dilluns, 21 de juny de 2010

Fer cua.....i globalització.

Avui he anat a fer cua. Aquesta disciplina és una de les més odiades per la meva persona i probablement per una gran comunitat d'humans.
Quan era petit ja m'empipava fer cua per comprar el pa, aleshores no hi havia tants forns o pseudoforns de pa com ara i sobretot a l'estiu anar a comprar el pa significava una inversió important de temps. Però era una cua nostrada i veinal.
Més endavant, quan vaig tenir cotxe vaig començar a experimentar en les cues de vehícles de motor que semblaven posar-se entessos en determinats llocs, dies i hores per acumular-se inútilment i cremar benzina, per què si. Eren altres temps i encara que pesat, era bastant més econòmic que ara.
També vaig viure cues esgotadores com les que es feien per a fer o renovar l'anomenat carnet d'identitat (si no recordo malament, i no em feu massa cas, a Barcelona només hi havia dues o tres comisaries capacitades per aquest tràmit).
Amb el vostre permís, faré un salt en el temps i arribaré fins als centres comercials, per on transitem amb una certa llibertat de moviments però curiosament hem de fer cua per pagar !!! Mireu si en som de curiosos els humans que sovint anem a comprar a una coneguda botiga de mobles d'origen nórdic i ke a vegades fem cua per entrar, per pagar i per sortir....
Per no parlar de quan, sense cap avís previ ni convocatòria des de cap xarxa social, ens amunteguem als moderníssim supermercats (sobretot els divendres i els dissabtes) i amb el nostre carretó ple de viandes i altres andròmines que no necessitem per res i fem cua, també, per pagar.
I ens en enfotíem quan ens deien que a Rússia calia fer cua per tot !!!!
Heu provat d'anar a un banc i/o caixa a intentar fer una gestió que no es pugui fer directament des de el caixer automàtic (porteu una carmanyola i una motxilla plena de paciència).
I es que mica en mica ens anem globalitzant tots plegats, sobretot en coses que segurament no caldria, però és aixì.
Ara bé, tot te una versió positiva. Avui, la cua que he tingut l'honor de mantenir ordenadament durant més de quaranta minuts, estava configurada per persones de totes les nacionalitats que us pugueu imaginar (i de ben segur de diferents religions i probablement d'inclinacions sexuals), i anava avançant lentament i amb parsimònia, sense que ningú molestés ningú i sense que ningí se sentís superior o diferent a qualsevol altre de la cua.

Potser a mida que anem fent més i més cues, ens sentirem tots plegats més ciutadans del món.


2 comentaris:

Vida ha dit...

Home, també és important què hi ha al final de la cua. Si fas cua per rebre un premi segur que l'espera és excitant i tot...ei, esper que la cua no sigui la de l'atur...Besades, PH

llum ha dit...

L'avantatge de les cues (bé se'ls li ha de buscar alguna cosa positiva, oi?) és que no et queda més bròquil que anar-te mirant al (o als) qui tens al davant. Si duren massa, també et pots mirar als del darrera i si molt m'apures als de la cua del costat (gairebé sempre n'hi ha una!). Aleshores, si no és que la cua és per a un casting per a ocupar la plaça de fallera major o similar, t'adones que no ets el més lleig, ni el més gras, ni el més dropo, ni el més maldestre vaja, que en pots arribar a sortir ben animat d'una cua de 40 minuts!!!!!!!
En qualsevol cas, sort!