dissabte, 16 de juny del 2012

Modes miraculoses

No voldria ofendre a ningú, però tota aquesta enderga de les modes miraculoses sovint em cansa una mica. Em refereixo a aquests productes que suposadament venen de països molt llunyans i que tenen llargues tradicions mil·lenaries absolutament curatives al llogarret de torn. Suposo que si fóssin tant efectives, en aquests llocs on diuen que les consumeixen habitualment i de forma general hi hauria uns excedents de bona salut que portarien als metges i a les farmacèutiques (que no oblideu que son les culpables de tot) a la més absoluta misèria. En canvi si escatem una mica, veiem que els que estan a la més absoluta misèria son els que suposadament es prenen aquests productes.
I pensareu que cony li agafa a aquest ara ?
Doncs que curiosament no fa massa dies em van oferir la possibilitat de redimir molts dels mals de la societat occidental prenent un producte d'aquests que ho curen tot. I el producte era nou (almenys per mi) i els seus efectes espectaculars. Entre d'altres beneficis diuen que és efectiu per a la migranya, les al·lèrgies, els dolors menstruals, les hemorroides (a casa sempre n'hem dit "morenes"), l'estrés i l'ansietat, el sucre i el colesterol i una llarga tirallonga que ara no recordo. Em sembla que l'únic que no cura son els peus plans.
Per si voleu gaudir de tots aquests beneficis i molts més que jo no he estat capaç d'enumerar us diré el nom del producte, a veure si ho faig bé :
Ganoderma Lucidum

I amb això està tot dit.
Jo només de sentir-ne el nom ja em vaig trobar millor, i al marxar cap a casa vaig pensar que ara que finalment havia llençat les baies de goji (que em semblava menjar de conill) i m'havia acostumat a l'estevia ara em tocava anar cap a la Ganoderma Lucidum, si és que volia continuar estant al dia.


1 comentari:

b.a. ha dit...

Ai, carai!
Tota la vida guardant les 'pipes' per posar al pessebre i ara resulta que si me les hagués preses otro gallo me cantara!

Ignorants, que sóm una banda d'ignorants. Ens mereixem tots els mals que patim (bé, gairebé tots...)