dimecres, 18 de juny de 2008

Raons de pes.................

Em trobava gras i no eren manies. Cada dia que passava notava com em tibava més la pell i la roba també. Tot es va precipitar quan amb el canvi d'armari que en diuen, vaig comprovar que la roba de l'hivern anterior no em cordava de cap de les maneres. Ho recordo com si fós el 6 de novembre de 2006. Vaig mirar el calendari i efectivament era el 6 de novembre de 2006. Vaig mirar la bàscula que qui més qui menys te arraconada al lavabo, i amb cara de circumstàncies vaig entreveure que l'agulla assenyalava vergonyosament 95,4 Kg.
- Pep, si continues així en lloc de fer el cim, faràs el cent !!! - vaig dir-me intentant fer-me una gracia.
Al vespre d'aquell mateix dia, estava assegut, avergonyit, al davant d'una dietista que en veure el meu volum, el primer que em va preguntar va ser que si havia deixat de fumar.- No.- li vaig respondre. - Doncs ara no és el millor moment per fer-ho - em va dir. De fet no sé per què m'ho va dir doncs jo el que volia era aprimar-me, el tabac era i és una altra assignatura pendent que no hi tenia res a veure.
Mitja hora després, anava cap a casa amb una dieta a la butxaca de la camisa i una bossa plena de píndoles i gotes miraculoses.
Vaig seguir la dieta estrictament i em vaig prendre totes les potingues gairebé amb religiositat. Resumint i per no fer-me pesat (de pesat ho era aleshores amb 95 Kg.), sis mesos més tard m'havia aprimat 17 Kg.
Tota la roba que m'havia comprat ja no m'anava bé altra vegada, em sobrava cintura per tot arreu. I invariablement la gent quan em veia, deia :
- Com t'has aprimat ? - al davant de la frase i afeigien hòstia, collons o caram, depenent de la confiança i l'educació de cadascú.
I ara que m'ho miro des de la distància i he recuperat una mica de pes (no pateixi que és normal, m'avisà la dietista), reflexiono i recordo el procés de pèrdua de pes. De ben segur que la dieta i l'ordre alimentari hi ajuden, no en tinc cap dubte, però el veritable secret, la mare dels ous, estava en les potingues que em feia prendre aquella bona dona. El primer mes, i perdoneu l'expressió, vaig cagar pel pare i per la mare, tres i fins i tot cuatre cops al dia. Vaig perdre gairebé 5 Kg en un mes. - Es que ara fem una dieta depurativa - em va dir.
- Què collons !!! -vaig pensar en veure que al segon mes la dieta era la mateixa, però em va rebaixar la quantitat de píndoles i gotes miraculoses. Automàticament la cadencia evacuadora va baixar de quatre a dos i la pèrdua de pes es va alentir. Mica en mica en sis mesos vam assolir els objectius esperats i jo vaig creure que ja n'hi havia prou de prendre potingues. La dietista em deia que ara l'important era el manteniment, i continuava donant-me (de fet les venia) unes altres píndoles i unes altres gotes per ajudar-me.
Indiscutiblement el que volia era ajudar-me a aprimar de passada el meu compte corrent. Suposo que no cal dir que tots els complements alimentaris (que deia ella) eren de la mateixa marca i els preus ratllaven la indecència. A canvi les visites eren extremadament econòmiques, potser per compensar.
I ha passat un any i mig i jo em mantinc en un pes raonable. Reconec que he millorat el meu ordre alimentari i procuro fer bondat. Ara de pastilletes cap més i quan necessito equilibrar una mica els meus saxons, em prenc quatre (no cal catorze, aquest dels catorze iogurts és un altre negoci floreixent), quatre iogurts d'aquest plens de bestioles intestinals i cago com un àngel, en el benentés que els àngels caguin, doncs si no tenen sexe potser tampoc tenen forat al cul.

1 comentari:

llum ha dit...

Ja sé que no et farà cap gràcia saber-ho però, tinc perfectament localitzats aquests disset quilos que has perdut: Els he trobat jo!!!!!!!

Home, t'hauria de dir que un altre dia, ep, si no et sap greu, els anessis a perdre a un altre lloc més cèntric (Vitigudino em sembla prou apropiat...) i no pas a una zona on hi tinguis amics, coneguts o saludats. En fí, que ja està fet :(

Si algun dia normalitzo la meva situació psiquico-econòmica, ja m'explicaras on venen aquestes pastilletes semimiraculoses, prometo no venjar-me i procurar perdre els quilos en un lloc on, ni tu ni ningú que jo conegui, els pugui trobar.
Apa, a disfrutar de 'tipet'!!!!!!