest era el número de nens que anaven a combregar per primera vegada. Feia molt de temps que no havia assistit a una cerimònia d'aquesta mena i espero no haver de tornar-hi gairé sovint.En primer lloc felicitar al mossén, en Xavi Ferrés. Aquest jove anava preparant la cerimònia amb els seus pantalons de cotó blanc i la seva samarreta taronja (el color de la vida per a segons quina religió) alié al batibull que s'anava generant al temple. La gent entrava cridant com si anés al mercat, les senyores lluien esplèndits vestits i meravellosos pentinats de perruqueria que anaven comentant les unes a les altres com si fòssin a un concurs de Miss Primera Hòstia. Els senyors, potser no tant modats comentaven amb les seves amistats les benaurances de la darrera càmera digital que s'havien comprat per l'esdeveniment, els cosinets i germanets anaven marranejant d'una banda a l'altre i els protagonistes feien cara de susto. Els nens anaven vestits bastant normals (encara que difícilment es tornin a possar aquells trajos tan bonics) però les nenes semblava que anèssin a un concurs de princeses o que fèssin pràctiques per quan es casin (que ho faran i per l'esglèsia, no ho dubteu).Quan ja havia arribat gairebé tothom (una família va arribar una hora tard per què els papes es van equivocar d'hora, sens dubte fruit de l'interés per l'esdeveniment) i semblava que la gent començàven a estar cansats de cridar i ja s'havien ensenyat les seves gales, el mossén va aconsseguir fer-los callar a la tercera advertència. El discurs que va fer crec que va ser del tot encertat - Com a mínim aquí hi ha una persona sensata - vaig pensar mentre prenia notes del parlament. Amb molt bones paraules mossén Xavi va dir:- Calleu- Seieu- Tanqueu els mòvils- Quan entrin els nens que ningú s'aixequi, ja avisaré quan us heu de moure.- Els nens petits que facin soroll, porteu-los a fòra on podran fer tot el soroll que vulguin i no molestaran.- Fotos en podeu fer al començament i al final tal i com vam pactar abans d'ahir.- Quan feu les fotos no us "avalantxeu" (gran paraula)- És molt important que esteu en silenci durant la cerimònia i si us heu de dir alguna cosa tant important que no pugui esperar, aneu a fora amb els nens i parleu tot el que us convingui.Dit això va marxar cap a la sagristia amb el gest satisfet de la feina ben feta.Només uns minuts més tard va sortir ja vestit per a celebrar la missa i una nena del banc del costat li va dir a la seva tieta que la tenia a la falda :- Per què s'ha posat un devantal tieta ?- No carinyo, això no és un devantal, és una bata.El mossen es va dispossar a començar la cerimònia lluint una elegant i impoluta alba guarnida amb una estola blanca.(continuarà...)