dilluns, 16 de febrer de 2009

Sempre hem de triar ?

Sovint en el transcurs de la vida ens enssenyen i ens trobem que hem de triar entre dues coses. La importància de la tria es sovint tant relativa com l'encert, doncs mai no sabrem que hauria passat si l'elecció l'haguèssim fet en sentit contrari.
Potser una de les primeres eleccions importants que hem de prendre és decidir si som del Barça o del Madrid (ep! i que ningú no s'enfadi doncs parlo genèricament, acceptant la diversitat geogràfica i les particularitats de casdascú). El que vull dir és que és molt important triar un equip de fútbol.
Segueixo. Arriba el moment de fixar-nos en altres persones de cara a que comparteixin (en la mesura que sigui possible, res no és etern) la nostra vida. I triem entre grassos o prims, rossos o bruns, alts o baixos o fins i tot entre mascles i femelles. Tots tenim alguna o algunes preferències.

Quan mengem, encara que que diguem sovint : -Jo m'ho menjo tot !!! - hem de reconèixer que alguns som més de carn que no pas de peix.
A tots ens agrada fer vacances, i malgrat que el més important és el fet de no treballar, tots tenim una retirada per anar a la platja o a la muntanya.
Si fumem, cosa que hauríem de deixar per qu
è mata mica en mica i és dolent, tard o d'hora acabem sucumbint entre el tabac ros o el negre.

No poso més exemples per què ara no m'en venen al cap i per què ja n'hi ha prou.


Resumint, la nostra vida és una tria constant entre dues possibilitats (?)
Mentida !!!
I ho demostraré a continuació.
Ho podem triar tot menys la màquina d'afaitar.
En el benentès que primer decidim si ens afaitem o ens deixem crèixer la barba, un cop decidit aquest punt, podem triar si utilit
zem l'escuma i la navalla o bé l'afaitadora elèctrica. I aquí és on caiem en un pou fons, fosc i sense sortida. Si triem la màquina d'afaitar elèctrica ja hem begut oli de per vida.
La primera màquina ens l'acostumen a regalar els pares, amb aquell orgull de pares que diu - És que el meu fill ja s'afaita!!!
I la resta de la nostra vida estarà condicionada per aquest regal que potser per primer i únic cop a la vida, no triem nosaltres mateixos.

- Braun o Philips ?
Això és que el em va preguntar la dependenta quan em vaig anar a comprar una màquina nova.
- Home - vaig dir - tota la vida m'he afaitat amb Philips i ara potser voldria provar Braun.
- Impossible !!! - va bramar la noia.
Seguidament em va advertir que quan comences amb una marca, ja no la pots abandonar mai més a no ser que vulguis sofrir a la teva pell greus i terribles estralls epidèrmics. Crec que em va parlar de llagues, úlceres, pústules i fístules a més d'altres incomoditats.
Atemorit per la magnitud de l'hecatombe anunciada, vaig seguir amb la marca de tota la vida.
La caixera amb un somriure de dentifrici econòmic encara em va preguntar :
- En metàl.lic o amb targeta ?

Vaig marxar de la botiga, emocionat i content d'haver-me trobat aquella dependenta que m'acabava de salvar la pell. I aquest cop, realment en tots els sentits de la paraula.

I per una vegada, no vaig haver de triar.............

4 comentaris:

SM ha dit...

La meva closca i jo som de Braun, també per herència paterna, i no se m'acudiria mai canviar! No es pot jugar així amb l'equilibri còsmic...

Raticulina ha dit...

Haguessis pogut entrar en rebel.lia i no deixar-te assessorar per la dependenta...Nafres a mi!!
Però vas triar. Sempre s´ha de triar. Jo només descanso de triar quan dormo.
Benvingut al teu blog.

Raticulina ha dit...

Hola altre cop.

Tens un premi en el meu blog.

Salut!

Friks Vaporup ha dit...

Jo primer era de Philips, després de gilettes de les que es llencen i encara fa uns uns 4 anys un altre canvi que només confesaré en presència del meu advocat (o potser algun dia en el meu blog).