diumenge, 15 de juny de 2008

Les urnes de la Manolita

Fa bastant de temps us parlava d'una senyora que en un curset de ceràmica va mostrar la voluntat de fer-se una urna per que, desprès de la seva mort, hi endrecin les seves cendres.


Doncs ja som al cap del carrer. Fa uns dies i amb motiu del fi de curs, es va organitzar una exposició amb les peces confeccionades pels alumnes del curs de ceràmica. Per descomptat que hi vaig anar per veure la urna funerària de la Manolita (així es diu aquesta esplèndida dama). La primera sorpresa que vaig tenir va ser que no hi havia una urna. N'hi havia dues !!! La primera diu que li va quedar massa blanca i que no feia el fet, per això en va fer una de més seriosa. Jo vaig pensar que així també en tenia una pels dies de cada dia i una altra per els dies de més mudar, però no li vaig dir. Vet aquí les fotos de les urnes :

Aquí tenim l'urna més blanca (que podria ser perfectemanent la de tot portar).
I aquí tenim la urna fosca (que serviria per a dies de festa i actes més protocolaris).

A més vaig tenir la sort de conèixer la Manolita en persona. La veritat és que és una persona que impressiona.

Després de parlar una estona amb ella vaig saber que :

* Cada dia a les 7 del matí va a nedar ( segons ella va a donar quatre hòsties a l'aigua).

* Cada dia camina 2 hores a part dels seus desplaçaments habituals.

* Fa un curs de ceràmica (però d'això ja n'hem parlat)

* Quan s'aborreix va a fer fotos.

* Pel seu aniversari li van regalar una bicicleta nova per què la vella la tenia atrotinada de tant fer-la servir.

* I també confesa sense massa embuts, que sovint, no cada dia, havent dinat es fuma un puret i es beu un gotet d'orujo.

Dit això va fer mitja volta i va marxar per què debia tenir pressa.


Després he sabut que aquesta setmana passada va anar amb el seu fill a buscar bolets a les rodalies de Molina de Aragón, on es veu que amb aquestes plujes s'hi fan moltes carreretes.


I vosaltres em direu, doncs no n'hi ha per tant d'aquesta senyora. I és ben veritat, no n'hi ha per tant. Resulta que l'u de gener de 2008 va complir 80 anys.

Em sembla que n'hi ha per més.


I des de aquí només em resta proclamar la meva admiració per aquesta dona tant fantàstica.