diumenge, 5 d’octubre de 2008

Els pantalons nous...

Malgrat la crisi i malgrat que no estem en rebaixes m'he comprat uns pantalons. Entenc que la notícia per si mateixa no us deixarà ni bocabadats ni esmaperduts, tampoc era aquesta la meva intenció.


En aquesta ocasió han estat uns texans els escollits. Aprofito per comentar que tinc una tieta que és d'aquelles de la ceba i que quan anava a comprar pantalons d'aquesta mena per a els seus fills, entrava a la botiga i demanava uns "teulans", que era la seva pròpia traducció literal de "tejanos".

Feta aquesta aclaració, ja podem seguir.En el meu afany de ser un dinosaure modern (suposo que ja sabeu que tinc una edat...) vaig decidir comprar-me uns pantalons una mica a la moda. En el ben entès que sóc modern però no ximple, vaig desestimar la posibilitat de comprar uns pantalons d'aquells extremadament amples, cuatre talles més grans de la que necessito, que et pengen de l'entrecuix com si anèssis cagat i que vas enssenyant els calçotets a tothom. Sóc modern, però no tant encara i els meus calçotes no estan a l'alçada d'anar-los mostrant a tort i a dret.

Senzillament vaig optar per una opció equilibrada. I ja em teniu anant cap a casa amb uns pantalons texans, amb una línia moderna i que es caracteritzen per tenir les butxaques del darrera més avall del que és, o segurament era, normal. Per que ens entenguem, la butxaca comença a mitja galta i s'acaba ben entrada la cuixa. Quan me'ls vaig emprovar, vaig fer atenció a aquest fet, tot preguntant-me a mi mateix el motiu, però sense treure'n l'aigua clara. - Deu ser moda - vaig pensar.

Finalment ahir va arribar el gran dia d'estrenar els pantalons, he de reconèixer que sóc tant i tant modern que ni tant sols espero que sigui ni Pasqua ni Nadal per estrenar una peça de roba. Un quatre d'octubre em va semblar d'allò més escaient. M'ensaco els pantalons i em miro - Caram quin goig que faig - vaig presumir davant el mirall. I vaig començar a omplir butxaques. La del davant a l'esquerra, el mocador (ho sento però no soporto els "clínex", només quan estic extremadament constipat i les mocarrades son incontrolables, els utilitzo), a la dreta el moneder i l'encenedor(totalment incorrecte, per què vol dir que fumo, però ara no ve al cas). I ara bé lo bo. A la butxaca del darrera a la dreta, invariablement hi porto la cartera, - Cap dins !!! - em vaig dir.

Després de caminar no més de vint-i-cinc metres, vaig entendre el per què d'aquestes butxaques tant avall.. Resulta que la posició, diguem-ne geogràfica de la cartera, de mitja galta del cul cap avall, provoca un efecte molt similar al que notariem si després de cada pas que fem, algú ens donés un copet al cul. Notes una pressió a la galta per la part inferior que si bé al començament t'incomoda - Qui cony em toca el cul !!! - penses, al cap d'una estona ho trobes fins i tot agradable. Segurament amb aquests pantalons caminaré més, contaminaré menys i será més sostenible. Ja veus.

I per acabar, una anècdota sense la més mínima importància, la marca dels pantalons és Cyberjeans, i no es tracta de fer propaganda, es tracta de militància doncs els penso proposar com a vestuari habitual de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia (SCCFF). I es que som una mica cybernètics, tots plegats....

1 comentari:

Frannia ha dit...

Els lletraferits han de coneixer-se...