dilluns, 21 de setembre de 2009

Mai plou a gust de tothom (o de ningú...)

Un dels grans entreteniments que cultivo sovint, és el d'escoltar converses d'altres persones que res no tenen a veure amb mi. No és tafaneria, és curiositat. Ara bé la línia que separa ambdós termes probablement sigui molt fina.

Situaré l'acció a la meva botiga de fruites i verdures de capçalera (és a dir, on compro normalment aquesta mena de viandes, no us cregueu que sóc un "verdulero"). Era dissabte al matí i jo estava distretament triant tomàquets madurs d'aquells que fan ara que no serveixen per sucar el pa, però els continuem comprant amb l'esperança de que un dia suquin com Déu mana.
La botiga es espaiosa i les clientes corren com si fèssin un joc de "guerrilles" per apropiar-se de l'enciam més ufanós o de la col més florida. Sobtadament, totes es dirigeixen a la caixa a pagar i aleshores, aquelles presses i corredisses es transformen en una bonica conversa. Què dic conversa !!! En una tertúlia que res tindria a envejar a les dels bohemis escriptors de començaments de segle a qualsevol cafeteria (llegiu, si voleu "La Colmena" de Camilo José Cela).
Procuraré transcriure la tertulia el més fidelment posssible, no fos cas que alguna d'aquestes dames fós blocaire i després m'esperi a la cantonada per partir-me les cames.



Les senyores parlen del temps (com als ascensors, però d'una manera més extensa i distesa):
- A mi el que m'empipa de la pluja, és quan plou al matí - arrenca la primera - Jo m'he de llevar d'hora per dur els nets a l'escola i després he d'anar a comprar. Si plou al matí, la veritat és que fa molt la punyeta.
- Doncs per mi - secunda la segona evidentment - al matí tant me fa si plou o no. El meu marit i jo estem jubilats, i com que no tenim nets, ens llevem tard. Ara bé si la pluja arriba havent dinat (és dona per entés que havent dinat és quan el marit ja ha fet la migdiada i ella ha vist la telenovel.la, o a l'inrevés) ens fastigueja a més no poder. Nosaltres totes les tardes sortim a caminar, doncs tenim colesterol, sucre i àcid úric, a més de la pressió descompenssada, i el metge ens fa caminar dues hores cada dia. I si plou, ja em diràs tu quin "plan"...
La tercera intervé amb força :
- Vaja que per vosaltres ni al matí ni a la tarda, quan ha de ploure doncs ?
- A la nit !!! - responen les dues primeres com una sola veu.
- Ah no !!! A la nit no, qu el meu marit treballa de guarda jurat en una fàbrica i està tota la nit fent rondes. Si plou, arriba a casa xop com un poll i amb una calipàndria de cal quinze. De cap manera a la nit !!!! Com a molt que plogui de nit, però el cap de setmana que el meu marit fa festa.
Quan semblava que el consens o potser el quòrum eren próxims, salta una quarta senyora i brandint un manat de cebes tendres com si fós l'espasa de l'Obi Wan Kenobi gairebé pontifica:
- De cap manera els caps de setmana a la nit, que el meu fill surt amb els amics i com que ell porta el cotxe, si plou és més fàcil que tinguin un accident. I jo pateixo molt i no puc dormir si sé que és de festa i plou.

Cansat de triar tomàquets vaig passar a triar taronjes i la dependenta de la botiga va dir :
- A veure senyores, que us penseu que podeu fer ploure quan volgueu ?
- No, no....- van respondre una mica avergonyides totes quatre.
Mentre començàven a pagar la seva compra encara es va sentir alguna que remugava :
- Si és que ja ho diu la dita : mai plou a gust de tothom....
I encara va afegir una altra :
- Està bé que plogui, però al menys que no faci mal. Per cert heu vist a la "tele" com plou a la Xina ?
I va començar un segon debat referit a com és que el grans desastres naturals sempre cauen sobre els més desgraciats....

I jo que ja tenia totes les fruites i verdures de la botiga vistes, mirades, triades i conegudes, vaig deixar el cistell a un raconet i vaig dir :
- Montse !!! - referint-me a la dependenta que és diu Montse com molt bé haureu observat - et deixo el cistell aquí i vaig a fer uns encàrrecs, ja passaré després....
Mentre sortia de la botiga sentia parlar de volcans a Singapur, terratrèmols a Turquia, tsunamis a Tailàndia i esllavissades de fang a Guatemala.....

Però aquest tema no m'interessava tant com el de pluja. Per mi només hauria de ploure quan jo no he de conduir, em fa pànic !!!!!

1 comentari:

Clidice ha dit...

és curiosa aquesta afecció tan catalana del temps, com si el poguéssim controlar. Si plou, plou i ja està :) i jo no deixaria d'anar a passejar, a no ser que caigués l'aigua a galledes ... amb galleda inclosa :P

bona transcripció! (o bon relat)