divendres, 5 de juny de 2009

Humor negre (del de veritat i de veritat)

Per començar us diré que la història que vaig a explicar és absolutament certa i vertadera i que si no és així que caigui mort ara mateix.....ai que em marejo....ep! és broma....
Per ambientar una mica el panorama us recomano que mentre llegiu escolteu la música del video que vull compartir amb vosaltres (no és obligatori, però si recomanable)




Doncs resulta que fa uns dies, ara no ve al cas quants, vaig anar a una bonica població catalana a conèixer personalment a una gent d'aquesta que coneixes per internet i després et vols veure quina cara fas.
Com es natural els amfitrions acostumen a voler enssenyar el seu poble, amb les seves virtuds i les seves pegues. I caminant, caminant vam arribar molt a prop del cementiri del poble i vam fer aquelles bromes clàssiques d'aquí hi ha els que han deixat de fumar i aquestes coses. I d'una cosa es va a l'altra i vam iniciar una petita conversa al voltant de la mort i els seus tabús.
En aquest punt l'amfitrió em diu :
- Doncs jo tinc un "tiet" que a la pantalla del mòvil i porta una foto de la seva mare morta.
I jo li responc :
- Què vols dir morta ?
I ell diu amb naturalitat :
- Cony, morta és morta. A dins de la caixa. Es veu que la va anar a veure i va aprofitar per fer-li una foto amb el mòvil. I ara l'enssenya a tothom...

La passejada va continuar i la conversa va derivar cap a altres temes. Jo continuava pensant en la senyora morta dins de la caixa i el seu propi fill fent-li una foto amb el mòvil....
Aquestes passejades acostumen acabar al bar de la plaça del poble prenent una cervesa, i ja ens teniu assentats, bebent i prenent la fresca. En aquestes veig que l'amfitrió s'aixeca i diu :
- Mira el meu "tiet" !!!
El crida i li fa el senyal de que s'acosti. L'home s'acosta i ens saluda. És un personatge bastant peculiar, 78 anys (n'aparenta bastants menys), amb un gorra del Barça i d'un parlar fluid i divertit.
Ràpidament el seu nebot treu el tema de la foto i l'home automàticament es posa la mà a la butxaca i treu el mòvil, encen la pantalleta i ens mostra aquesta imatge :
En aquell moment em va passar pel cap el començament de la pel.lícula "Los otros", a continuació vaig pensar si mai havia vist la foto d'un mort de veritat (i que no fos al diari o per televisió producte d'accidents, atemptats o guerres) i mentre tenia aquest garbuix de coses al cap, l'home diu sense cap mena de complexe :
- Va trigar 95 anys a morir-se, espero que estigui a l'infern....
Després de demanar-li si podia fer una foto del seu mòvil em va dir :
- I tant, però si guanyes un premi, anem a mitjes... - i dit això es va aixecar, es va acomiadar i va marxar.




4 comentaris:

SM ha dit...

Gràcies a internet coneixes una gent fantàstica, eh? ;-))

Josep ha dit...

Molt bo!

Frannia ha dit...

No!!! Què fort!!!! Està clar que jo, la mort, no la tinc integrada

Friks Vaporup ha dit...

Aquesta història és absolutament genial. Ara faré servir un tòpic, però crec que ho defineix molt bé: la realitat sempre supera la ficció!