dissabte, 12 d’abril de 2008

Altruïsme, "pongos" i Mafalda......

En un espai relativament curt de temps he tingut la oportunitat de col.laborar en dues tómboles benèfiques per a recollir diners per a els menys afavorits, pels degraciats, vaja!!! El dicurs de recaptació d'objectes en els dues ocasions ha estat el mateix : "Si tens alguna cosa, el que sigui, que ja no hagis de fer servir...ho posarem a la tómbola i amb els diners que recollim farem....."
I sens dubte que ho faran i gràcies a que hi hagi gent que ho faci, que quedi clar per endavant.
Però l'anàlisi que faig jo posteriorment és el següent. Partim de la base d'una acció altruista, donem alguna cosa que no ens cal, per què qui no té pugui tenir (la frase m'ha quedat una mica espesa però crec que s'entén). Però la realitat és la següent, en el moment que s'obre la "veda" de donar el que no ens fa falta, comencem a rastrejar tots els racons de la casa a la recerca i captura de "pongos". Entenem per "pongo" tota aquella andrònima o fòtil absolutament inútil que hem adquirit en un moment de compra compulsiva (els mercats medievals i les fires d'artesans son llocs on aquesta fal.lera es molt propensa a multiplicarse) o bé que algún parent, familiar o fins i tot ésser estimat ens ha regalat amb prou bona intenció o també sovint producte de una altra lacra de la societat en que vivim que son els "amics invisibles".
A partir d'aquí comencen a col.leccionar tota una sèrie d'articles que van okupant (ho escric amb K expresament) fons de calaixos, racons a les lleixes, caixes de sabates i en algun cas armaris sencers.
Afortunadament, de tant en tant, ens trobem amb l'oportunitat de col.laborar amb alguna tómbola benéfica i podem fer neteja. Fins i tot mentre anem recol.lectant noses fem broma comentant que si la nostra tieta va a la tómbola, potser hi trobarà aquell imán de nevera de Toledo (imitant la silueta del Quixot i Sancho Panza) o aquell "ositu" tant infame o aquell gerro que mai no es trenca.
Quan he acabat la feina i he vist satisfet la quantitat de "trofeus" que em trauré de sobre, he recordat un acudit de la Mafalda en que la seva amiga Susanita li diu :



I d'alguna manera m'he avergonyit.......