dissabte, 17 d’octubre del 2009

Tornada a l'escola (2)

Permeteu-me un exercici d'autocomplaença, llombrigolfàgia i automassatge. De tant en tant convé.....
Com ja sabeu la majoria dels QUINZE!!!!! que em seguiu públicament (més els centenars que ho feu d'amagat, o potser milers....) fa uns dies vaig fer el camí de tornada a l'escola. Totes aquelles pors que jo tenia de les notes eren sense fonament.
Ara no hi ha notes, ni tant sols aquells frustrants comentaris de "debe mejorar"....res de tot això. Ara s'han tret de la màniga les PAC.
Jo al pricipi, i no sé per què (digueu-me masclista si us ve degust) pensava que eren els PAC, en masculí. Doncs resulta que no, son en femení : les PAC.
Proves d'avalució continuada. Tampoc no entenc per què no en diuen les PDAC (potser costaria de llegir....)


Doncs després dels nervis propis d'una prova d'aquesta envergadura (ara em sento com aquells pescadors que acaben de pescar un boquerò i ho expliquen al bar com si acabèssin de lluitar i guanyar contra Mobby Dick), resulta que el senyor professor m'ha enviat un mail i em diu que estic aprovat.
Prova superada !!!!!
Entenc que tot ha anat justet, justet, més que res pels comentaris del senyor mestre, que m'ha semblat que m'aprovava per què sóc el més gran de la classe....

Ara ja puc anar a per la segona PAC. En parlarem a final de mes. O no, de pen de com vagin les coses, potser parlarem d'un altre tema.
El que em preucupa una mica és com m'ha quedat el cap després d'aquest esforç descomunal per la meva neurona activa (no al 100%, però si que activa...). Pel que sembla tinc una inflamació....ja veurem si em recupero i me'n surto d'aquesta.




1 comentari:

Clidice ha dit...

ai les PAC's, són la nostra tortura, perquè ens obliguen a estudiar! znif :P