dijous, 19 de novembre del 2009

Carrinclonades XIII

I ja està. Això és tot.



La cançó és antiga, però la història és la de sempre.....


Sé que això és un adéu
On no hi manquen plors
Ni el soroll dels mots

Sé que el temps llevarà
Un mur silenciós d’oblits i records

Però em crida, em crida el vent
I amb ell m’en vaig
Però em crida, em crida el vent
I m’en vaig amb ell.

Sé que hem tingut raó
I només per això,
Tornaria a estimar-te

[tornada]

Sé que això és un adéu
On no manquen plors
Ni soroll dels mots.

Perdoneu, però la versió de Manu Guix és infame. Però l'original de LLuís Llach (que a mi m'agrada) no l'he trobat i a més a tu no et diu res.

Fins sempre (?)

1 comentari:

Frannia ha dit...

Pep, tretze carrinclonades des del 10 d'agost fins el 20 de novembre, un temps mai perdut i unes emocions sempre bones, siguin quines siguin les consequències actuals. Una abraçada!