diumenge, 22 de novembre del 2009

Carrinclonades XIV

Diuen que el 13 porta mala sort, doncs anem pel 14. Ahir vaig recordar aquesta cançó que escoltava sovint quan era jovenet. La verssió original amb Quico Pi de la Serra era molt millor, però els amics de You Tube no la tenen.
És una cançó trista, però d'esperança. Almenys a mi m'ho sembla.



La sensacional lletra és de Pau Riba.

Oh que llarga es fa sempre l'espera
quan s'espera que vindrà el pitjor
i que trista i que llarga és l'espera
quan s'espera la mort de l'amor.
Quan s'espera que tot ja s'acabi
per tot d'una tornar a començar
quan s'espera que el món tot s'enfonsi
per tornar-lo a edificar,
es fa llarg, es fa llarg esperar.

I es fa trist esperar cada dia
el cel roig i el sol que ja se'n va,
i es fa fosc esperar cada dia
perquè el sol no se'n vol anar mai
perquè els dies se'n van sense pressa
i les hores no volen fugir
perquè esperes, i esperes, i esperes
i vols demà, però encara és ahir,
es fa trist, es fa trist esperar!

I es fan lents els matins i les tardes
quan l'espera et desvetlla el neguit.
I es fan grises les llargues lentes tardes
perquè et sens amb el cor ensopit,
perquè sents que tens l'ànima morta
i ho veus tot, tot el món molt confós
perquè et trobes amb les portes closes
i tancat com un gos rabiós,
es fa fosc, es fa fosc esperar!

I es fan grises les hores d'espera
quan no plou però veus el cel plujós.
I es fan llargues les grises esperes
quan la fi sents a prop per tots dos
quan fa dies que ni xiules ni cantes
i fa temps que vas fer l'últim somrís
quan al cor sents la mort i t'espantes
al pensar potser és l'últim avís,
es fa gris, es fa gris esperar!



4 comentaris:

captaire ha dit...

Veig que no sóc l'únic a qui li passa això de no trobar gairebé mai al Youtube la versió de la cançó que busco...

Frannia ha dit...

Aquesta cançó la vaig escoltar molt de joveneta jo també...però és massa gris!

Anònim ha dit...

QUINA MELANCONIA QUE HI HA EN CADA LLETRA QUE TÉ LA FERIDA DE L'ESPERA...
PERÒ QUINA GRAN VERITAT QUE PLEGONA,L'ESPERA SEMPLE ÉS UNA ANSIATAT ANUNCIADA.
BEDUINA

Raticulina ha dit...

Coi, m´has fet recordar vells temps grisos de quan jo també l´escoltava!