Permeteu-me un pas enrera en el temps i anem fins al començament dels anys 80. En aquella època jo escoltava compulsivament aquesta cançó i la tristesa que traspua em donava esperança. Estava segur de que esperar valia la pena, potser per alló que diuen que el millor està per venir.
Han passat més de trenta anys, amb els seus corresponents alts i baixos, i ara em sembla que efectivament el millor està per venir. I tinc la sensació de que no em caldrà esperar gaire més. A veure si és veritat...
I ara, remenant per aquest youtubes del món a més he descobert que la lletra és de Pau Riba (encara que sembli mentida, cada dia s'aprén alguna cosa).
Oh que llarga es fa sempre l'espera
quan s'espera que vindrà el pitjor
i que trista es fa la llarga espera
quan s'espera la mort de l'amor
quan s'espera que ja tot s'acabi
per tornar altre cop a començar
quan s'espera que en el món tot s'enfonsi
per tornar-lo a edificar,
es fa llarg, es fa llarg esperar!
I es fa trist esperar cada dia
el cel roig i el sol que ja se'n va.
I es fa fosc esperar cada dia
perquè el sol no se'n vol anar mai
perquè els dies se'n van sense pressa
i les hores no volen fugir
perquè esperes i esperes i esperes
vols demà però encara és ahir,
es fa trist, es fa trist esperar!
I es fan lents els matins i les tardes
quan l'espera et desvetlla el neguit.
I es fan grises les lentes tardes
perquè sents el teu cor ensopit
perquè sents que tens l'ànima morta
i ho veus tot, tot el món molt confós
perquè et trobes amb les portes closes
i tancat com un gos rabiós,
es fa fosc, es fa fosc esperar!
quan s'espera que vindrà el pitjor
i que trista es fa la llarga espera
quan s'espera la mort de l'amor
quan s'espera que ja tot s'acabi
per tornar altre cop a començar
quan s'espera que en el món tot s'enfonsi
per tornar-lo a edificar,
es fa llarg, es fa llarg esperar!
I es fa trist esperar cada dia
el cel roig i el sol que ja se'n va.
I es fa fosc esperar cada dia
perquè el sol no se'n vol anar mai
perquè els dies se'n van sense pressa
i les hores no volen fugir
perquè esperes i esperes i esperes
vols demà però encara és ahir,
es fa trist, es fa trist esperar!
I es fan lents els matins i les tardes
quan l'espera et desvetlla el neguit.
I es fan grises les lentes tardes
perquè sents el teu cor ensopit
perquè sents que tens l'ànima morta
i ho veus tot, tot el món molt confós
perquè et trobes amb les portes closes
i tancat com un gos rabiós,
es fa fosc, es fa fosc esperar!
4 comentaris:
Aquesta és una de les cançons més boniques que s'han fet. Gràcies per recordar-me-la!
Vindrà el millor, segur, però avisem-lo que l'esperam i, sobretot, l'hem d'obrir la porta. Abraçades, PH!
Bona nit, fa una setmana que he estrenat blog. Passejant i de rebot, he anat a parar al teu que he estat llegint des d´ahir. M´ha agradat molt, és més, m´ho he passat bé, la veritat.
Dius que quan algú et llegeix, et preocupes de mirar qui és i xafardejar una mica per les seves pàgines, ho trobo ´molt coherent.
El meu blog "Portes i finestres" és molt més senzill i inexpert, molt jove encara. Però si que ple de voluntat i il-lusió, amb moltes ganes d´escriure i compartir idees, imatges, música amb els qui ho desitgin.
La veritat és que no disposo de massa temps (sóc mestra de cicle superior i coordinadora de primària) i tinc menys estones de les que voldria, estones per escriure sobretot.
Bés, no t´entretinc més, si em permets et seguiré llegint.
Gràcies.
Neus Parcé
llum - de res. Per això estem.
Vida - ho faré.
anònim (que no ho ets) - gracies per tot el que em dius i com que soc tafaner, també et puc dir que gracies per tot el que fas.
Publica un comentari a l'entrada